336
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 114:
Llínea 114: − + Llínea 178:
Llínea 178: − + − + − + − + Llínea 224:
Llínea 224: + − + − + − + + + + + − + − Esquema d’una típica cèlula animal en els seus orgànuls i estructures: 1. Nucleol 2. Núcleu celular 3. Ribosoma 4. Vesícules de secreció 5. Retícul endoplasmàtic rugós 6. Aparat de Golgi 7. Citoesquelet 8. Retícul endoplasmàtic llis 9. Mitocòndria 10. Vacuola (sols en vegetals) 11. Citoplasma 12. Lisosoma (sols en animals) 13. Centriol.+ + + + + + + + − + + + + + + − + + + + + + − + + + − + + + + + + + +
sense resum d'edició
'''-Microbiologia:''' estudi dels microorganismes.
'''-Microbiologia:''' estudi dels microorganismes.
'''-Organografia:''' estudi de òrguens i sistemes.
'''-Orguenografia:''' estudi de òrguens i sistemes.
'''-Paleontologia:''' estudi dels organismes que van viure en el passat.
'''-Paleontologia:''' estudi dels organismes que van viure en el passat.
-Protista
-Protista
-Fungi
-Fungi
-Plantae
-Plantae
-Animalia
-Animalia
'''
'''
La biologia s’ha convertit en una iniciativa investigadora tan gran que generalment no s’estudia com a una única disciplina, sino com un conjunt de subdisciplines. Ací se consideren quatre amplis grups.
La biologia s’ha convertit en una iniciativa investigadora tan gran que generalment no s’estudia com a una única disciplina, sino com un conjunt de subdisciplines. Ací se consideren quatre amplis grups.
El primer consta de disciplines que estudien les estructures bàsiques dels sistemes vius: cèlules, gens, etc.
El primer consta de disciplines que estudien les estructures bàsiques dels sistemes vius: cèlules, gens, etc.
El segon grup considera l’operació d’estes estructures a nivell de teixits, òrguens i cossos;
Una tercera agrupació té en conte els organismes i ses històries;
El segon grup considera l’operació d’estes estructures a nivell de teixits, òrguens i cossos.
La última constelació de disciplines està enfocada a les interaccions.
Una tercera agrupació té en conte els organismes i ses històries.
La última constelació de disciplines està enfocada a les interaccions.
No obstant, és important dir que estos llímits, agrupacions i descripcions són una descripció simplificada de l’investigació biològica. En realitat els llímits entre disciplines són molt insegurs i, freqüentment, moltes disciplines se presten tècniques les unes a les atres. Per eixemple, la biologia de la evolució se recolza moltes vegades de tècniques de la biologia molecular per a determinar les secuències d’ADN que ajuden a comprendre la variació genètica d’una població; i la fisiologia pren préstams abundants de la biologia celular per a descriure la funció de sistemes orgànics.
No obstant, és important dir que estos llímits, agrupacions i descripcions són una descripció simplificada de l’investigació biològica. En realitat els llímits entre disciplines són molt insegurs i, freqüentment, moltes disciplines se presten tècniques les unes a les atres. Per eixemple, la biologia de la evolució se recolza moltes vegades de tècniques de la biologia molecular per a determinar les secuències d’ADN que ajuden a comprendre la variació genètica d’una població; i la fisiologia pren préstams abundants de la biologia celular per a descriure la funció de sistemes orgànics.
Estructura de la vida
'''Estructura de la vida'''
La biologia molecular és l’estudi de la biologia a nivell molecular. El camp se solapa en atres àries de la biologia, en particular en la genètica i la bioquímica. La biologia molecular tracta principalment de comprendre les interaccions entre varis sistemes d’una cèlula, incloent l’interrelació de la síntesis de proteïnes d’ADN i ARN i del adeprenentage de cóm se regulen estes interaccions.
La biologia molecular és l’estudi de la biologia a nivell molecular. El camp se solapa en atres àries de la biologia, en particular en la genètica i la bioquímica. La biologia molecular tracta principalment de comprendre les interaccions entre varis sistemes d’una cèlula, incloent l’interrelació de la síntesis de proteïnes d’ADN i ARN i del adeprenentage de cóm se regulen estes interaccions.
La biologia celular estudia les propietats fisiològiques de les cèlules, aixina com els seus comportaments, interaccions i entorn; açò se fa tant a nivell microscòpic com molecular. La biologia celular investiga els organismes unicelulars com bactèries i cèlules especialisades d’organismes pluricelulars com els humans.
La biologia celular estudia les propietats fisiològiques de les cèlules, aixina com els seus comportaments, interaccions i entorn; açò se fa tant a nivell microscòpic com molecular. La biologia celular investiga els organismes unicelulars com bactèries i cèlules especialisades d’organismes pluricelulars com els humans.
La comprensió de la composició de les cèlules i de cóm funcionen estes és fonamental per a totes les ciències biològiques. L’apreciació de les similituts i diferències entre tipos de cèlules és particularment important per als camps de la biologia molecular i celular. Estes similituts i diferències fonamentals permeten unificar els principis adeprenguts de l’estudi d’un tipo de cèlula, que se pot extrapolar i generalisar ad atres tipos de cèlules.
La comprensió de la composició de les cèlules i de cóm funcionen estes és fonamental per a totes les ciències biològiques. L’apreciació de les similituts i diferències entre tipos de cèlules és particularment important per als camps de la biologia molecular i celular. Estes similituts i diferències fonamentals permeten unificar els principis adeprenguts de l’estudi d’un tipo de cèlula, que se pot extrapolar i generalisar ad atres tipos de cèlules.
La genètica és la ciència dels gens, la herència i la variació dels organismes. En la investigació moderna, la genètica proporciona importants ferramentes d’investigació de la funció d’un gen particular, açò és, l’anàlisis d’interaccions genètiques. Dins dels organismes, generalment la informació genètica se troba en els cromosomes, i està representada en l’estructura química de molècules d’ADN particulars.
La genètica és la ciència dels gens, la herència i la variació dels organismes. En la investigació moderna, la genètica proporciona importants ferramentes d’investigació de la funció d’un gen particular, açò és, l’anàlisis d’interaccions genètiques. Dins dels organismes, generalment la informació genètica se troba en els cromosomes, i està representada en l’estructura química de molècules d’ADN particulars.
Els gens codifiquen l’informació necessària per a sintetisar proteïnes, que a la vegada, jugen un gran paper influint (encara que, en molts cassos, no lo determinen completament) en el fenotip final de l’organisme.
Els gens codifiquen l’informació necessària per a sintetisar proteïnes, que a la vegada, jugen un gran paper influint (encara que, en molts cassos, no lo determinen completament) en el fenotip final de l’organisme.
La biologia del desenroll estudia el procés pel qual els organismes creixen i se desenrollen. En orige en la embriologia, la biologia del desenroll actual estudia el control genètic del creximento celular, la diferenciació celular i la morfogènesis, que és el procés pel qual s’arriba a la formació dels teixits, dels órgans i de la anatomia.
La biologia del desenroll estudia el procés pel qual els organismes creixen i se desenrollen. En orige en la embriologia, la biologia del desenroll actual estudia el control genètic del creximento celular, la diferenciació celular i la morfogènesis, que és el procés pel qual s’arriba a la formació dels teixits, dels órgans i de la anatomia.
Els organismes model de la biologia del desenroll inclouen el cuc redó Caenorhabditis elegans, la mosca de la fruita Drosophila melanogaster, el peix zebra Brachydanio rerio, el ratolí Mus musculus i l’herba Arabidopsis thaliana.
Els organismes model de la biologia del desenroll inclouen el cuc redó Caenorhabditis elegans, la mosca de la fruita Drosophila melanogaster, el peix zebra Brachydanio rerio, el ratolí Mus musculus i l’herba Arabidopsis thaliana.
Fisiologia dels organismes
'''
Fisiologia dels organismes'''
La fisiologia estudia els processos mecànics, físics i bioquímics dels organismes vius, i intenta comprendre cóm funcionen totes les estructures com una unitat. El funcionament de les estructures és un problema capital en biologia.
La fisiologia estudia els processos mecànics, físics i bioquímics dels organismes vius, i intenta comprendre cóm funcionen totes les estructures com una unitat. El funcionament de les estructures és un problema capital en biologia.
Tradicionalment s’han dividit els estudis fisiològics en fisiologia vegetal i animal, encara que els principis de la fisiologia són universals, no importa quin organisme particular s’està estudiant. Per eixemple, lo que s’adepren de la fisiologia d’una cèlula de llevat pot aplicar-se també a cèlules humanes.
Tradicionalment s’han dividit els estudis fisiològics en fisiologia vegetal i animal, encara que els principis de la fisiologia són universals, no importa quin organisme particular s’està estudiant. Per eixemple, lo que s’adepren de la fisiologia d’una cèlula de llevat pot aplicar-se també a cèlules humanes.
El camp de la fisiologia animal estén les ferramentes i els mètodos de la fisiologia humana a les espècies animals no humanes. La fisiologia vegetal també pren tècniques dels dos camps.
El camp de la fisiologia animal estén les ferramentes i els mètodos de la fisiologia humana a les espècies animals no humanes. La fisiologia vegetal també pren tècniques dels dos camps.
La anatomia és una part important de la fisiologia i considera cóm funcionen i interaccionen els sistemes orgànics dels animals com el sistema nerviós, el sistema inmunològic, el sistema endocrín, el sistema respiratori i el sistema circulatori. El estudi d’estos sistemes se compartix en disciplines orientades a la medicina, com la neurologia, la inmunologia i atres semejants. La anatomia comparada estudia els canvis morfofisiològics que han anat experimentant les espècies a lo llarc de la seua història evolutiva, utilisant per ad això les homologies existents en les espècies actuals i el estudi de restes fòssils.
La anatomia és una part important de la fisiologia i considera cóm funcionen i interaccionen els sistemes orgànics dels animals com el sistema nerviós, el sistema inmunològic, el sistema endocrín, el sistema respiratori i el sistema circulatori. El estudi d’estos sistemes se compartix en disciplines orientades a la medicina, com la neurologia, la inmunologia i atres semejants. La anatomia comparada estudia els canvis morfofisiològics que han anat experimentant les espècies a lo llarc de la seua història evolutiva, utilisant per ad això les homologies existents en les espècies actuals i el estudi de restes fòssils.
Per atra part, més allà del nivell d’organisació organísmic, la ecofisiologia estudia els processos fisiològics que tenen lloc en les interaccions entre organismes, a nivell de comunitats i ecosistemes, aixina com de les interrelacions entre els sistemes vius i els inerts (com per eixemple l’estudi dels cicles biogeoquímics o els intercanvis biosfera-atmòsfera).
Per atra part, més allà del nivell d’organisació organísmic, la ecofisiologia estudia els processos fisiològics que tenen lloc en les interaccions entre organismes, a nivell de comunitats i ecosistemes, aixina com de les interrelacions entre els sistemes vius i els inerts (com per eixemple l’estudi dels cicles biogeoquímics o els intercanvis biosfera-atmòsfera).
Diversitat i evolució dels organismes
'''Diversitat i evolució dels organismes'''
En el camp de la genètica de poblacions la evolució d’una població d’organismes pot representar-se com un recorregut en un paisage adaptatiu. Les fleches indiquen el fluix de la població sobre l’espai d’adaptació i els punts A, B i C representarien màxims d’adaptabilitat locals. La bola roja indica una població que evoluciona des d’una baixa adaptació fins a la cima d’un dels màxims d’adaptació.
En el camp de la genètica de poblacions la evolució d’una població d’organismes pot representar-se com un recorregut en un paisage adaptatiu. Les fleches indiquen el fluix de la població sobre l’espai d’adaptació i els punts A, B i C representarien màxims d’adaptabilitat locals. La bola roja indica una població que evoluciona des d’una baixa adaptació fins a la cima d’un dels màxims d’adaptació.
La biologia de la evolució tracta l’orige i la descendència de les espècies, aixina com el seu canvi a lo llarc del temps, açò és, sa evolució. És un camp global perque inclou científics de diverses disciplines tradicionalment orientades a la taxonomia. Per eixemple, generalment inclou científics que tenen una formació especialisada en organismes particulars, com la teriologia, la ornitologia o la herpetologia, encara que utilisen estos organismes com a sistemes per a respondre preguntes generals de la evolució. Això també inclou als paleontòlecs que a partir dels fòssils responen preguntes sobre el modo i el temps de la evolució, aixina com teòrics d’àries tals com la genètica de poblacions i la teoria de la evolució. En els anys 90 la biologia del desenroll va fer una reentrada en la biologia de la evolució des de la seua exclusió inicial de la síntesis moderna a través de l’estudi de la biologia evolutiva del desenroll. Alguns camps relacionats que moltes vegades s’han considerat part de la biologia de la evolució són la filogènia, la sistemàtica i la taxonomia.
La biologia de la evolució tracta l’orige i la descendència de les espècies, aixina com el seu canvi a lo llarc del temps, açò és, sa evolució. És un camp global perque inclou científics de diverses disciplines tradicionalment orientades a la taxonomia. Per eixemple, generalment inclou científics que tenen una formació especialisada en organismes particulars, com la teriologia, la ornitologia o la herpetologia, encara que utilisen estos organismes com a sistemes per a respondre preguntes generals de la evolució. Això també inclou als paleontòlecs que a partir dels fòssils responen preguntes sobre el modo i el temps de la evolució, aixina com teòrics d’àries tals com la genètica de poblacions i la teoria de la evolució. En els anys 90 la biologia del desenroll va fer una reentrada en la biologia de la evolució des de la seua exclusió inicial de la síntesis moderna a través de l’estudi de la biologia evolutiva del desenroll. Alguns camps relacionats que moltes vegades s’han considerat part de la biologia de la evolució són la filogènia, la sistemàtica i la taxonomia.
Les dos disciplines tradicionals orientades a la taxonomia més importants són la botànica i la zoologia. La botànica és l’estudi científic de les plantes. La botànica cobrix un ampli ranc de disciplines científiques que estudien el creiximent, la reproducció, el metabolisme, el desenrrollament, les malalties o de la vida de la planta.
Les dos disciplines tradicionals orientades a la taxonomia més importants són la botànica i la zoologia. La botànica és l’estudi científic de les plantes. La botànica cobrix un ampli ranc de disciplines científiques que estudien el creiximent, la reproducció, el metabolisme, el desenrrollament, les malalties o de la vida de la planta.
La zoologia és la disciplina que tracta l’estudi dels animals, incloent la fisiologia, la anatomia i la embriologia. La genètica comú i els mecanismes de desenroll dels animals i les plantes s’estudien en la biologia molecular, la genètica molecular i la biologia del desenroll. La ecologia dels animals està coberta en l’ecologia del comportament i atres camps.
La zoologia és la disciplina que tracta l’estudi dels animals, incloent la fisiologia, la anatomia i la embriologia. La genètica comú i els mecanismes de desenroll dels animals i les plantes s’estudien en la biologia molecular, la genètica molecular i la biologia del desenroll. La ecologia dels animals està coberta en l’ecologia del comportament i atres camps.
Classificació de la vida
'''Classificació de la vida'''
El sistema de classificació dominant es diu taxonomia de Linneu, i inclou rancs i nomenclatura binomial. El modo en que els organismes reben el seu nom està governat per acorts internacionals, com el Còdic Internacional de Nomenclatura Botànica (CINB o ICBN en anglés), el Còdic Internacional de Nomenclatura Zoològica (CINZ o ICZN en anglés) i el Còdic Internacional de Nomenclatura Bacteriana (CINB o ICNB en anglés). En 1997 es publicà un quart borrador del biocòdic (BioCode) en un intent d'estandardisar la nomenclatura en les tres àrees, pero no pareix haver sigut adoptat formalment. El Còdic Internacional de Classificació i Nomenclatura de Virus (CICNV o ICVCN en anglés) permaneix fora del BioCode.
El sistema de classificació dominant es diu taxonomia de Linneu, i inclou rancs i nomenclatura binomial. El modo en que els organismes reben el seu nom està governat per acorts internacionals, com el Còdic Internacional de Nomenclatura Botànica (CINB o ICBN en anglés), el Còdic Internacional de Nomenclatura Zoològica (CINZ o ICZN en anglés) i el Còdic Internacional de Nomenclatura Bacteriana (CINB o ICNB en anglés). En 1997 es publicà un quart borrador del biocòdic (BioCode) en un intent d'estandardisar la nomenclatura en les tres àrees, pero no pareix haver sigut adoptat formalment. El Còdic Internacional de Classificació i Nomenclatura de Virus (CICNV o ICVCN en anglés) permaneix fora del BioCode.
Organismes en interacció
'''
Organismes en interacció'''
La ecologia estudia la distribució i la abundància de organismes vius i les interaccions d’estos organismes en el seu entorn. L’entorn d’un organisme inclou tant son hàbitat, que es poden descriure com la suma de factors abiòtics locals en el clima i la geologia, aixina com en els atres organismes en els quals compartixen eixe hàbitat. Les interaccions entre organismes poden ser inter- o intraespecífiques, i estes relacions es poden classificar segon si per a cadascú dels agents en interacció resulta beneficiosa, perjudicial o neutra.
La ecologia estudia la distribució i la abundància de organismes vius i les interaccions d’estos organismes en el seu entorn. L’entorn d’un organisme inclou tant son hàbitat, que es poden descriure com la suma de factors abiòtics locals en el clima i la geologia, aixina com en els atres organismes en els quals compartixen eixe hàbitat. Les interaccions entre organismes poden ser inter- o intraespecífiques, i estes relacions es poden classificar segon si per a cadascú dels agents en interacció resulta beneficiosa, perjudicial o neutra.
Un dels pilars fonamentals de la ecologia és estudiar el fluix d’energia que es propaga a través de la ret tròfica, des dels productors primaris fins als consumidors i detritívors, perdent calitat dita energia en el procés al dissipar-se en forma de calor. La principal aportació d’energia als ecosistemes és l’energia provinent del sol, pero les plantes (en ecosistemes terrestres, o les algues en els aquàtics) tenen una eficiència fotosintètica llimitada, al igual que els herbívors i els carnívors tenen una eficàcia heterotròfica. Esta és la raó per la qual un ecosistema sempre podrà mantindre un major número i quantitat de herbívors que de carnívors, i és per lo que es coneix a les rets tròfiques també com "piràmides", i és per això que els ecosistemes tenen una capacitat de carrega llimitada (i la mateixa raó per la que es necessita molt més territori per a produir carn que vegetals).
Un dels pilars fonamentals de la ecologia és estudiar el fluix d’energia que es propaga a través de la ret tròfica, des dels productors primaris fins als consumidors i detritívors, perdent calitat dita energia en el procés al dissipar-se en forma de calor. La principal aportació d’energia als ecosistemes és l’energia provinent del sol, pero les plantes (en ecosistemes terrestres, o les algues en els aquàtics) tenen una eficiència fotosintètica llimitada, al igual que els herbívors i els carnívors tenen una eficàcia heterotròfica. Esta és la raó per la qual un ecosistema sempre podrà mantindre un major número i quantitat de herbívors que de carnívors, i és per lo que es coneix a les rets tròfiques també com "piràmides", i és per això que els ecosistemes tenen una capacitat de carrega llimitada (i la mateixa raó per la que es necessita molt més territori per a produir carn que vegetals).
Els sistemes ecològics s’estudien a diferents nivells, des d’individuals i poblacionals (encara que en cert modo pot parlar-se d’una "ecologia dels gens", infraorganísmica), fins als ecosistemes complets i la biosfera, existint algunes hipòtesis que postulen que esta última podria considerar-se en cert modo un "supraorganisme" en capacitat d’homeostasis. La ecologia és una ciència multidisciplinar i fa us de moltes atres branques de la ciència, al mateix temps que permet aplicar alguns dels seus anàlisis ad atres disciplines: en teoria de la comunicació es parla d'Ecologia de la informació, i en marketing s'estudien els niches de mercat. Existix inclús una branca del pensament econòmic que sosté que l'economia es un sistema obert que deu ser considerat com a part integrant del sistema ecològic global.
Els sistemes ecològics s’estudien a diferents nivells, des d’individuals i poblacionals (encara que en cert modo pot parlar-se d’una "ecologia dels gens", infraorganísmica), fins als ecosistemes complets i la biosfera, existint algunes hipòtesis que postulen que esta última podria considerar-se en cert modo un "supraorganisme" en capacitat d’homeostasis. La ecologia és una ciència multidisciplinar i fa us de moltes atres branques de la ciència, al mateix temps que permet aplicar alguns dels seus anàlisis ad atres disciplines: en teoria de la comunicació es parla d'Ecologia de la informació, i en marketing s'estudien els niches de mercat. Existix inclús una branca del pensament econòmic que sosté que l'economia es un sistema obert que deu ser considerat com a part integrant del sistema ecològic global.
La etologia, per atra part, estudia el comportament animal (en particular d'animals socials com els insectes socials, els cànits o els primats), i de vegades es considera una branca de la zoologia. Els etòlecs s'han ocupat, a la llum dels processos evolutius, del comportament i la comprensió del comportamento segon la teoria de la selecció natural. En cert sentit, el primer etòlec modern fon Charles Darwin, en el seu llibre L'expressió de les emocions en els animals i hòmens va influir a molts etòlecs posteriors al sugerir que certes senyes del comportament podrien estar subjectes a la mateixa pressió selectiva que atres senyes merament físiques.
La etologia, per atra part, estudia el comportament animal (en particular d'animals socials com els insectes socials, els cànits o els primats), i de vegades es considera una branca de la zoologia. Els etòlecs s'han ocupat, a la llum dels processos evolutius, del comportament i la comprensió del comportamento segon la teoria de la selecció natural. En cert sentit, el primer etòlec modern fon Charles Darwin, en el seu llibre L'expressió de les emocions en els animals i hòmens va influir a molts etòlecs posteriors al sugerir que certes senyes del comportament podrien estar subjectes a la mateixa pressió selectiva que atres senyes merament físiques.
L'especialiste en formigues E. O. Wilson despertà una aguda polèmica en temps més recents en el seu llibre de 1980 Sociobiologia: La Nova Síntesis, al pretendre que la sociobiologia deguera ser una disciplina matriu, que partint de la metodologia desenrollada pels etòlecs, englobara tant a la psicologia com a l'antropologia o la sociologia i en general a totes les ciències socials, ya que la seua visió la naturalea humana és essencialment animal. Est enfocament ha segut criticat per autors com el genetiste R.C.Lewontin per exhibir un reduccionisme que en última instància justifica i llegitima les diferències instituïdes socialment.
L'especialiste en formigues E. O. Wilson despertà una aguda polèmica en temps més recents en el seu llibre de 1980 Sociobiologia: La Nova Síntesis, al pretendre que la sociobiologia deguera ser una disciplina matriu, que partint de la metodologia desenrollada pels etòlecs, englobara tant a la psicologia com a l'antropologia o la sociologia i en general a totes les ciències socials, ya que la seua visió la naturalea humana és essencialment animal. Est enfocament ha segut criticat per autors com el genetiste R.C.Lewontin per exhibir un reduccionisme que en última instància justifica i llegitima les diferències instituïdes socialment.
L'etologia moderna comprén disciplines com la neuroetologia, inspirades en la cibernètica i en aplicacions industrials en el camp de la robòtica i la neuropsiquiatria. També pren prestats molts desenrolls de la teoria de jocs, especialment en dinàmiques evolutives, i alguns dels seus conceptes més populars són el de gen egoiste, creat por Richard Dawkins o el de Meme.
L'etologia moderna comprén disciplines com la neuroetologia, inspirades en la cibernètica i en aplicacions industrials en el camp de la robòtica i la neuropsiquiatria. També pren prestats molts desenrolls de la teoria de jocs, especialment en dinàmiques evolutives, i alguns dels seus conceptes més populars són el de gen egoiste, creat por Richard Dawkins o el de Meme.