336
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − Biologia+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + − La biologia estudia lo que tenen en comú i també lo que distinguix a les diferents formes de vida. D’esquerra a dreta i de dalt a baix se mostren diverses formes de vida: E. coli (bactèria), falaguera (planta), Drosera (planta carnívora), F. velutipes (fonc), escarabat Goliat (insecte) i gasela (mamífer).+ − La biologia (del grec «βίος» bios, vida, i «-λογία» -logia, tractat, estudi, ciència) té com objecte d’estudi als sers vius i, més específicament, son orige, sa evolución i ses propietats: génesis, nutrició, morfogénesis, reproducció, patogènia, etc. S’ocupa tant de la descripció de les característiques i els comportaments dels organismes individuals com de les espècies en el seu conjunt, aixina com de la reproducció dels sers vius i de les interaccions entre ells i l’entorn. D’esta forma, tracta d’estudiar l’estructura i la dinàmica funcional comuns a tots els sers vius, en el fi d’establir les lleis generals que rigen la vida orgànica i els principis explicatius fonamentals d'esta.+ − La paraula «biologia» en el seu sentit modern pareix haver segut introduïda independentment per Gottfried Reinhold Treviranus (Biologie oder Philosophie der lebenden Natur, 1802) i per Jean-Baptiste Lamarck (Hydrogéologie, 1802). Generalment se diu que el terme fon acunyat en 1800 per Karl Friedrich Burdach, encara que se menciona en el títul del tercer volum de Philosophiae naturalis sive physicae dogmaticae: Geologia, biologia, phytologia generalis et dendrologia, de Michael Christoph Hanov i publicat en 1766.+ − Contingut+ − [ocultar]+ − 1 Camps d’estudi + − o 1.1 Subranques de la biologia+ − 2 Història de la biologia + − 3 Principis de la biologia + − o 3.1 Universalitat: bioquímica, célules i el còdic genètic+ − o 3.2 Evolució: el principi central de la biologia+ − o 3.3 Els cromosomes − § 3.3.1 Els gens − § 3.3.2 Filogènia − o 3.4 Diversitat: varietat d’organismes vius − o 3.5 Continuitat: l’antepassat comú de la vida − o 3.6 Homeostasis: adaptació al cambi − o 3.7 Interaccions: grups i entorns − 4 Alcanç i disciplines de la biologia − o 4.1 Estructura de la vida − o 4.2 Fisiologia dels organismes − o 4.3 Diversitat i evolució dels organismes − § 4.3.1 Clasificació de la vida − o 4.4 Organismes en interacció − 6 Referències − + + + + + + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + − + + + + + − + + + − + + + − + + + − + + + + − + + + − + + + + + − + − + − + − + − + − + + + + + + + + + − + − + − + + + + + − + − + − + + + + + − + + + + − + − Simbiosis entre un peix pallasso del gènero dels Amphipriones i las anèmones de mar. El peix protegix a les anémones d’atres peixos menjadors d'anémones mentres que els tentàculs de les anémones protegixen al peix pallasso dels seus depredadors.+ + − + + + − + + + + + + + Llínea 147:
Llínea 258: − + − + + + + + + + − + + + + − + + + − Est artícul ha segut traduït a llengua valenciana del corresponent artícul de la Wikipedia per a la Uiquipèdia. + +
sense resum d'edició
La biologia estudia lo que tenen en comú i també lo que distinguix a les diferents formes de vida.
La biologia (del grec «βίος» bios, vida, i «-λογία» -logia, tractat, estudi, ciència) té com objecte d’estudi als sers vius i, més específicament, son orige, sa evolución i ses propietats: génesis, nutrició, morfogénesis, reproducció, patogènia, etc. S’ocupa tant de la descripció de les característiques i els comportaments dels organismes individuals com de les espècies en el seu conjunt, aixina com de la reproducció dels sers vius i de les interaccions entre ells i l’entorn. D’esta forma, tracta d’estudiar l’estructura i la dinàmica funcional comuns a tots els sers vius, en el fi d’establir les lleis generals que rigen la vida orgànica i els principis explicatius fonamentals d'esta.
La paraula «biologia» en el seu sentit modern pareix haver segut introduïda independentment per Gottfried Reinhold Treviranus (Biologie oder Philosophie der lebenden Natur, 1802) i per Jean-Baptiste Lamarck (Hydrogéologie, 1802). Generalment se diu que el terme fon acunyat en 1800 per Karl Friedrich Burdach, encara que se menciona en el títul del tercer volum de Philosophiae naturalis sive physicae dogmaticae: Geologia, biologia, phytologia generalis et dendrologia, de Michael Christoph Hanov i publicat en 1766.
----
'''
== Contingut ==
'''
'''1''' Camps d’estudi
''' 1.1''' Subranques de la biologia
'''2''' Història de la biologia
'''3''' Principis de la biologia
'''3.1''' Universalitat: bioquímica, célules i el còdic genètic
'''3.2''' Evolució: el principi central de la biologia
'''3.3''' Els cromosomes
'''3.3.1''' Els gens
'''3.3.2''' Filogènia
'''3.4''' Diversitat: varietat d’organismes vius
'''3.5''' Continuitat: l’antepassat comú de la vida
'''3.6''' Homeostasis: adaptació al canvi
'''3.7''' Interaccions: grups i entorns
'''4''' Alcanç i disciplines de la biologia
'''4.1''' Estructura de la vida
'''4.2''' Fisiologia dels organismes
'''4.3''' Diversitat i evolució dels organismes
'''4.3.1''' Clasificació de la vida
'''4.4''' Organismes en interacció
'''5''' Referències
----
Camps d’estudi
'''
== Camps d’estudi ==
'''
La biologia és una disciplina científica que compren un ampli espectre de camps d’estudi que, normalment, se tracten com a disciplines independents. Totes elles juntes, estudien la vida en un ampli ranc d’escales. La vida se estudia a escala atòmica i molecular en biologia molecular, en bioquímica i en genètica molecular. Des del punt de vista celular, s’estudia en biologia celular, i a escala pluricelular s’estudia en fisiologia, anatomia i histologia. Des del punt de vista de l’ontogènia o desenroll dels organismes a nivell individual, s’estudia en biologia del deserroll.
La biologia és una disciplina científica que compren un ampli espectre de camps d’estudi que, normalment, se tracten com a disciplines independents. Totes elles juntes, estudien la vida en un ampli ranc d’escales. La vida se estudia a escala atòmica i molecular en biologia molecular, en bioquímica i en genètica molecular. Des del punt de vista celular, s’estudia en biologia celular, i a escala pluricelular s’estudia en fisiologia, anatomia i histologia. Des del punt de vista de l’ontogènia o desenroll dels organismes a nivell individual, s’estudia en biologia del deserroll.
Quan s’amplia el camp a més d’un organisme, la genètica tracta el funcionament de la herència genètica dels pares a la seua descendència. La ciència que tracta el comportament dels grups és la etologia, açò és, de més d’un individu. La genètica de poblacions observa i analisa una població sancera i la genètica sistemàtica tracta els llinages entre espècies. Les poblacions interdepenents i els seus hàbitats s’examinen en la ecologia i la biologia evolutiva. Un nou camp d’estudi és la astrobiologia (o xenobiologia), que estudia la possibilitat de la vida més allà de la Terra.
Quan s’amplia el camp a més d’un organisme, la genètica tracta el funcionament de la herència genètica dels pares a la seua descendència. La ciència que tracta el comportament dels grups és la etologia, açò és, de més d’un individu. La genètica de poblacions observa i analisa una població sancera i la genètica sistemàtica tracta els llinages entre espècies. Les poblacions interdepenents i els seus hàbitats s’examinen en la ecologia i la biologia evolutiva. Un nou camp d’estudi és la astrobiologia (o xenobiologia), que estudia la possibilitat de la vida més allà de la Terra.
Les classificacions dels sers vius són molt numeroses. Se proponen des de la tradicional divisió en dos regnes establida per Linneo en el segle XVII, entre animals i plantes, fins a les actuals propostes de sistemes cladístics en tres dominis que comprenen més de 20 regnes.
Les classificacions dels sers vius són molt numeroses. Se proponen des de la tradicional divisió en dos regnes establida per Linneo en el segle XVII, entre animals i plantes, fins a les actuals propostes de sistemes cladístics en tres dominis que comprenen més de 20 regnes.
Branques de la biologia
Anatomia: estudi de la estructura interna i externa dels sers vius.1
'''Branques de la biologia:'''
Antropologia: estudi del ser humà com a entitat biològica.1
Biologia epistemològica: estudi de l’orige filosòfic dels conceptes biològics.
'''-Anatomia:''' estudi de la estructura interna i externa dels sers vius.
Biologia marina: estudi dels sers vius marins.
Biomedicina: Branca de la biologia aplicada a la salut humana.
'''-Antropologia:''' estudi del ser humà com a entitat biològica.
Bioquímica:són els processos químics que se desenrollen en l’interior dels sers vius.1
Botànica: estudi dels organismes fotosintèticos (varis regnes).1
'''-Biologia epistemològica:''' estudi de l’orige filosòfic dels conceptes biològics.
Citologia: estudi de les cèlules.1
Citogenètica: estudi de la genètica de les cèlules (cromosomes).1
'''-Biologia marina:''' estudi dels sers vius marins.
Citopatologia: estudi de les malalties de les cèlules.1
Citoquímica: estudi de la composició química de les cèlules i els seus processos biològics.1
'''-Biomedicina:''' Branca de la biologia aplicada a la salut humana.
Ecologia: estudi dels organisms i les seues relacions entre sí i en el mig ambient.1
Embriologia: estudi del desenroll de l’embrió.1
'''-Bioquímica:'''són els processos químics que se desenrollen en l’interior dels sers vius.
Entomologia: estudi dels insectes.1
Etologia: estudi del comportament dels sers vius.
'''-Botànica:''' estudi dels organismes fotosintèticos (varis regnes).
Evolució: estudi del canvi i la transformació de les espècies a lo llarc del temps.
Filogènia: estudi de la evolució dels sers vius.
'''-Citologia:''' estudi de les cèlules.
Fisiologia: estudi de les relacions entre els òrguens.1
Genètica: estudi dels gens i la herència.1
'''-Citogenètica:''' estudi de la genètica de les cèlules (cromosomes).
Genètica molecular: estudi l’estructura i la funció dels gens a nivell molecular.1
Histologia: estudi dels teixits.1
'''-Citopatologia:''' estudi de les malalties de les cèlules.
Histoquímica: estudi de la composició química de cèlules i teixits i de les reaccions químiques que se desenroll en ells en l’ajuda de colorants específics.1 2
Inmunologia: estudi del sistema inmunitari de defensa.
'''-Citoquímica:''' estudi de la composició química de les cèlules i els seus processos biològics.
Micologia: estudi dels foncs.1
Microbiologia: estudi dels microorganismes.1
'''-Ecologia:''' estudi dels organisms i les seues relacions entre sí i en el mig ambient.
Organografia: estudi de òrguens i sistemes.
Paleontologia: estudi dels organismes que van viure en el passat.1
'''-Embriologia:''' estudi del desenroll de l’embrió.
Taxonomia: estudi que classifica i ordena als sers vius.
Virologia: estudi dels virus.1
'''-Entomologia:''' estudi dels insectes.
Zoologia: estudi dels animals.1
Història de la biologia
'''-Etologia:''' estudi del comportament dels sers vius.
'''-Evolució:''' estudi del canvi i la transformació de les espècies a lo llarc del temps.
'''-Filogènia:''' estudi de la evolució dels sers vius.
'''-Fisiologia:''' estudi de les relacions entre els òrguens.
'''-Genètica:''' estudi dels gens i la herència.
'''-Genètica molecular:''' estudi l’estructura i la funció dels gens a nivell molecular.
'''-Histologia:''' estudi dels teixits.
'''-Histoquímica:''' estudi de la composició química de cèlules i teixits i de les reaccions químiques que se desenroll en ells en l’ajuda de colorants específics.
'''-Inmunologia:''' estudi del sistema inmunitari de defensa.
'''-Micologia:''' estudi dels foncs.
'''-Microbiologia:''' estudi dels microorganismes.
'''-Organografia:''' estudi de òrguens i sistemes.
'''-Paleontologia:''' estudi dels organismes que van viure en el passat.
'''-Taxonomia:''' estudi que classifica i ordena als sers vius.
'''-Virologia:''' estudi dels virus.
'''-Zoologia:''' estudi dels animals.
----
'''
== Història de la biologia ==
'''
El terme biologia s'acunya durant la Ilustració per part de dos autors (Lamarck i Treviranus) que, simultàneament, l'utilisen per a referir-se a l’estudi de les lleis de la vida. El neologisme fon utilisat per primera vegada en França en 1802, per part de Jean-Baptiste Lamarck en son tractat d’Hidrogeologia. Ignorava que, en el mateix any, el naturaliste alemà Treviranus havia creat el mateix neologisme en una obra en sis volums titulada Biologia o Filosofia de la naturalea viva: "la biologia estudiarà les distintes formes de vida, les condicions i les lleis que rigen la seua existència i les causes que determinen la seua activitat."
El terme biologia s'acunya durant la Ilustració per part de dos autors (Lamarck i Treviranus) que, simultàneament, l'utilisen per a referir-se a l’estudi de les lleis de la vida. El neologisme fon utilisat per primera vegada en França en 1802, per part de Jean-Baptiste Lamarck en son tractat d’Hidrogeologia. Ignorava que, en el mateix any, el naturaliste alemà Treviranus havia creat el mateix neologisme en una obra en sis volums titulada Biologia o Filosofia de la naturalea viva: "la biologia estudiarà les distintes formes de vida, les condicions i les lleis que rigen la seua existència i les causes que determinen la seua activitat."
No obstant, a pesar de la recent acunyació del terme, la biologia té una llarga història com a disciplina.
No obstant, a pesar de la recent acunyació del terme, la biologia té una llarga història com a disciplina.
Principis de la biologia
'''
== Principis de la biologia ==
'''
A diferència de la física, la biologia no sol descriure sistemes biològics en termes d’objectes que obedixen lleis immutables descrites per la matemàtica. No obstant, se caracterisen per seguir alguns principis i conceptes de gran importància, entre els que s'inclouen la universalitat, la evolució, la diversitat, la continuïtat, la homeostasis i les interaccions.
A diferència de la física, la biologia no sol descriure sistemes biològics en termes d’objectes que obedixen lleis immutables descrites per la matemàtica. No obstant, se caracterisen per seguir alguns principis i conceptes de gran importància, entre els que s'inclouen la universalitat, la evolució, la diversitat, la continuïtat, la homeostasis i les interaccions.
Universalitat: bioquímica, cèlules i el còdic genètic
'''
Universalitat: bioquímica, cèlules i el còdic genètic'''
Representació esquemàtica de la molècula d’ADN, la molècula portadora de la informació genètica.
Representació esquemàtica de la molècula d’ADN, la molècula portadora de la informació genètica.
Hi ha moltes constants universals i processos comuns que són fonamentals per a conéixer les formes de vida. Per eixemple, totes les formes de vida estan compostes per cèlules, que estan basades en una bioquímica comú, que és la química dels sers vius. Tots els organismes perpetuen ses caràcters hereditaris per mig del material genètic, que està basat en l'àcit nucleic ADN, que ampra un còdic genètic universal. En la biologia del desenroll la característica de la universalitat també està present: per eixemple, el desenroll enjorn de l’embrió seguix uns passos bàsics que són molt similars en molts organismes metazoo.
Hi ha moltes constants universals i processos comuns que són fonamentals per a conéixer les formes de vida. Per eixemple, totes les formes de vida estan compostes per cèlules, que estan basades en una bioquímica comú, que és la química dels sers vius. Tots els organismes perpetuen ses caràcters hereditaris per mig del material genètic, que està basat en l'àcit nucleic ADN, que ampra un còdic genètic universal. En la biologia del desenroll la característica de la universalitat també està present: per eixemple, el desenroll enjorn de l’embrió seguix uns passos bàsics que són molt similars en molts organismes metazoo.
Evolució: el principi central de la biologia
'''
Evolució: el principi central de la biologia'''
Un dels conceptes centrals de la biologia és que tota vida descendix d’un antepassat comú que ha seguit el procés de la evolució. De fet, esta és una de les raons per la que els organismes biològics exhibixen una similitut tan cridanera en les unitats i processos que s’han discutit en la secció anterior. Charles Darwin va conceptualisar i publicar la teoria de la evolució en la qual un dels principis és la selecció natural (a Alfred Russell Wallace se li sol reconéixer com a co-descobridor d’este concepte). En la cridada síntesis moderna de la teoria evolutiva, la deriva genètica fon acceptada com atre mecanisme fonamental implicat en el procés.
Un dels conceptes centrals de la biologia és que tota vida descendix d’un antepassat comú que ha seguit el procés de la evolució. De fet, esta és una de les raons per la que els organismes biològics exhibixen una similitut tan cridanera en les unitats i processos que s’han discutit en la secció anterior. Charles Darwin va conceptualisar i publicar la teoria de la evolució en la qual un dels principis és la selecció natural (a Alfred Russell Wallace se li sol reconéixer com a co-descobridor d’este concepte). En la cridada síntesis moderna de la teoria evolutiva, la deriva genètica fon acceptada com atre mecanisme fonamental implicat en el procés.
Els cromosomes
'''Els cromosomes'''
Sabem que l’ADN, sustància fonamental del material cromàtic difús (aixina s’observa en la cèlula de repòs),està organisat estructural i funcionalment junt a certes proteïnes i certs constituents en formes d’estructures abastonejades cridades cromosomes. Les unitats d’ADN són les responsables de les característiques estructurals i metabòliques de la cèlula i de la transmissió d’estos caràcters d’una cèlula a un atra. Estes reben el nom de gens i estan colocades en un orde llineal a lo llarc dels cromosomes.
Sabem que l’ADN, sustància fonamental del material cromàtic difús (aixina s’observa en la cèlula de repòs),està organisat estructural i funcionalment junt a certes proteïnes i certs constituents en formes d’estructures abastonejades cridades cromosomes. Les unitats d’ADN són les responsables de les característiques estructurals i metabòliques de la cèlula i de la transmissió d’estos caràcters d’una cèlula a un atra. Estes reben el nom de gens i estan colocades en un orde llineal a lo llarc dels cromosomes.
Els gens
'''Els gens'''
El gen és la unitat bàsica de material hereditari, i físicament està format per un segment de l’ADN del cromosoma. Atenent a l’aspecte que afecta a la herència, eixa unitat bàsica reben també atres noms, com recó, quan lo que se completa és la capacitat de recombinació (el recó serà el segment d’ADN més chicotet en capacitat de recombinar-se), i mutó, quan s'atén a les mutacions (i, aixina, el mutó serà el segment d’ADN més chicotet en capacitat de mutar-se).
El gen és la unitat bàsica de material hereditari, i físicament està format per un segment de l’ADN del cromosoma. Atenent a l’aspecte que afecta a la herència, eixa unitat bàsica reben també atres noms, com recó, quan lo que se completa és la capacitat de recombinació (el recó serà el segment d’ADN més chicotet en capacitat de recombinar-se), i mutó, quan s'atén a les mutacions (i, aixina, el mutó serà el segment d’ADN més chicotet en capacitat de mutar-se).
En termes generals, un gen és un fragment d’ADN que codifica una proteína o un pèptit.
En termes generals, un gen és un fragment d’ADN que codifica una proteína o un pèptit.
Filogènia
'''Filogènia'''
Se li diu filogènia a l’estudi de la història evolutiva i les relacions genealògiques de les estirps. Les comparacions de seqüències d’ADN i de proteínes, facilitades pel desenroll tècnic de la biologia molecular i de la genòmica, junt a l’estudi comparatiu de fòsils o atres restos paleontològics, generen la informació precisa per a l’anàlisis filogenètic. L’esforç dels biòlecs per abordar científicament la comprensió i la classificació de la diversitat de la vida ha donat lloc al desenroll de diverses escoles en competència, com la fenètica, que pot considerar-se superada, o la cladística. No se discutix que el desenroll molt recent de la capacitat de dessifrar sobre bases sòlides la filogènia de les espècies està catalisant una nova fase de gran productivitat en el desenroll de la biologia.
Se li diu filogènia a l’estudi de la història evolutiva i les relacions genealògiques de les estirps. Les comparacions de seqüències d’ADN i de proteínes, facilitades pel desenroll tècnic de la biologia molecular i de la genòmica, junt a l’estudi comparatiu de fòsils o atres restos paleontològics, generen la informació precisa per a l’anàlisis filogenètic. L’esforç dels biòlecs per abordar científicament la comprensió i la classificació de la diversitat de la vida ha donat lloc al desenroll de diverses escoles en competència, com la fenètica, que pot considerar-se superada, o la cladística. No se discutix que el desenroll molt recent de la capacitat de dessifrar sobre bases sòlides la filogènia de les espècies està catalisant una nova fase de gran productivitat en el desenroll de la biologia.
Diversitat: varietat d’organismes vius
'''Diversitat: varietat d’organismes vius'''
Arbre filogenètic dels sers vius basat en senyes sobre el seu rARN. Els tres regnes principals de sers vius apareixen clarament diferenciats: bacteries, archaea i eucariotes tal i com foren descrits inicialment per Carl Woese. Atres arbres basats en senyes genètiques d’atre tipo resulten similars pero poden agrupar alguns organismes en branques llaugerament diferents, presumiblement degut a la ràpida evolució del rARN. La relació exacta entre els tres grups principals d’organismes permaneix encara com a un important tema de debat.
Arbre filogenètic dels sers vius basat en senyes sobre el seu rARN. Els tres regnes principals de sers vius apareixen clarament diferenciats: bacteries, archaea i eucariotes tal i com foren descrits inicialment per Carl Woese. Atres arbres basats en senyes genètiques d’atre tipo resulten similars pero poden agrupar alguns organismes en branques llaugerament diferents, presumiblement degut a la ràpida evolució del rARN. La relació exacta entre els tres grups principals d’organismes permaneix encara com a un important tema de debat.
A pesar de la unitat subjacent, la vida exhibix una increible diversitat en morfologia, comportament i cicles vitals. Per a afrontar esta diversitat, els biòlecs intenten classificar totes les formes de vida. Esta classificació científica reflectix els arbres evolutius (arbres filogenètics) dels diferents organismes. Dites classificacions són competència de les disciplines de la sistemàtica i la taxonomia. La taxonomia coloca als organismes en grups cridats taxa, mentres que la sistemàtica tracta de trobar les seues relacions.
A pesar de la unitat subjacent, la vida exhibix una increible diversitat en morfologia, comportament i cicles vitals. Per a afrontar esta diversitat, els biòlecs intenten classificar totes les formes de vida. Esta classificació científica reflectix els arbres evolutius (arbres filogenètics) dels diferents organismes. Dites classificacions són competència de les disciplines de la sistemàtica i la taxonomia. La taxonomia coloca als organismes en grups cridats taxa, mentres que la sistemàtica tracta de trobar les seues relacions.
Tradicionalment, els sers vius s’han classificat en sis regnes:
Tradicionalment, els sers vius s’han classificat en sis regnes:
Eubacteria
Archaea
-Eubacteria
Protista
Fungi
-Archaea
Plantae
Animalia
-Protista
-Fungi
-Plantae
-Animalia
No obstant, actualment este sistema de sis regnes se creu desfasat. Entre las idees més modernes, generalment s’accepta el sistema de tres dominis:
No obstant, actualment este sistema de sis regnes se creu desfasat. Entre las idees més modernes, generalment s’accepta el sistema de tres dominis:
Archaea (originalment Archaebacteria)
Bacteria (originalment Eubacteria)
-Archaea (originalment Archaebacteria)
Eucariota
-Bacteria (originalment Eubacteria)
-Eucariota
Estos àmbits reflectixen si les cèlules posseïxen núcleu o no, aixina com les diferencies en l’exterior de les cèlules. Hi ha també una serie de "paràsits" intracelulars que, en termes d’activitat metabòlica són cada vegada "menys vius":
Estos àmbits reflectixen si les cèlules posseïxen núcleu o no, aixina com les diferencies en l’exterior de les cèlules. Hi ha també una serie de "paràsits" intracelulars que, en termes d’activitat metabòlica són cada vegada "menys vius":
Virus
Viroides
-Virus
Prions
-Viroides
-Prions
El recent descobriment d’una nova classe de virus, denominat mimivirus, ha causat que es proponga l’existència d’un quart domini degut a les sues característiques particulars, en el que per ara sol estaria inclòs eixe organisme.
El recent descobriment d’una nova classe de virus, denominat mimivirus, ha causat que es proponga l’existència d’un quart domini degut a les sues característiques particulars, en el que per ara sol estaria inclòs eixe organisme.
Continuïtat: el antepassat comú de la vida
'''
Continuïtat: el antepassat comú de la vida'''
Se diu que un grup d’organismes té un antepassat comú si té un ancestre comú. Tots els organismes existents en la Terra descendixen d’un ancestre comú o d’un fondo genètic ancestral. Est últim ancestre comú universal, açò és, l’ancestre comú més recent de tots els organismes que existixen ara, se creu que aparegué fa uns 3.500 millons d’anys
Se diu que un grup d’organismes té un antepassat comú si té un ancestre comú. Tots els organismes existents en la Terra descendixen d’un ancestre comú o d’un fondo genètic ancestral. Est últim ancestre comú universal, açò és, l’ancestre comú més recent de tots els organismes que existixen ara, se creu que aparegué fa uns 3.500 millons d’anys
La noció de que "tota vida prové d’un ou" (del llatí "Omne vivum ex ovo") és un concepte fundacional de la biologia moderna, i ve a dir que sempre ha existit una continuïtat de la vida des del seu orige inicial fins a l’actualitat. En el sigle XIX se pensava que les formes de vida podien apareixen de forma espontànea baix certes condicions. Els biòlecs consideren que la universalitat del còdic genètic és una prova definitiva a favor de la teoria del descendent comú universal (DCU) de totes les bactèries, archaea i eucariotes.
La noció de que "tota vida prové d’un ou" (del llatí "Omne vivum ex ovo") és un concepte fundacional de la biologia moderna, i ve a dir que sempre ha existit una continuïtat de la vida des del seu orige inicial fins a l’actualitat. En el sigle XIX se pensava que les formes de vida podien apareixen de forma espontànea baix certes condicions. Els biòlecs consideren que la universalitat del còdic genètic és una prova definitiva a favor de la teoria del descendent comú universal (DCU) de totes les bactèries, archaea i eucariotes.
Homeostasis: adaptació al canvi
'''Homeostasis: adaptació al canvi'''
La homeostasis és la propietat d’un sistema obert de regular el seu mig intern per a mantindre unes condicions estables, per mig de múltiples ajustes d’equilibri dinàmic controlats per mecanismes de regulació interrelacionals. Tots els organismes vius, siguen unicelulars o pluricelulars tenen la seua pròpia homeostasis. Per posar uns eixemples, la homeostasis se manifesta celularment quan se manté una acidea interna estable (pH); a nivell d’organisme, quan els animals de sanc calent mantenen una temperatura corporal interna constant; i a nivell d’ecosistema, al consumir diòxit de carbono les plantes regulen la concentració d’esta molècula en l’atmòsfera. Els teixits i els órgans també poden mantindre la seua pròpia homeostasis.
La homeostasis és la propietat d’un sistema obert de regular el seu mig intern per a mantindre unes condicions estables, per mig de múltiples ajustes d’equilibri dinàmic controlats per mecanismes de regulació interrelacionals. Tots els organismes vius, siguen unicelulars o pluricelulars tenen la seua pròpia homeostasis. Per posar uns eixemples, la homeostasis se manifesta celularment quan se manté una acidea interna estable (pH); a nivell d’organisme, quan els animals de sanc calent mantenen una temperatura corporal interna constant; i a nivell d’ecosistema, al consumir diòxit de carbono les plantes regulen la concentració d’esta molècula en l’atmòsfera. Els teixits i els órgans també poden mantindre la seua pròpia homeostasis.
Interaccions: grups i entorns
'''Interaccions: grups i entorns'''
Tots els sers vius interaccionen en atres organismes i en el seu entorn. Una de les raons per les que els sistemes biològics poden ser difícils d’estudiar és que hi ha massa interaccions possibles. La resposta d’una bactèria microscòpica a la concentració de sucre en son mig (entorn) es tan complexa com la d’un lleó buscant menjar en la sabana africana. El comportament d’una espècie en particular pot ser cooperatiu o agressiu; parasitari o simbiòtic. Els estudis se tornen molt més complexes quan dos o més espècies diferents interaccions en un mateix ecosistema; l’estudi d’estes interaccions és competència de la ecología.
Tots els sers vius interaccionen en atres organismes i en el seu entorn. Una de les raons per les que els sistemes biològics poden ser difícils d’estudiar és que hi ha massa interaccions possibles. La resposta d’una bactèria microscòpica a la concentració de sucre en son mig (entorn) es tan complexa com la d’un lleó buscant menjar en la sabana africana. El comportament d’una espècie en particular pot ser cooperatiu o agressiu; parasitari o simbiòtic. Els estudis se tornen molt més complexes quan dos o més espècies diferents interaccions en un mateix ecosistema; l’estudi d’estes interaccions és competència de la ecología.
Alcanç i disciplines de la biologia
----
'''
== Alcanç i disciplines de la biologia ==
'''
La biologia s’ha convertit en una iniciativa investigadora tan gran que generalment no s’estudia com a una única disciplina, sino com un conjunt de subdisciplines. Ací se consideren quatre amplis grups.
La biologia s’ha convertit en una iniciativa investigadora tan gran que generalment no s’estudia com a una única disciplina, sino com un conjunt de subdisciplines. Ací se consideren quatre amplis grups.
El primer consta de disciplines que estudien les estructures bàsiques dels sistemes vius: cèlules, gens, etc.
El primer consta de disciplines que estudien les estructures bàsiques dels sistemes vius: cèlules, gens, etc.
L'especialiste en formigues E. O. Wilson despertà una aguda polèmica en temps més recents en el seu llibre de 1980 Sociobiologia: La Nova Síntesis, al pretendre que la sociobiologia deguera ser una disciplina matriu, que partint de la metodologia desenrollada pels etòlecs, englobara tant a la psicologia com a l'antropologia o la sociologia i en general a totes les ciències socials, ya que la seua visió la naturalea humana és essencialment animal. Est enfocament ha segut criticat per autors com el genetiste R.C.Lewontin per exhibir un reduccionisme que en última instància justifica i llegitima les diferències instituïdes socialment.
L'especialiste en formigues E. O. Wilson despertà una aguda polèmica en temps més recents en el seu llibre de 1980 Sociobiologia: La Nova Síntesis, al pretendre que la sociobiologia deguera ser una disciplina matriu, que partint de la metodologia desenrollada pels etòlecs, englobara tant a la psicologia com a l'antropologia o la sociologia i en general a totes les ciències socials, ya que la seua visió la naturalea humana és essencialment animal. Est enfocament ha segut criticat per autors com el genetiste R.C.Lewontin per exhibir un reduccionisme que en última instància justifica i llegitima les diferències instituïdes socialment.
L'etologia moderna comprén disciplines com la neuroetologia, inspirades en la cibernètica i en aplicacions industrials en el camp de la robòtica i la neuropsiquiatria. També pren prestats molts desenrolls de la teoria de jocs, especialment en dinàmiques evolutives, i alguns dels seus conceptes més populars són el de gen egoiste, creat por Richard Dawkins o el de Meme.
L'etologia moderna comprén disciplines com la neuroetologia, inspirades en la cibernètica i en aplicacions industrials en el camp de la robòtica i la neuropsiquiatria. També pren prestats molts desenrolls de la teoria de jocs, especialment en dinàmiques evolutives, i alguns dels seus conceptes més populars són el de gen egoiste, creat por Richard Dawkins o el de Meme.
Referències
1. ↑ a b c d e f g h i j k l m n ñ o p q r s t «Biología» (en español). Enciclopedia Hispánica. EE. UU.: Encyclopedia Britannica Publishers, Inc. 1995-1996. p. 27. ISBN 1564090159.
== Referències ==
1. ↑ a b c d e f g h i j k l m n ñ o p q r s t «Biología» (en español). Enciclopedia Hispánica. EE. UU.: Encyclopedia Britannica Publishers, Inc. 1995-1996. p. 27. ISBN 1564090159.
2. ↑ Histoquímica: definición en el DRAE
2. ↑ Histoquímica: definición en el DRAE
Buican, Denis (1995). Historia de la biología, Madrid, Acento Editorial.
Buican, Denis (1995). Historia de la biología, Madrid, Acento Editorial.
Campbell, N. (2000). Biology: Concepts and Connections [3ª ed.]. Benjamin/Cummings. Llibre de text de nivell universitari (en anglés).
Campbell, N. (2000). Biology: Concepts and Connections [3ª ed.]. Benjamin/Cummings. Llibre de text de nivell universitari (en anglés).
Kimball, J. W. [ http://www.ultranet.com/~jkimball/BiologyPages/ Kimball's Biology Pages]. Llibre de text on-line (en anglés).
Kimball, J. W. [ http://www.ultranet.com/~jkimball/BiologyPages/ Kimball's Biology Pages]. Llibre de text on-line (en anglés).
Maddison, David R. The Tree of Life. Proyecte distribuït i multi-autor en informació sobre filogènia i biodiversitat.
Maddison, David R. The Tree of Life. Proyecte distribuït i multi-autor en informació sobre filogènia i biodiversitat.
Margulis, L. y K. N. Schwartz (1985). Cinco reinos. Guía ilustrada de los phyla de la vida sobre la Tierra. Barcelona, Labor.
Margulis, L. y K. N. Schwartz (1985). Cinco reinos. Guía ilustrada de los phyla de la vida sobre la Tierra. Barcelona, Labor.
Otto, James H. y Towle, Albert. (1992). Biología moderna. [11ª ed.]. McGraw Hill/ Interamericana de México. México D.F., México. ISBN 0-03-071292-0.
Otto, James H. y Towle, Albert. (1992). Biología moderna. [11ª ed.]. McGraw Hill/ Interamericana de México. México D.F., México. ISBN 0-03-071292-0.
Tudge, Colin. La variedad de la Vida. Historia de todas las criaturas de la tierra. Un extenso y prolijo manual que recoge la clasificación de todos los grupos importantes que existen, o han existido, sobre la tierra.
Tudge, Colin. La variedad de la Vida. Historia de todas las criaturas de la tierra. Un extenso y prolijo manual que recoge la clasificación de todos los grupos importantes que existen, o han existido, sobre la tierra.
VV.AA. (2004). Biología general [4ª ed.]. Ediciones Universidad de Navarra. Barañáin, España. ISBN 84-313-0719-6
VV.AA. (2004). Biología general [4ª ed.]. Ediciones Universidad de Navarra. Barañáin, España. ISBN 84-313-0719-6
'''''Est artícul ha segut traduït a llengua valenciana del corresponent artícul de la Wikipedia per a la Uiquipèdia.'''
''
[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Biologia]]