Canvis

== Orige del conflicte ==

== Orige del conflicte ==

L'orige del conflicte conegut com a batalla de València continua sent discutit. Una explicació ha segut que sorgí com una reacció regionalista espontànea contra els postulats del [[catalanisme]] defesos per [[Joan Fuster]] que trobaren eco en les reduïdes èlits universitàries relacionades en els partits d’esquerra valencians. Per a atres es tracta simplement d’un conflicte creat i atisat pels dirigents locals de l'[[UCD]] per a desallojar del poder en les institucions valencianes al [[PSPV-PSOE]]. Recentment, alguns autors han postulat que tingué el seu orige en la disgregació de la dreta valenciana durant els últims estadis del [[franquisme]], part de la qual fon exclosa de la plataforma que havia d’aglutinar als conservadors locals. Els exclosos van ser aquells que, veent la fi del règim, havien optat pel reformisme per a canalisar les seues carreres polítiques, i que es van vore apartats pels dirigents locals de l'UCD. Ignorats per l'UCD local i falts de recolzament per part de la direcció estatal, es radicalisaren apelant al minoritari sentiment anticatalà, atés que l'UCD encara compartia postulats molt semblants als dels partits d'[[esquerra política|esquerra]]. Al mateix temps, encara que el [[nacionalisme valencià]] era dèbil políticament, durant els primers anys de la década de 1970 va conseguir que els partits d’esquerra adoptaren posicions autonomistes, reconeixent l'identitat del [[valencià]] respecte al [[idioma català|català]], i usant símbols com la [[quatribarrada]].

L'orige del conflicte conegut com a batalla de València continua sent discutit. L'explicació mes clara es que sorgí com una reacció popular i [[valencianista]] espontànea del poble contra la catalanisació dels símbols i l'identitat valenciana en les institucions. Els postulats del [[catalanisme]] havien trobat eco entre alguns intelectuals valencians ([[Joan Fuster]], [[Sanchis Guarner]], etc.) que mes tart serien qüestionats, pero també en reduïdes èlits universitàries de l'[[Universitat de Valéncia]] que ya des dels anys [[anys 1960|60]] en els que un bon grapat de professors catalans (Rotgla, etc) anaren introduint-se en matèries mes o menys estratègiques, en l'universitat valenciana. Esta èlit, al mateix temps, encara que el [[catalanisme]] era molt dèbil políticament, durant els primers anys de la década de 1970 conseguí que els partits d’esquerra valencians adoptaren posicions catalanistes, reconeixent la sumissió del [[valencià]] cap a l'[[idioma català|català]] i usant simbologia catalana com la [[quatribarrada]], térmens polítics com [[Països Catalans]], etc. En definitiva, estos sectors volien la catalanisació dels símbols i de l'identitat valenciana (bandera catalana, llengua catalana, etc.) en contra del desijos naturals del poble (senyera valenciana, llengua valenciana, etc.) que evidentment, reaccionà davant de lo que considerava una clara provocació.

El conflicte esclatà després de les [[eleccions generals espanyoles de 1977]], les primeres democràtiques després de la mort de [[Franco]], en les que l'[[Unión de Centro Democràtico|UCD]], encara una coalició, obtingué el 33% dels vots i 11 escans, el [[PSOE]] el 36,3% i 13 escans, el [[Partit Comunista d’Espanya|PCE]] un 9,1 % i 3 escans, i un escà cada un el [[Partit Socialista Popular]] (en [[Unitat Socialista|coalició]] en el [[Partit Socialista del País Valencià|PSPV]]), [[Aliança Popular]] i l’independent, pero posteriorment integrat en l'UCD, [[José Miguel Ortí Bords]]. Esta derrota provocà que els dirigents de l'UCD en la Comunitat Valenciana, encapçalaments per [[Emilio Attard]], que pertanyien al sector més conservador de la dreta valenciana, tingueren por de ser desplaçats del poder polític i planejaren erradicar el predomini de l’esquerra per mig de les coaccions, i va adoptar el [[anticatalanisme]] com a estratègia de choc, atribuint intencions [[pancatalanisme|pancatalanistes]] al [[PSOE]].

El conflicte esclatà després de les [[eleccions generals espanyoles de 1977]], les primeres democràtiques després de la mort de [[Franco]], en les que l'[[Unión de Centro Democràtico|UCD]], encara una coalició, obtingué el 33% dels vots i 11 escans, el [[PSOE]] el 36,3% i 13 escans, el [[Partit Comunista d’Espanya|PCE]] un 9,1 % i 3 escans, i un escà cada un el [[Partit Socialista Popular]] (en [[Unitat Socialista|coalició]] en el [[Partit Socialista del País Valencià|PSPV]]), [[Aliança Popular]] i l’independent, pero posteriorment integrat en l'UCD, [[José Miguel Ortí Bords]].  

 

L'UCD en la Comunitat Valenciana al principi mantenia una postura prou ambigua i indefinida en matèria identitària i llingüística, per l'influencia dels postulats dels partits d'[[esquerra política|esquerra]], en els que diferia molt poc. Pero la reacció del poble i del valencianisme provocà que els dirigents de l'UCD en la Comunitat Valenciana, encapçalats per [[Emilio Attard]], tingueren por de ser desplaçats del poder polític per la pròpia força del moviment popular valencianiste, per lo qual l'UCD acceptà i adoptà parcialment els postulats del valencianisme (Llengua valenciana, Senyera Valenciana, pero no la denominació de "Regne de Valéncia"). Les posicions del [[PSOE]] estaven dominades pels sectors mes [[pancatalanisme|pancatalanistes]] del propi partit, en Albiñana al front d'ell.

== Evolució dels fets ==

== Evolució dels fets ==