Llínea 29: |
Llínea 29: |
| | | |
| * [[1978]] (3 de febrer). Boicot dels [[blaverisme|blavers]] al col·loqui en el [[Ateneu Mercantil de València]] sobre autonomia i església valenciana | | * [[1978]] (3 de febrer). Boicot dels [[blaverisme|blavers]] al col·loqui en el [[Ateneu Mercantil de València]] sobre autonomia i església valenciana |
− | * [[1978]] (23 de febrer). Apareix el periòdic ''Som'', òrgan del [[Grup d’Acció Valencianista]], grup violente vinculat al blaverisme. | + | * [[1978]] (23 de febrer). Apareix el periòdic ''Som'', orgue del [[Grup d’Acció Valencianista]], institució valencianista de caràcter popular. |
− | * [[1978]] (13 de març). Irrupció d’activistes blavers en el [[Palau de Benicarló]], on es reunix l’Assemblea de Parlamentaris. | + | * [[1978]] (13 de març). Irrupció d’activistes valencianistes en el [[Palau de Benicarló]], a on es reunix l'Assamblea de Parlamentaris. |
− | * [[1978]] (17 de març). El govern espanyol aprova el règim preautonòmic valencià, instituint el [[Consell del País Valencià]].<ref>[http://www.boe.es/boe/dias/1978/03/18/pdfs/A06505-06506.pdf Real decret llei 10/1978, de 17 de març, pel qual s’aprova el règim preautonòmic del País Valencià].</ref> | + | * [[1978]] (17 de març). El govern espanyol aprova el règim pre-autonòmic valencià, instituint el [[Consell del País Valencià]].<ref>[http://www.boe.es/boe/dias/1978/03/18/pdfs/A06505-06506.pdf Real decret llei 10/1978, de 17 de març, pel qual s’aprova el règim pre-autonòmic del País Valencià].</ref> |
− | * [[1978]] (10 d’abril). Incidents en una concentració d’elements blavers i de [[Força Nova]] durant la constitució del [[Consell del País Valencià]]. Els consellers trien, per unanimitat, a [[José Luis Albiñana]] (PSPV-PSOE) com a president. | + | * [[1978]] (10 d’abril). Incidents en una concentració de valencianistes durant la constitució del [[Consell del País Valencià]]. Els consellers trien, per unanimitat, a [[José Luis Albiñana]] (PSPV-PSOE) com a president. |
− | * [[1978]] (maig). Ignacio Carrau encapçala una manifestació en desgreuge a [[Jaume I el Conquistador|Jaume I]], convocada per URV, GAV, AP i [[Força Nova]]. Acaba amb atacs a la seu regional de [[TVE]] en la Comunitat Valencianao i a la casa de [[Manuel Sanchís Guarner]]. | + | * [[1978]] (maig). Ignacio Carrau encapçala una manifestació en desgreuge a [[Jaume I el Conquistador|Jaume I]], convocada per [[URV]], [[GAV]] i [[AP]]. Acaba en protestes en la seu regional de [[TVE]] en la Comunitat Valenciana i en la casa de [[Manuel Sanchís Guarner]]. |
| * [[1978]] (3 de juny). S’aprova el reglament de règim interior del Consell del País Valencià.<ref>[http://www.pre.gva.es/L/BASIS/C/DDW?W%3DNUMERO_DOGV++%3D+2%26M%3D1%26K%3D0009/1978%26R%3DY%26U%3D1 Decret pel qual es publica el Reglament de Règim Interior del Consell del País Valencià]</ref> | | * [[1978]] (3 de juny). S’aprova el reglament de règim interior del Consell del País Valencià.<ref>[http://www.pre.gva.es/L/BASIS/C/DDW?W%3DNUMERO_DOGV++%3D+2%26M%3D1%26K%3D0009/1978%26R%3DY%26U%3D1 Decret pel qual es publica el Reglament de Règim Interior del Consell del País Valencià]</ref> |
− | * [[1978]] (setembre). Manifestacions violentes de fanàtics ultres en partits de futbol del [[València C.F.]] | + | * [[1978]] (setembre). Manifestacions valencianistes en partits de fútbol del [[Valéncia CF]] |
| * [[1978]] (8 d’octubre). Els partits polítics valencians firmen el Compromís Autonòmic, reclamant l’autonomia. Bomba contra la [[Aplec del País Valencià]]. | | * [[1978]] (8 d’octubre). Els partits polítics valencians firmen el Compromís Autonòmic, reclamant l’autonomia. Bomba contra la [[Aplec del País Valencià]]. |
| * [[1978]] (17 d’octubre). Envien un [[paquet bomba]] a la casa de [[Joan Fuster]], que provoca estralls. | | * [[1978]] (17 d’octubre). Envien un [[paquet bomba]] a la casa de [[Joan Fuster]], que provoca estralls. |
− | * [[1978]] (26 d’octubre). Grups blavers intenten assaltar el [[Palau de la Generalitat Valenciana]], i insulten el president, [[José Luis Albiñana]]. | + | * [[1978]] (26 d’octubre). Grups valencianistes intenten assaltar el [[Palau de la Generalitat Valenciana]], i clamen contra el president, [[José Luis Albiñana]]. |
− | * [[1978]] (4 de desembre). Paquet bomba contra [[Manuel Sanchís Guarner]] que provoca estralls. | + | * [[1978]] (4 de decembre). Paquet bomba contra [[Manuel Sanchís Guarner]] que provoca estralls. |
| | | |
| | | |
− | * [[1979]] (abril). Tal com preveia el decret de creació del Consell del País Valencià, es modifica el nombre de consellers. Els dotze representants triats entre els parlamentaris (diputats i senadors, entre els que l’esquerra tenia majoria) es reduïxen a nou, en tant que els representants de les diputacions provincials passen de tres a nou, tres per cada província. A causa dels resultats de les últimes eleccions municipals, que van donar la majoria en les diputacions provincials a la UCD,<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/victoria/izquierda/alcanza/diputaciones/elpepinac/19790405elpepinac_22/Tes La victòria de l’esquerra no aconseguix a les diputacions], ''El País'', 5 d’abril de 1979.</ref> esta aconseguix també la majoria en el Consell (deu dels díhuit membres). | + | * [[1979]] (abril). Tal com preveïa el decret de creació del Consell del País Valencià, es modifica el número de consellers. Els dotze representants triats entre els parlamentaris (diputats i senadors, entre els que l’esquerra tenia majoria) es reduïxen a nou, en tant que els representants de les diputacions provincials passen de tres a nou, tres per cada província. A causa dels resultats de les últimes eleccions municipals, que van donar la majoria en les diputacions provincials a la UCD,<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/victoria/izquierda/alcanza/diputaciones/elpepinac/19790405elpepinac_22/Tes La victòria de l’esquerra no conseguix a les diputacions], ''El País'', 5 d’abril de 1979.</ref> esta conseguix també la majoria en el Consell (deu dels díhuit membres). |
− | * [[1979]] (23 i 26 d’abril). El Consell decidix adoptar com a bandera la senyera cuatribarrada. A la sessió del Consell no va assistir la UCD, que va rebutjar la decisió i la va qualificar d’il·legal al no haver aconseguit el quòrum necessari, fixat pel reglament de règim interior en huit consellers (només van assistir set).<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/COMUNIDAD_VALENCIANA/COMUNIDAD_VALENCIANA/GOBIERNO_HASTA_1999/Consejo/Pais/Valenciano/adopta/bandera/cuatribarrada/elpepiesp/19790426elpepinac_27/Tes/ El Consell del País Valencià adopta la bandera cuatribarrada], ''El País'', 26 d’abril de 1979.</ref> Bombes contra els domicilis de [[José Luis Albiñana]] i [[Fernando Martínez Castellano]], alcalde electe de [[València]], també del PSPV-PSOE. Insults a Albiñana en l’aeroport, assalts a les Conselleries de Cultura i Treball, senyeres retirades per incontrolats. | + | * [[1979]] (23 i 26 d’abril). El Consell decidix adoptar com a bandera la senyera quatribarrada. A la sessió del Consell no va assistir la UCD, que rebujà la decisió i la va qualificar d'illegal al no haver conseguit el quòrum necessari, fichat pel reglament de règim interior en huit consellers (només van assistir set).<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/COMUNIDAD_VALENCIANA/COMUNIDAD_VALENCIANA/GOBIERNO_HASTA_1999/Consejo/Pais/Valenciano/adopta/bandera/cuatribarrada/elpepiesp/19790426elpepinac_27/Tes/ El Consell del País Valencià adopta la bandera quatribarrada], ''El País'', 26 d’abril de 1979.</ref> Bombes contra els domicilis de [[José Luis Albiñana]] i [[Fernando Martínez Castellano]], alcalde electe de [[València]], també del PSPV-PSOE. Insults a Albiñana en l’aeroport, assalts a les Conselleries de Cultura i Treball, senyeres retirades per incontrolats. |
− | * [[1979]] (3 de setembre). José Luis Albiñana i [[Manuel Girona]], president de la Diputació Provincial de València, agredits en [[Quart de Poblet]] quan assistien al ple per a demanar autonomia segons l’article 151 de la [[Constitució espanyola de 1978]] (via ràpida). | + | * [[1979]] (3 de setembre). José Luis Albiñana i [[Manuel Girona]], president de la Diputació Provincial de València, agredits en [[Quart de Poblet]] quan assistien al ple per a demanar autonomia segons l'artícul 151 de la [[Constitució espanyola de 1978]] (via ràpida). |
− | * [[1979]] (28 de setembre). [[Alfons Cucó]], senador pel [PSPV-PSOE]interpel·la], el govern sobre el clima de violència a València, reclamant la destitució del governador civil de València. <>refhttp:www.senado.es//legis1/publicaciones/pdf/senado/ds/PS/.0034 refPDF</> | + | * [[1979]] (28 de setembre). [[Alfons Cucó]], senador pel [PSPV-PSOE]interpela] al govern sobre el clima de violència en Valéncia, reclamant la destitució del governador civil de València. <>refhttp:www.senado.es//legis1/publicaciones/pdf/senado/ds/PS/.0034 refPDF</> |
− | * [[1979]] (6 d’octubre). Multitudinària manifestació a València contra la bandera cuatribarrada.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/COMUNIDAD_VALENCIANA/Manifestacion/bandera/Consell/elpepiesp/19791007elpepinac_24/Tes/ Manifestación contra la bandera del Consell], ''[[El País]]'', 7 d’octubre de 1979.</ref> | + | * [[1979]] (6 d’octubre). Multitudinària manifestació en València contra la bandera quatribarrada catalana.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/COMUNIDAD_VALENCIANA/Manifestacion/bandera/Consell/elpepiesp/19791007elpepinac_24/Tes/ Manifestació contra la bandera del Consell], ''[[El País]]'', 7 d’octubre de 1979.</ref> |
− | * [[1979]] (9 d’octubre). L’alcalde de València, Ricardo Pérez Casat, el president de la Diputació Provincial, Manuel Girona, socialistes; autoritats acadèmiques i membres de la corporació municipal són agredits per grups blavers durant la processó cívica entre l’ajuntament i l’estàtua del rei Jaume I per a acompanyar a la bandera de la ciutat.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/Violencia/ultra/conmemoracion/Diada/valenciana/elpepinac/19791010elpepinac_4/Tes Violència "ultra" en la commemoració de la "Adiada" valenciana"], ''El País'', 10 d’octubre de 1979.</ref> | + | * [[1979]] (9 d’octubre). L’alcalde de València, Ricart Pérez Casado, el president de la Diputació Provincial, Manuel Girona, socialistes; autoritats acadèmiques i membres de la corporació municipal són agredits per grups valencianistes durant la processó cívica entre l’Ajuntament de Valéncia i l’estàtua del rei Jaume I per a acompanyar a la Senyera Valenciana.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/Violencia/ultra/conmemoracion/Diada/valenciana/elpepinac/19791010elpepinac_4/Tes Violència "ultra" en la commemoració de la "Adiada" valenciana"], ''El País'', 10 d’octubre de 1979.</ref> |
− | * [[1979]] (mitjans octubre). Atacs a les seus del [[Partit Comunista del País Valencià|PCPV]] i del Sindicat Lliure de la Marina Mercant. | + | * [[1979]] (mijans octubre). Atacs a les seus del [[Partit Comunista del País Valencià|PCPV]] i del Sindicat Lliure de la Marina Mercant. |
| * [[1979]] (23 de desembre). Davant del bloqueig que patix el Consell del País Valencià (fruit de la majoria de la UCD en el ple del Consell després de les últimes eleccions) els consellers socialistes es retiren, dimitint José Luis Albiñana i assumint [[Enrique Monsonís]] (UCD) com a president provisional.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/Jose/Luis/Albinana/principal/perdedor/crisis/Consejo/elpepinac/19791220elpepinac_30/Tes José Luis Albiñana, principal perdedor en la en crisi del Consell], ''[[El País]]'', 20 de novembre de 1979.</ref><ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/ALBInANA_OLMOS/_JOSe_LUIS/ESPAnA/COMUNIDAD_VALENCIANA/ESPAnA/COMUNIDAD_VALENCIANA/UNIoN_DE_CENTRO_DEMOCRaTICO/PARTIDO_SOCIALISTA_OBRERO_ESPAnOL_/_PSPV/PARTIDO_SOCIALISTA_OBRERO_ESPAnOL_/PSOE/COMUNIDAD_VALENCIANA/elpepiesp/19791223elpepinac_12/Tes Dimitix Albiñana després de la retirada del PSOE del Consell], ''[[El País]]'', 23 de novembre de 1979.</ref> | | * [[1979]] (23 de desembre). Davant del bloqueig que patix el Consell del País Valencià (fruit de la majoria de la UCD en el ple del Consell després de les últimes eleccions) els consellers socialistes es retiren, dimitint José Luis Albiñana i assumint [[Enrique Monsonís]] (UCD) com a president provisional.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/Jose/Luis/Albinana/principal/perdedor/crisis/Consejo/elpepinac/19791220elpepinac_30/Tes José Luis Albiñana, principal perdedor en la en crisi del Consell], ''[[El País]]'', 20 de novembre de 1979.</ref><ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/ALBInANA_OLMOS/_JOSe_LUIS/ESPAnA/COMUNIDAD_VALENCIANA/ESPAnA/COMUNIDAD_VALENCIANA/UNIoN_DE_CENTRO_DEMOCRaTICO/PARTIDO_SOCIALISTA_OBRERO_ESPAnOL_/_PSPV/PARTIDO_SOCIALISTA_OBRERO_ESPAnOL_/PSOE/COMUNIDAD_VALENCIANA/elpepiesp/19791223elpepinac_12/Tes Dimitix Albiñana després de la retirada del PSOE del Consell], ''[[El País]]'', 23 de novembre de 1979.</ref> |
| | | |
| | | |
− | * [[1980]] (gener). La senyera de la Diputació és cremada dos vegades. | + | * [[1980]] (giner). La quatribarrada catalana de la Diputació és cremada dos vegades. |
− | * [[1980]] (juny). Juí contra Pascual Martín Villalba ([[Grup d’Acció Valencianista|GAV]]), qui va acusar Sanchis Guarner de posar-se ell mateix la bomba. | + | * [[1980]] (juny). Juí contra Pasqual Martín Villalba ([[Grup d’Acció Valencianista|GAV]]), qui acusà a Sanchis Guarner de posar-se ell mateix la bomba. |
− | * [[1980]] (10 de juliol). Blavers amenacen Manuel Girona a la porta de la Diputació de València. | + | * [[1980]] (10 de juliol). Valencianistes amenacen a Manuel Girona en la porta de la Diputació de Valéncia. |
− | * [[1980]] (tardor). Agressió a [[Josep Guia]] i la seua família. | + | * [[1980]] (autumne). Agressió al llavors membre de la banda terrorista [[Terra Lliure]], [[Josep Guia]]. |
− | * [[1980]] (novembre). És metrallat el bar ''El Sifó'', en el carrer del Mar de València | + | * [[1980]] (novembre). És ametrallat el bar ''El Sifó'', en el carrer del Mar de Valéncia. |
| * [[1981]] (maig). Explosió d’un artefacte davant de de la seu del PCPV en [[Alacant]]. | | * [[1981]] (maig). Explosió d’un artefacte davant de de la seu del PCPV en [[Alacant]]. |
| * [[1981]] (11 de setembre). Nova bomba en la casa de [[Joan Fuster]]. | | * [[1981]] (11 de setembre). Nova bomba en la casa de [[Joan Fuster]]. |
| * [[1981]] (14 de setembre). Remodelació del Consell del País Valencià. Tornen els consellers del PSPV-PSOE i Monsonís és formalment triat president. | | * [[1981]] (14 de setembre). Remodelació del Consell del País Valencià. Tornen els consellers del PSPV-PSOE i Monsonís és formalment triat president. |
| | | |
− | == Consecuencia del conflicte == | + | == Conseqüència del conflicte == |
− | A pesar de les coaccions i violència mediàtica, en les [[eleccions generals espanyoles de 1979]] la UCD va obtindre només dos diputats (un si es considera Ortí Bords, integrat en UCD) i tres senadors més, empatant amb el [[PSPV-PSOE]] a 19 parlamentaris. No obstant això, els tres diputats del PCPV feien que l’esquerra continuara sent majoritària en l’Assemblea de Parlamentaris. No obstant això, part dels membres del Consell del País Valencià havien de ser triats per les diputacions provincials, constituïdes després de les eleccions municipals del mateix any. Considerant estos nous membres, la UCD tenia majoria en el Consell i va plantejar una moció de censura contra Albiñana al desembre de 1979, davant de la qual cosa va haver de dimitir. L’agitació i la violència al carrer van determinar en gran manera les negociacions que mantenien les forces polítiques valencianes per a redactar la [[Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d’Autonomia]], finalment aprovat en 1982 mercé un pacte entre [[Alfonso Guerra]], [[Fernando Abril Martorell]] i [[Emilio Attard]] per la via disposada en l’article 143 de la Constitució, en compte de la de l’article 151. Es va canviar la senyera cuatribarrada de la Corona d’Aragó (oficial entre 1978 i 1980, amb l’escut del Consell al mig) per la senyera de la ciutat de València (amb franja blava), es va adoptar el nom de '''Comunitat Valenciana''' en compte de País Valencià i li va donar categoria de llengua al ''valencià'' (sense denominar-ho català). | + | A pesar de les coaccions i violència mijatica, en les [[eleccions generals espanyoles de 1979]] l'UCD obtingué només dos diputats (un si es considera Ortí Bords, integrat en UCD) i tres senadors més, empatant en el [[PSPV-PSOE]] a 19 parlamentaris. No obstant això, els tres diputats del PCPV feyen que l’esquerra continuara sent majoritària en l’Assamblea de Parlamentaris. No obstant això, part dels membres del Consell del País Valencià havien de ser triats per les diputacions provincials, constituïdes després de les eleccions municipals del mateix any. Considerant estos nous membres, l'UCD tenia majoria en el Consell i plantejà una moció de censura contra Albiñana en decembre de [[1979]], davant de la qual cosa hagué de dimitir. L'agitació i la violència en el carrer determinaren en gran manera les negociacions que mantenien les forces polítiques valencianes per a redactar l'[[Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]], finalment aprovat en [[1982]] gràcies a un pacte entre [[Alfonso Guerra]], [[Fernando Abril Martorell]] i [[Emilio Attard]] per la via disposta en l'artícul 143 de la Constitució, en conte de la de l'artícul 151. Es canvià la bandera quatribarrada de la Corona d’Aragó (oficial entre 1978 i 1980, en l’escut del Consell en el mig) per la Senyera Valenciana (en franja blava), s'adoptà el nom de '''Comunitat Valenciana''' en conte de [[Regne de Valencià]] o catalaniste de "[[País Valencià]]" i es definí al [[valencià]] com a llengua pròpia i independent. |
| | | |
− | L’afonament definitiu de la UCD com partit en 1981, la victòria del [[PSOE]] en les [[eleccions generals espanyoles de 1982|generals de 1982]], l’aprovació de l’estatut d’autonomia i les primeres [[eleccions a les Corts Valencianes de 1983]], en les que [[Unió Valenciana]] (successora d’URV) va obtindre representació parlamentària, van provocar que el [[blaverisme]] entrara en la via institucional i abandonara els actes de violència directa. D’altra banda, el partit vencedor a les eleccions autonòmiques, el [[PSPV-PSOE]], va mantindre tota la simbologia pactada, encara que va defendre les [[Normes de Castelló]] com a oficials per a introduir la llengua en les escoles.
| + | L'afonament definitiu de l'UCD com partit en [[1981]], la victòria del [[PSOE]] en les [[eleccions generals espanyoles de 1982|generals de 1982]], l’aprovació de l’estatut d’autonomia i les primeres [[eleccions a les Corts Valencianes de 1983]], en les que [[Unió Valenciana]] (successora d’URV) obtingué representació parlamentària, provocaren que el [[valencianisme]] entrara en la via institucional i abandonara els actes de violència directa. Per atra banda, el partit vencedor a les eleccions autonòmiques, el [[PSPV-PSOE]], mantingué tota la simbologia pactada, encara que defengué les [[Normes de Castelló]] com a oficials per a introduir la [[llengua catalana]] en les escoles valencianes. |
| | | |
| == Referencies == | | == Referencies == |