Llínea 16:
Llínea 16:
== Cristòfol Colon ==
== Cristòfol Colon ==
−
Fon determinant per a la consecució de l'expedició de [[Cristóbal Colón|Colón]], al que va conéixer en l'any [[1486]]. Colom, despuix d'entrevistar-se en els reis i no conseguir convéncer-los, va decidir anar cap a França per a oferir els seus servicis al monarca Gal. En eixe moment va conéixer a Santángel, qui despuix de conseguir que els reis tornaren a escoltar al navegant i oferint-se ell mateixa per a finançar el proyecte, va propiciar que els monarques acceptaren les pretensioses condicions impostes pel futur almirant en les [[Capitulacions de Santa Fe]], firmades per Santángel, com a secretari del Rei. Aixina, va assumir la direcció econòmica de l'empresa, assegurant la part que corresponia aportar a la Corona de la seua fortuna personal i sense interessos: 1.140.000 [[morabatí]]s.
+
Fon determinant per a la consecució de l'expedició de [[Cristóbal Colón|Colón]]. Colon, despuix d'entrevistar-se en els reis i no conseguir convéncer-los, va decidir anar cap a França per a oferir els seus servicis al monarca Gal. En eixe moment Santàngel, anà a parlar en la reina Isabel per a que reconsiderara l'oferta de Colon en estes raons:
+
{{cita|Sent ya entrat el més de Giner de 1492, el mateix dia que l'Almirant ixqué de Santa Fe, disgustant la seua partida, entre uns atres, a Lluís de Santàngel, de qui dalt hem fet menció, anhelós este d'algun remei, se presentà a la Reina, i en paraules que el desig li suministrava per a persuadir-la, i al mateix temps reprendre-la, li digué, que ell es maravellava molt de vore que sent sempre Sa Altea d'ànim a punt per a tot negoci greu i important, li faltara ara per a mamprendre un atre en el qual poc s'aventurava, i del que tant servici a Deu i a exaltació de la seua Iglésia, podia resultar, no sense grandíssim creiximent i glòria dels seus regnes i estats; i tal, finalment, que si algun atre príncip conseguira lo que oferia l'Almirant, era clar el dany que al seu estat vindria; i que, en tal cas, dels seus amics i servidors seria en justa causa greument reprenguda i censurada dels seus enemics. Per la qual cosa, tots dirien despuix, que li estava ben mereixcuda tan mala sort; que ella mateixa s'arrepenediria, i els seus successors sentirien just dolor.}}
+
+
Despuix de conseguir que els reis tornaren a escoltar al navegant i oferint-se ell mateixa per a finançar el proyecte, va propiciar que els monarques acceptaren les pretensioses condicions impostes pel futur almirant en les [[Capitulacions de Santa Fe]], firmades per Santángel, com a secretari del Rei. Aixina, va assumir la direcció econòmica de l'empresa, assegurant la part que corresponia aportar a la Corona de la seua fortuna personal i sense interessos: 1.140.000 [[morabatí]]s.
{{cita|Y perqué els reis no tenien diners per a despachar a Còlon, se'ls va prestar Lluis Santángel, el seu escrivà de Ració, sis contes de morabatins, que són en conte més grossa deu i sis mil ducats<ref>López de Gomara, Francisco. Hispània Victrix</ref>}}
{{cita|Y perqué els reis no tenien diners per a despachar a Còlon, se'ls va prestar Lluis Santángel, el seu escrivà de Ració, sis contes de morabatins, que són en conte més grossa deu i sis mil ducats<ref>López de Gomara, Francisco. Hispània Victrix</ref>}}
Llínea 23:
Llínea 26:
{{cita|...van prendre prestats els reis al cavaller valencià lluís Santangel, escrivà de Ració de la Corona d'Aragó.<ref>Juan de Mariana. Historia general.libro XXVI cap. III, pág 198, t. IX. Ed. citada Marcos-Miguel. Amberes 1737</ref>}}
{{cita|...van prendre prestats els reis al cavaller valencià lluís Santangel, escrivà de Ració de la Corona d'Aragó.<ref>Juan de Mariana. Historia general.libro XXVI cap. III, pág 198, t. IX. Ed. citada Marcos-Miguel. Amberes 1737</ref>}}
−
Colon va guardar molt d'apreci al valencià, sent Santángel dels primers a qui contà l'èxit del seu viage, aixina com les coses que havia vist. Ho va fer per mig d'una carta que va iniciar Colom el 15 de febrer en les Illes Terceres i va concloure en el port de [[Lisboa]] el 4 de març de [[1493]], conservada en Simancas.
+
Cristòfol Colon sempre sentí molt d'apreci per Lluís, sent Santángel el primer a qui contà l'èxit del seu viage, aixina com les coses que havia vist. Ho va fer per mig d'una carta que va iniciar Colon el 15 de febrer en les [[Azores|Illes Terceres]] i va concloure en el port de [[Lisboa]] el 4 de març de [[1493]], conservada en Simancas.
−
−
Esta operació fon un préstam que es va cancelar en rendes castellanes, seguint la llínea marcada pels Monarques d'excloure en gran part a la Corona aragonesa de la participació en els assuntes relatius al Nou món.
−
Aixina podem llegir en el llibre de contes de García Martínez i Pedro Montemayor que es troba en l'Archiu de Simancas com Alonso de las Cabezas (tesorer de la Creuada en el Bisbe de [[Badajoz]]):
+
El préstam de Santàngel es va cancelar en rendes castellanes. Aixina podem llegir en el llibre de contes de García Martínez i Pedro Montemayor que es troba en l'Archiu de Simancas com Alonso de las Cabezas (tesorer de la Creuada en el Bisbe de [[Badajoz]]):
{{cita|...El conte cent quaranta mil morabatins restants per a pagar al el dit escrivà de ració en conte d'un atre tant que va prestar per a la paga de les caraveles que Ses Alteses varen manar anar d'avançada a les Índies, e per a pagar a Cristobal Colom que va en dita Armada <ref>Mossen Luis de Santangel y el descubrimento de America. Asociación catolica de Maestros de Valencia. Serie B nº 1, pág. 6 y 7. Ed. citada 1951</ref>}}
{{cita|...El conte cent quaranta mil morabatins restants per a pagar al el dit escrivà de ració en conte d'un atre tant que va prestar per a la paga de les caraveles que Ses Alteses varen manar anar d'avançada a les Índies, e per a pagar a Cristobal Colom que va en dita Armada <ref>Mossen Luis de Santangel y el descubrimento de America. Asociación catolica de Maestros de Valencia. Serie B nº 1, pág. 6 y 7. Ed. citada 1951</ref>}}