Llínea 4:
Llínea 4:
'''Luis de Santángel''' o '''Lluís de Santàngel''' ([[Valéncia]], c. [[1436]] - † [[Alcalá de Henares]], [[Madrit]], [[1498]]), fon un prestamiste, escrivà i mercader encarregat dels assunts financers del rei [[Ferrando el Catòlic]]. Luís de Santàngel tingué un paper decisiu en el [[primer viage de Colon]], ya que conseguí convéncer als [[Reis Catòlics]] per a que acceptaren el proyecte de [[Cristòfol Colon|Colon]] i ell mateixa finançà la major part de l'expedició.
'''Luis de Santángel''' o '''Lluís de Santàngel''' ([[Valéncia]], c. [[1436]] - † [[Alcalá de Henares]], [[Madrit]], [[1498]]), fon un prestamiste, escrivà i mercader encarregat dels assunts financers del rei [[Ferrando el Catòlic]]. Luís de Santàngel tingué un paper decisiu en el [[primer viage de Colon]], ya que conseguí convéncer als [[Reis Catòlics]] per a que acceptaren el proyecte de [[Cristòfol Colon|Colon]] i ell mateixa finançà la major part de l'expedició.
−
==Orígens familiars==
+
== Biografia ==
+
===Orígens familiars===
El llinage Santángel perteneix a una série de famílies judeues-converses que vixqueren en la Corona d'Aragó durant el sigle XV, dels quals la majoria canviaren de religió despuix de la Disputa de Tortosa (1413-1414). L'orige de la família Santángel està en la família Chinillo o Ginillo (llinage judeu que varen canviar per Santángel) de Calatayut. Son yayo Azarias Ginillo (batejat com Luis de Santángel), mercader, se traslladà a [[Valéncia]] per conveniència de negocis. Segons consta en el [[Llibre dels Aveïnaments]], s'instalà en el carrer nomenat "dels Castellvins" o "Joan Boix", ubicada en la parròquia de Sant Tomàs. Azaries va morir en l'any [[1444]]. Son pare també nomentat Lluís de Santàngel (el vell), hereu universal de Azaries, fon comerciant i sempre va tindre excelents relacions en els Reis [[Alfons V El Magnànim]] i [[Joan II d'Aragó|Joan II]]. S'enriquí a causa de diversos negocis, pero sobretot gràcies a la concessió adjudicada per [[Joan II]] de l'arrendament de drets pagats pels genovesos residents en [[Valéncia]]. Va tindre atres dos fills a banda de Lluís: Jaume i Galcerán. Va morir en l'any [[1476]].
El llinage Santángel perteneix a una série de famílies judeues-converses que vixqueren en la Corona d'Aragó durant el sigle XV, dels quals la majoria canviaren de religió despuix de la Disputa de Tortosa (1413-1414). L'orige de la família Santángel està en la família Chinillo o Ginillo (llinage judeu que varen canviar per Santángel) de Calatayut. Son yayo Azarias Ginillo (batejat com Luis de Santángel), mercader, se traslladà a [[Valéncia]] per conveniència de negocis. Segons consta en el [[Llibre dels Aveïnaments]], s'instalà en el carrer nomenat "dels Castellvins" o "Joan Boix", ubicada en la parròquia de Sant Tomàs. Azaries va morir en l'any [[1444]]. Son pare també nomentat Lluís de Santàngel (el vell), hereu universal de Azaries, fon comerciant i sempre va tindre excelents relacions en els Reis [[Alfons V El Magnànim]] i [[Joan II d'Aragó|Joan II]]. S'enriquí a causa de diversos negocis, pero sobretot gràcies a la concessió adjudicada per [[Joan II]] de l'arrendament de drets pagats pels genovesos residents en [[Valéncia]]. Va tindre atres dos fills a banda de Lluís: Jaume i Galcerán. Va morir en l'any [[1476]].
−
== Biografia ==
+
===Activitat profesional===
En la seua activitat professional Lluis de Santàngel actuà com un home de confiança de la Corona. En 1453, el rei [[Joan II d'Aragó]] permeté a Santàngel dedicar-se a l'importació de cereals a la ciutat Valéncia, un producte que alcançava alts preus en temps d'escassea. Aixina mateixa, en 1475, Joan II el nomenà receptor de les rendes del Patrimoni Real de Valéncia. Tres anys més tart, entrà a treballar com contable en el [[Palau Real de Valéncia]], càrrec que ocupà fins a la seua mort; sent succeït per son germà Jaume.Als pocs mesos de la mort del rei Joan, el nou rei [[Ferrando el Catòlic|Ferrando]], el [[12 de maig]] de [[1479]], "en vista de la provada indústria, fidelitat i moderació de Lluís de Santàngel", li concedix el nomenament d'una de les alcaldies de la [[Ceca de la Moneda de Valéncia]]. També, fon nomenat [[escrivà de Ració]] el 13 de setembre de l'any [[1481]]. La seua funció principal en La Cort del Rei Ferrando era la financera: prestar diners al Monarca, que este despuix li tornaria a càrrec de diverses rendes.. Lluís de Santàngel era home de confiança de Ferrando el Catòlic i un intermediari dedicat a la gestió financera i mercantil.
En la seua activitat professional Lluis de Santàngel actuà com un home de confiança de la Corona. En 1453, el rei [[Joan II d'Aragó]] permeté a Santàngel dedicar-se a l'importació de cereals a la ciutat Valéncia, un producte que alcançava alts preus en temps d'escassea. Aixina mateixa, en 1475, Joan II el nomenà receptor de les rendes del Patrimoni Real de Valéncia. Tres anys més tart, entrà a treballar com contable en el [[Palau Real de Valéncia]], càrrec que ocupà fins a la seua mort; sent succeït per son germà Jaume.Als pocs mesos de la mort del rei Joan, el nou rei [[Ferrando el Catòlic|Ferrando]], el [[12 de maig]] de [[1479]], "en vista de la provada indústria, fidelitat i moderació de Lluís de Santàngel", li concedix el nomenament d'una de les alcaldies de la [[Ceca de la Moneda de Valéncia]]. També, fon nomenat [[escrivà de Ració]] el 13 de setembre de l'any [[1481]]. La seua funció principal en La Cort del Rei Ferrando era la financera: prestar diners al Monarca, que este despuix li tornaria a càrrec de diverses rendes.. Lluís de Santàngel era home de confiança de Ferrando el Catòlic i un intermediari dedicat a la gestió financera i mercantil.
Llínea 14:
Llínea 15:
Lluís de Santàngel també realisà numerosos treballs per a la Corona en [[Corona de Catella|Castella]] a on actuà com a financer de l'alta societat durant el regnat dels Reis Catòlics. Santángel va ser gestor dels fondos de la Santa Germandat en Castella, junt en el genovés Francisco Pinelo (soci de Santángel i resident en Valéncia com a agent de la banca genovesa fins a 1478), lo qual li donà un ampli coneiximent de l'administració. També va mantindre estretes relacions en Alfonso Sánchez i Gabriel Sánchez, el tesorer del rei Fernando i amic de Santàngel; abdós germans eren procedents d'una família conversos d'orige judeu aragonés. Per una atra part, Santàngel va ser integrant de l'equip financer de fra [[Hernando de Talavera]], confessor i conseller personal d'[[Isabel la Catòlica]], entaulant una excelent relació personal en el religiós. En l'any 1496, Santàngel va ser l'encarregat de dirigir i certificar la boda entre la filla de Ferrando i Isabel, [[Juana la Loca|Juana]], i [[Felip I de Castella|Felip]]. Tota esta activitat en la cort espanyola mostra la confiança dels reis en este ingeniós i versàtil servidor.
Lluís de Santàngel també realisà numerosos treballs per a la Corona en [[Corona de Catella|Castella]] a on actuà com a financer de l'alta societat durant el regnat dels Reis Catòlics. Santángel va ser gestor dels fondos de la Santa Germandat en Castella, junt en el genovés Francisco Pinelo (soci de Santángel i resident en Valéncia com a agent de la banca genovesa fins a 1478), lo qual li donà un ampli coneiximent de l'administració. També va mantindre estretes relacions en Alfonso Sánchez i Gabriel Sánchez, el tesorer del rei Fernando i amic de Santàngel; abdós germans eren procedents d'una família conversos d'orige judeu aragonés. Per una atra part, Santàngel va ser integrant de l'equip financer de fra [[Hernando de Talavera]], confessor i conseller personal d'[[Isabel la Catòlica]], entaulant una excelent relació personal en el religiós. En l'any 1496, Santàngel va ser l'encarregat de dirigir i certificar la boda entre la filla de Ferrando i Isabel, [[Juana la Loca|Juana]], i [[Felip I de Castella|Felip]]. Tota esta activitat en la cort espanyola mostra la confiança dels reis en este ingeniós i versàtil servidor.
−
== Cristòfol Colon ==
+
=== Cristòfol Colon ===
Fon determinant per a la consecució de l'expedició de [[Cristóbal Colón|Colón]]. Colon, despuix d'entrevistar-se en els reis i no conseguir convéncer-los, va decidir anar cap a França per a oferir els seus servicis al monarca Gal. En eixe moment Santàngel, anà a parlar en la reina Isabel per a que reconsiderara l'oferta de Colon en estes raons:
Fon determinant per a la consecució de l'expedició de [[Cristóbal Colón|Colón]]. Colon, despuix d'entrevistar-se en els reis i no conseguir convéncer-los, va decidir anar cap a França per a oferir els seus servicis al monarca Gal. En eixe moment Santàngel, anà a parlar en la reina Isabel per a que reconsiderara l'oferta de Colon en estes raons:
Llínea 32:
Llínea 33:
{{cita|...El conte cent quaranta mil morabatins restants per a pagar al el dit escrivà de ració en conte d'un atre tant que va prestar per a la paga de les caraveles que Ses Alteses varen manar anar d'avançada a les Índies, e per a pagar a Cristobal Colom que va en dita Armada <ref>Mossen Luis de Santangel y el descubrimento de America. Asociación catolica de Maestros de Valencia. Serie B nº 1, pág. 6 y 7. Ed. citada 1951</ref>}}
{{cita|...El conte cent quaranta mil morabatins restants per a pagar al el dit escrivà de ració en conte d'un atre tant que va prestar per a la paga de les caraveles que Ses Alteses varen manar anar d'avançada a les Índies, e per a pagar a Cristobal Colom que va en dita Armada <ref>Mossen Luis de Santangel y el descubrimento de America. Asociación catolica de Maestros de Valencia. Serie B nº 1, pág. 6 y 7. Ed. citada 1951</ref>}}
−
== Judeu ==
+
=== Judaisme ===
+
+
No obstant, per la seua posició i pel fet de ser judeu -sefardita-, fon el blanc de molts intents per a desfer-se d'ell. El Rei el considerava fonamental i va assumir la seua protecció front a l'[[Inquisició]]. Aixina, el [[30 de maig]] de l'any [[1497]] va obtindre d'[[Isabel la Catòlica|Isabel]] i Ferrando un privilegi excepcional: [[estatuts de neteja de sanc]]. D'esta manera i a pesar dels seus orígens, ni ell ni els seus descendents podrien ser portats d'ara en avant als tribunals del [[Inquisició|Santo Ofici]].
−
No obstant, per la seua posició i pel fet de ser judeu -sefardita-, fon el blanc de molts intents per a desfer-se d'ell. El Rei el considerava fonamental i va assumir la seua protecció front a l'[[Inquisició]]. Aixina, el [[30 de maig]] de l'any [[1497]] va obtindre d'[[Isabel la Catòlica|Isabel]] i Ferrando un privilegi excepcional: [[estatuts de neteja de sanc]]. D'esta manera i a pesar dels seus orígens, ni ell ni els seus descendents podrien ser portats d'ara en avant als tribunals del [[Inquisició|Santo Ofici]].
+
Acompanyant als reis que habien decidit passar l'hivern en [[Alcalá de Henares]] caigué malalt y muigué en esta localitat en febrer de 1498. En el seu testament demanà ser enterrat en el [[Real Monasteri de la Trinitat de Valéncia]] el qual alberga la cripta de la família Santàngel.
== Vore també ==
== Vore també ==