Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
4 bytes eliminats ,  13:57 8 març 2010
sense resum d'edició
Llínea 11: Llínea 11:  
L’extensió del Félibrige fora de [[Provença]] es deu a escritors com [[Michel Camélat]] i [[Simin Palay]] ([[Gascunya]] i [[Bearn]]), [[Justin Bessou]] ([[Rouergue]]), [[Arsène Vermenouse]] ([[Auvèrnia]]) entre atres.  
 
L’extensió del Félibrige fora de [[Provença]] es deu a escritors com [[Michel Camélat]] i [[Simin Palay]] ([[Gascunya]] i [[Bearn]]), [[Justin Bessou]] ([[Rouergue]]), [[Arsène Vermenouse]] ([[Auvèrnia]]) entre atres.  
   −
Hui, és una de les organisacions culturals més destacades en [[Occitània]], i l’única present en els 36 departaments de llengua d'oc, junt en l’[[Institut d'Estudis Occitans]] (IEO).
+
Hui, és una de les organisacions culturals més destacades en [[Occitània]], i l’única present en els 36 departaments de llengua d'oc, junt en l'[[Institut d'Estudis Occitans]] (IEO).
    
== Organisació ==
 
== Organisació ==
 
Les seccions regionals del Félibrige es nomenen ''mantenènço''
 
Les seccions regionals del Félibrige es nomenen ''mantenènço''
   −
El president du el títul de ''capoulié'' (en normativa mistraliana) o ''capolier'' (en normativa clásica). [[Jacques Mouttet]] és l’actual ''capoulié'' del Félibrige, i el dècimquart sucessor de Frédéric Mistral al front de l’organisació.  
+
El president du el títul de ''capoulié'' (en normativa mistraliana) o ''capolier'' (en normativa clásica). [[Jacques Mouttet]] és l’actual ''capoulié'' del Félibrige, i el dècimquart successor de Frédéric Mistral al front de l’organisació.  
   −
L’assamblea general del Félibrige es celebra cada volta en una ciutat distinta d’Occitània, el día de Santa Estela o en alguna data pròxima.
+
L’assamblea general del Félibrige es celebra cada volta en una ciutat distinta d’Occitània, el dia de Santa Estela o en alguna data pròxima.
    
== Orige del nom ==
 
== Orige del nom ==
   −
El nom ''Félibrige'' procedix de la paraula ''félibre'', que te orige en un error popular: el càntic ''Li revelacioun de sant Antòni'' conta els set dolors de la Verge María, i un d’ells és haver perdut a son fill, qui es trobaba en el temple ''emé li Sefer, libre de la lèi'' (= en els ''Sefer'', rolls en hebreu, de la llei judaica). En boca del poble el vers es reinterpretà com ''emé li sèt felibre de la lèi'' = en els set '''''félibres''''' de la llei.
+
El nom ''Félibrige'' procedix de la paraula ''félibre'', que te orige en un error popular: el càntic ''Li revelacioun de sant Antòni'' conta els set dolors de la Verge Maria, i un d’ells és haver perdut a son fill, qui es trobava en el temple ''emé li Sefer, libre de la lèi'' (= en els ''Sefer'', rolls en hebreu, de la llei judaica). En boca del poble el vers es reinterpretà com ''emé li sèt felibre de la lèi'' = en els set '''''félibres''''' de la llei.
    
Originada, la paraula '''''félibre''''', pronte es viu envolta en un aura de misteri i prestigi, ya que ¿qué podien ser els tals ''félibres'' sino grans sabis?
 
Originada, la paraula '''''félibre''''', pronte es viu envolta en un aura de misteri i prestigi, ya que ¿qué podien ser els tals ''félibres'' sino grans sabis?
   −
Per atra part, la paraula ''félibre'' contenía la paraula ''libre'', que en provençal significa tant lliure com llibre, lo que podia ilustrar be l’espirit intelectual i romàntic del Félibrige: trobar la llibertat a través de la cultura, i especialment, a través de la lliteratura.  
+
Per atra part, la paraula ''félibre'' contenia la paraula ''libre'', que en provençal significa tant lliure com llibre, lo que podia ilustrar be l’espirit intelectual i romàntic del Félibrige: trobar la llibertat a través de la cultura, i especialment, a través de la lliteratura.  
    
== Normes ortogràfiques en el Félibrige ==
 
== Normes ortogràfiques en el Félibrige ==

Menú de navegació