Llínea 11: |
Llínea 11: |
| L’extensió del Félibrige fora de [[Provença]] es deu a escritors com [[Michel Camélat]] i [[Simin Palay]] ([[Gascunya]] i [[Bearn]]), [[Justin Bessou]] ([[Rouergue]]), [[Arsène Vermenouse]] ([[Auvèrnia]]) entre atres. | | L’extensió del Félibrige fora de [[Provença]] es deu a escritors com [[Michel Camélat]] i [[Simin Palay]] ([[Gascunya]] i [[Bearn]]), [[Justin Bessou]] ([[Rouergue]]), [[Arsène Vermenouse]] ([[Auvèrnia]]) entre atres. |
| | | |
− | Hui, és una de les organisacions culturals més destacades en [[Occitània]], i l’única present en els 36 departaments de llengua d'oc, junt en l’[[Institut d'Estudis Occitans]] (IEO). | + | Hui, és una de les organisacions culturals més destacades en [[Occitània]], i l’única present en els 36 departaments de llengua d'oc, junt en l'[[Institut d'Estudis Occitans]] (IEO). |
| | | |
| == Organisació == | | == Organisació == |
| Les seccions regionals del Félibrige es nomenen ''mantenènço'' | | Les seccions regionals del Félibrige es nomenen ''mantenènço'' |
| | | |
− | El president du el títul de ''capoulié'' (en normativa mistraliana) o ''capolier'' (en normativa clásica). [[Jacques Mouttet]] és l’actual ''capoulié'' del Félibrige, i el dècimquart sucessor de Frédéric Mistral al front de l’organisació. | + | El president du el títul de ''capoulié'' (en normativa mistraliana) o ''capolier'' (en normativa clásica). [[Jacques Mouttet]] és l’actual ''capoulié'' del Félibrige, i el dècimquart successor de Frédéric Mistral al front de l’organisació. |
| | | |
− | L’assamblea general del Félibrige es celebra cada volta en una ciutat distinta d’Occitània, el día de Santa Estela o en alguna data pròxima. | + | L’assamblea general del Félibrige es celebra cada volta en una ciutat distinta d’Occitània, el dia de Santa Estela o en alguna data pròxima. |
| | | |
| == Orige del nom == | | == Orige del nom == |
| | | |
− | El nom ''Félibrige'' procedix de la paraula ''félibre'', que te orige en un error popular: el càntic ''Li revelacioun de sant Antòni'' conta els set dolors de la Verge María, i un d’ells és haver perdut a son fill, qui es trobaba en el temple ''emé li Sefer, libre de la lèi'' (= en els ''Sefer'', rolls en hebreu, de la llei judaica). En boca del poble el vers es reinterpretà com ''emé li sèt felibre de la lèi'' = en els set '''''félibres''''' de la llei. | + | El nom ''Félibrige'' procedix de la paraula ''félibre'', que te orige en un error popular: el càntic ''Li revelacioun de sant Antòni'' conta els set dolors de la Verge Maria, i un d’ells és haver perdut a son fill, qui es trobava en el temple ''emé li Sefer, libre de la lèi'' (= en els ''Sefer'', rolls en hebreu, de la llei judaica). En boca del poble el vers es reinterpretà com ''emé li sèt felibre de la lèi'' = en els set '''''félibres''''' de la llei. |
| | | |
| Originada, la paraula '''''félibre''''', pronte es viu envolta en un aura de misteri i prestigi, ya que ¿qué podien ser els tals ''félibres'' sino grans sabis? | | Originada, la paraula '''''félibre''''', pronte es viu envolta en un aura de misteri i prestigi, ya que ¿qué podien ser els tals ''félibres'' sino grans sabis? |
| | | |
− | Per atra part, la paraula ''félibre'' contenía la paraula ''libre'', que en provençal significa tant lliure com llibre, lo que podia ilustrar be l’espirit intelectual i romàntic del Félibrige: trobar la llibertat a través de la cultura, i especialment, a través de la lliteratura. | + | Per atra part, la paraula ''félibre'' contenia la paraula ''libre'', que en provençal significa tant lliure com llibre, lo que podia ilustrar be l’espirit intelectual i romàntic del Félibrige: trobar la llibertat a través de la cultura, i especialment, a través de la lliteratura. |
| | | |
| == Normes ortogràfiques en el Félibrige == | | == Normes ortogràfiques en el Félibrige == |