Llínea 5: |
Llínea 5: |
| == Història == | | == Història == |
| | | |
− | Fon fundat, baix l’advocació de Santa Estela, el 21 de maig de 1854 en [[Châteauneuf-de-Gadagne]] ([[Vaucluse]]), per set jovens poetes : [[Frédéric Mistral]], [[Joseph Roumanille]], [[Théodore Aubanel]], [[Jean Brunet]], [[Paul Giéra]], [[Anselme Mathieu]] i [[Alphonse Tavan]]. | + | Fon fundat, baix l’advocació de Santa Estela, el 21 de [[maig]] de 1854 en [[Châteauneuf-de-Gadagne]] ([[Vaucluse]]), per set jovens poetes : [[Frédéric Mistral]], [[Joseph Roumanille]], [[Théodore Aubanel]], [[Jean Brunet]], [[Paul Giéra]], [[Anselme Mathieu]] i [[Alphonse Tavan]]. |
| | | |
− | En un primer moment, sa acció es llimitava a l’[[Idioma provençal|provençal]], pero pronte, des de 1878, s’estengué al [[conjunt occità-romànic]]. Aixina i tot, al ser un moviment lliterari i desvinculat de la política, en 1893, al créixer la politisació dels escritors catalans, es decidí excloure-los i reduir l’acció a l’occità i al Rosselló. | + | En un primer moment, sa acció es llimitava a l’[[Idioma provençal|provençal]], pero pronte, des de [[1878]], s’estengué al [[conjunt occità-romànic]]. Aixina i tot, al ser un moviment lliterari i desvinculat de la política, en [[1893]], al créixer la politisació dels escritors catalans, es decidí excloure-los i reduir l’acció a l’occità i al Rosselló. |
| | | |
| L’extensió del Félibrige fora de [[Provença]] es deu a escritors com [[Michel Camélat]] i [[Simin Palay]] ([[Gascunya]] i [[Bearn]]), [[Justin Bessou]] ([[Rouergue]]), [[Arsène Vermenouse]] ([[Auvèrnia]]) entre atres. | | L’extensió del Félibrige fora de [[Provença]] es deu a escritors com [[Michel Camélat]] i [[Simin Palay]] ([[Gascunya]] i [[Bearn]]), [[Justin Bessou]] ([[Rouergue]]), [[Arsène Vermenouse]] ([[Auvèrnia]]) entre atres. |
| | | |
− | Hui, és una de les organisacions culturals més destacades en [[Occitània]], i l’única present en els 36 departaments de llengua d'oc, junt en l'[[Institut d'Estudis Occitans]] (IEO). | + | Hui, és una de les organisacions culturals més destacades en [[Occitània]], i l’única present en els 36 departaments de [[llengua d'Oc]], junt en l'[[Institut d'Estudis Occitans]] (IEO). |
| | | |
| == Organisació == | | == Organisació == |
Llínea 34: |
Llínea 34: |
| El Félibrige adoptà des de la seua fundació, en 1854, la '''norma mistraliana''', creada per [[Joseph Roumanille]] i desenrollada [[Frédéric Mistral]]. | | El Félibrige adoptà des de la seua fundació, en 1854, la '''norma mistraliana''', creada per [[Joseph Roumanille]] i desenrollada [[Frédéric Mistral]]. |
| | | |
− | No obstant, la '''norma clàssica''' fon adoptada per una part del Félibrige a lo llarc del sigle XX, sobre tot a partir dels anys xixanta i, en especial, fora de Provença. La ''mantenènço'' del Félibrige de Provença usa la normativa mistraliana de manera casi exclusiva. | + | No obstant, la '''norma clàssica''' fon adoptada per una part del Félibrige a lo llarc del [[sigle XX]], sobre tot a partir dels anys xixanta i, en especial, fora de Provença. La ''mantenènço'' del Félibrige de Provença usa la normativa mistraliana de manera casi exclusiva. |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |