Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[Image:Reunio Felibres en 1854.jpg|thumb|right|250px|<center>Reunió del '''''Felibritge''''' en 1854</center>]] | | [[Image:Reunio Felibres en 1854.jpg|thumb|right|250px|<center>Reunió del '''''Felibritge''''' en 1854</center>]] |
| | | |
− | El '''Felibritge''' o '''Félibrige''' ('''''lou Felibrige''''' en normativa occitana mistraliana, '''''lo Felibritge''''' en normativa occitana clàssica) és una associació lliterària (i apolítica) fundada en [[1854]] per [[Frédéric Mistral]] i atres escritors occitans per a protegir i conrear la [[occitano|llengua occitana]]. | + | El '''Felibritge''' o '''Félibrige''' ('''''lou Felibrige''''' en normativa occitana mistraliana, '''''lo Felibritge''''' en normativa occitana clàssica) és una associació lliterària (i apolítica) fundada en [[1854]] per [[Frédéric Mistral]] i atres escritors occitans per a protegir i conrear la [[occità|llengua occitana]]. |
| | | |
| == Història == | | == Història == |
Llínea 7: |
Llínea 7: |
| Fon fundat, baix l’advocació de Santa Estela, el 21 de maig de 1854 en [[Châteauneuf-de-Gadagne]] ([[Vaucluse]]), per set jovens poetes : [[Frédéric Mistral]], [[Joseph Roumanille]], [[Théodore Aubanel]], [[Jean Brunet]], [[Paul Giéra]], [[Anselme Mathieu]] i [[Alphonse Tavan]]. | | Fon fundat, baix l’advocació de Santa Estela, el 21 de maig de 1854 en [[Châteauneuf-de-Gadagne]] ([[Vaucluse]]), per set jovens poetes : [[Frédéric Mistral]], [[Joseph Roumanille]], [[Théodore Aubanel]], [[Jean Brunet]], [[Paul Giéra]], [[Anselme Mathieu]] i [[Alphonse Tavan]]. |
| | | |
− | En un primer moment, sa acció es llimitava a l’[[Idioma provençal|provençal]], pero pronte, des de 1878, s’extengué al [[conjunt occità-romànic]]. Aixina i tot, al ser un moviment lliterari i desvinculat de la política, en 1893, al creixer la politisació dels escritors catalans, es decidí excloure-los i reduïr l’acció a l’occità i al Rosselló. | + | En un primer moment, sa acció es llimitava a l’[[Idioma provençal|provençal]], pero pronte, des de 1878, s’estengué al [[conjunt occità-romànic]]. Aixina i tot, al ser un moviment lliterari i desvinculat de la política, en 1893, al créixer la politisació dels escritors catalans, es decidí excloure-los i reduir l’acció a l’occità i al Rosselló. |
| | | |
| L’extensió del Félibrige fora de [[Provença]] es deu a escritors com [[Michel Camélat]] i [[Simin Palay]] ([[Gascunya]] i [[Bearn]]), [[Justin Bessou]] ([[Rouergue]]), [[Arsène Vermenouse]] ([[Auvèrnia]]) entre atres. | | L’extensió del Félibrige fora de [[Provença]] es deu a escritors com [[Michel Camélat]] i [[Simin Palay]] ([[Gascunya]] i [[Bearn]]), [[Justin Bessou]] ([[Rouergue]]), [[Arsène Vermenouse]] ([[Auvèrnia]]) entre atres. |
Llínea 24: |
Llínea 24: |
| El nom ''Félibrige'' procedix de la paraula ''félibre'', que te orige en un error popular: el càntic ''Li revelacioun de sant Antòni'' conta els set dolors de la Verge María, i un d’ells és haver perdut a son fill, qui es trobaba en el temple ''emé li Sefer, libre de la lèi'' (= en els ''Sefer'', rolls en hebreu, de la llei judaica). En boca del poble el vers es reinterpretà com ''emé li sèt felibre de la lèi'' = en els set '''''félibres''''' de la llei. | | El nom ''Félibrige'' procedix de la paraula ''félibre'', que te orige en un error popular: el càntic ''Li revelacioun de sant Antòni'' conta els set dolors de la Verge María, i un d’ells és haver perdut a son fill, qui es trobaba en el temple ''emé li Sefer, libre de la lèi'' (= en els ''Sefer'', rolls en hebreu, de la llei judaica). En boca del poble el vers es reinterpretà com ''emé li sèt felibre de la lèi'' = en els set '''''félibres''''' de la llei. |
| | | |
− | Originada, la paraula '''''félibre''''', pronte es viu envolta en un aura de misteri i prestigi, ya que ¿qué podíen ser els tals ''félibres'' sino grans sabis? | + | Originada, la paraula '''''félibre''''', pronte es viu envolta en un aura de misteri i prestigi, ya que ¿qué podien ser els tals ''félibres'' sino grans sabis? |
| | | |
− | Per atra part, la paraula ''félibre'' contenía la paraula ''libre'', que en provençal significa tant lliure com llibre, lo que podía ilustrar be l’espirit intelectual i romàntic del Félibrige: trobar la llibertat a través de la cultura, i especialment, a través de la lliteratura. | + | Per atra part, la paraula ''félibre'' contenía la paraula ''libre'', que en provençal significa tant lliure com llibre, lo que podia ilustrar be l’espirit intelectual i romàntic del Félibrige: trobar la llibertat a través de la cultura, i especialment, a través de la lliteratura. |
| | | |
− | == Normes ortográfiques en el Félibrige == | + | == Normes ortogràfiques en el Félibrige == |
| | | |
| L’idioma occità modern te dos normatives principals enfrontades: la [[Normativa mistraliana del occità|normativa mistraliana]] i la [[Normativa clàssica del occità|normativa clàssica]]. | | L’idioma occità modern te dos normatives principals enfrontades: la [[Normativa mistraliana del occità|normativa mistraliana]] i la [[Normativa clàssica del occità|normativa clàssica]]. |
| | | |
− | El Félibrige adoptà des de la seua fundació, en 1854, la '''norma mistraliana''', creada per [[Joseph Roumanille]] i desenrrollada [[Frédéric Mistral]]. | + | El Félibrige adoptà des de la seua fundació, en 1854, la '''norma mistraliana''', creada per [[Joseph Roumanille]] i desenrollada [[Frédéric Mistral]]. |
| | | |
| No obstant, la '''norma clàssica''' fon adoptada per una part del Félibrige a lo llarc del sigle XX, sobre tot a partir dels anys xixanta i, en especial, fora de Provença. La ''mantenènço'' del Félibrige de Provença usa la normativa mistraliana de manera casi exclusiva. | | No obstant, la '''norma clàssica''' fon adoptada per una part del Félibrige a lo llarc del sigle XX, sobre tot a partir dels anys xixanta i, en especial, fora de Provença. La ''mantenènço'' del Félibrige de Provença usa la normativa mistraliana de manera casi exclusiva. |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
− | * [http://www.lexilogos.com/provence_felibrige.htm Felibrige en lexilogos] (en francés) | + | *[http://www.lexilogos.com/provence_felibrige.htm Felibrige en lexilogos] (en francés) |
− | * [http://www.notreprovence.fr/en_movement_felibrige.php History of Felibrige - NotreProvence.fr] (en anglés) | + | *[http://www.notreprovence.fr/en_movement_felibrige.php History of Felibrige - NotreProvence.fr] (en anglés) |
| | | |
− | | + | [[Categoria:Occità]] |
− | [[Categoría:Lliteratura occitana]] | |