Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
2328 bytes afegits ,  09:27 4 març 2010
Pàgina nova, en el contingut: «'''Josep Nebot Pérez''' (1853-1914) naixqué en Vilarreal, llicenciat en Farmàcia, membre del cos d'archivers, bibliotecaris i arqueòlecs es fe...».
'''Josep Nebot Pérez''' ([[1853]]-[[1914]]) naixqué en [[Vilarreal]], llicenciat en [[Farmàcia]], membre del cos d'archivers, bibliotecaris i arqueòlecs es feu càrrec de la biblioteca de la Facultat de Medicina de l'[[Universitat de Valéncia]], fon vicepresident de [[Lo Rat Penat]]. Nebot era tot un intelectual en una preparació i activitat universitària ben important.

==Premis i publicacions==
Nebot fon premiat en els [[Jocs Florals]] de [[1885]], rebé el Premi de l'[[Institut Mèdic Valencià]] en [[1896]] per la memòria ''Plantas medicinales cuyo cultivo conviene adoptar en el reino de Valencia'', confeccionà el [[Catálogo de libros que componen la Biblioteca de la Facultad de Medicina de Valencia]] en [[1898]], escrigué dos noveles i [[Apuntes para una Gramática Valenciana Popular]] en [[1894]]. Al final de tota una vida d'estudi sobre la [[llengua valenciana]] i, alvançant-se a tots, publicà el ''Tratado de Ortografía Valenciana Clásica'' en [[1910]], obra que li prologà [[Teodor Llorente]].
Nebot fon el primer que denuncià, des d'estes pàgines de [[Las Províncias]] en [[1887]], l'introducció del catalanisme llingüístic en [[Valéncia]] de mà d'alguns escritors en estes paraules: "''los que llamamos catalanistas propiamente dichos.aunque se les llama escritores valencianos, se rigen por los diccionarios, gramáticas y modelos catalanes, y no cambian papallona, dintre, altre, surtir, aixecar, etc, por paloma, dins, atre, eixir, alçar.aunque los emplumen. Algunos de éstos creen ( y lo dicen francamente) que la literatura valenciana y la catalana deben ser una sola.''"

Nebot va fer esta mateixa denúncia 20 any més tart en l'introducció de la seua ortografia de 1910 a on diu: "''.los valencianos tenemos ya de antiguo nuestra lengua escrita propia y especial. y no se comprende siendo la cosa tan clara, que vayan los escritores valencianos. dando tumbos y resbalones; unos echándose francamente en brazos de la Academia Española y aceptando para el valenciano les reglas ortográficas dictadas por ésta para el castellano; y otros haciendo algo mucho pero: adoptando en sus escritos no ya la ortografía, sino hasta la analogía y la sintaxis catalana, jurando, no obstante, y perjurando que escriben en valenciano puro y castizo''".

[[Categoria:Valencians]]

Menú de navegació