| [[File:1 Scudo en argent à l'effigie de Grégoire XVI, 1834.jpg|thumb|250px|Gregorio XVI, 1834]] | | [[File:1 Scudo en argent à l'effigie de Grégoire XVI, 1834.jpg|thumb|250px|Gregorio XVI, 1834]] |
− | A la mort de Pío VIII hi havia un candidat que contava en el respal majoritari, fins al punt de que la seua elecció es donava per feta i que el cónclau seria de pur tràmit. Es tractava de Giacomo Giustiniani, cardenal del títul de Ss. Pietro i Marcellino i arquebisbe-bisbe de Imola. No obstant, el cardenal Juan Francisco Marco i Català, diácono de S. Agata alla Suburra, camarlengo i vicegovernador de Roma, es va encarregar de presentar als cadenals reunits el vet interpost pel rei Fernando VII d'[[Espanya]] contra l'elecció de Giustiniani, que havia segut nuncio en Madrit i al com aquell rei imputava séries responsabilitats en els fets revolucionaris ocorreguts en Espanya en la década anterior. Este vet va complicar molt l'elecció, per lo que varen tindre que transcórrer cinquanta dies de discussions i trentahuit votacions en el cónclau per a que es formara una majoria a favor de Mauro Cappellari. | + | A la mort de Pío VIII hi havia un candidat que contava en el respal majoritari, fins al punt de que la seua elecció es donava per feta i que el cónclau seria de pur tràmit. Es tractava de Giacomo Giustiniani, cardenal del títul de Ss. Pietro i Marcellino i arquebisbe-bisbe de Imola. No obstant, el cardenal Juan Francisco Marco i Català, diácono de S. Agata alla Suburra, camarlengo i vicegovernador de Roma, es va encarregar de presentar als cardenals reunits el vet interpost pel rei Fernando VII d'[[Espanya]] contra l'elecció de Giustiniani, que havia segut nuncio en [[Madrit]] i al com aquell rei imputava séries responsabilitats en els fets revolucionaris ocorreguts en Espanya en la década anterior. Este vet va complicar molt l'elecció, per lo que varen tindre que transcórrer cinquanta dies de discussions i trentahuit votacions en el cónclau per a que es formara una majoria a favor de Mauro Cappellari. |
− | Va ser elegit papa el [[2 de febrer]] de [[1831]], ya que no era bisbe (l'últim dels papes que no ho era en el moment de la seua elecció), va tindre que ser immediatament consagrat pel cardenal Bartolomeo Pacca, decà del Colege cardenalicio. El mateix dia va ser coronat sum pontífex pel cardenal Giuseppe Albani, protodiácono de Santa Maria in Via Llanda. | + | Va ser elegit Papa el [[2 de febrer]] de [[1831]], i ya que no era bisbe (l'últim dels papes que no ho era en el moment de la seua elecció), va tindre que ser immediatament consagrat pel cardenal Bartolomeo Pacca, decà del Colege cardenalicio. El mateix dia va ser coronat sum pontífex pel cardenal Giuseppe Albani, protodiácono de Santa Maria in Via Llanda. |