Canvis

Va obtindre gran notorietat en l'any [[1799]] en la publicació d'una obra contra els jansenistes italians titulada ''Il trionfo della Santa Sèu i della Chiesa contro gli assalti de novatori, respinti i combattuti colle stesse loro armi'' (dedicada al [[Papa]] [[Pío VI]] quan este es trobava captiu dels francesos), treball que va ser traduït a vàries llengües europees. Dos voltes li va ser oferida l'ordenació episcopal, pero ell la va rebujar. En l'any [[1805]] va ser elegit abat del monasteri romà de ''Sant Gregorio al Celio'' i en [[1807]] va ser nomenat procurador general de la seua Orde, pero l'ocupació de [[Roma]] per les tropes [[Napoleó Bonaparte|napoleòniques]] li va obligar a retornar al de ''Sant Michele di Murano'', prop de Venècia, precisament el cenobi camaldulense a on havia professat de jove.

Va obtindre gran notorietat en l'any [[1799]] en la publicació d'una obra contra els jansenistes italians titulada ''Il trionfo della Santa Sèu i della Chiesa contro gli assalti de novatori, respinti i combattuti colle stesse loro armi'' (dedicada al [[Papa]] [[Pío VI]] quan este es trobava captiu dels francesos), treball que va ser traduït a vàries llengües europees. Dos voltes li va ser oferida l'ordenació episcopal, pero ell la va rebujar. En l'any [[1805]] va ser elegit abat del monasteri romà de ''Sant Gregorio al Celio'' i en [[1807]] va ser nomenat procurador general de la seua Orde, pero l'ocupació de [[Roma]] per les tropes [[Napoleó Bonaparte|napoleòniques]] li va obligar a retornar al de ''Sant Michele di Murano'', prop de Venècia, precisament el cenobi camaldulense a on havia professat de jove.

Va retornar a Roma en [[1814]] para, sense deixar la seua abadia, ser nomenat consultor de la Congregació per a Assunts Extraordinaris de la Santa Sèu i, dos anys despuix, del Sant Ofici. En l'any [[1818]] va ser nomenat examinador general de teologia de la Congregació dels Bisbes, en [[1820]] consultor de la Congregació de Propaganda Fide, en [[1823]] va ser elegit general de la seua Orde, i en l'any [[1826]] prefecto d'eixa Congregació; des d'eixa congregació es va gestionar en èxit un concordat en Guillermo d'Holanda, que va proporcionar un marc de llibertat als catòlics belgues, i en l'Imperi Otomà, lo que va favorir als catòlics armenis.

Va retornar a Roma en [[1814]] para, sense deixar la seua abadia, en ser nomenat consultor de la Congregació per a Assunts Extraordinaris de la Santa Sèu i, dos anys despuix, del Sant Ofici. En l'any [[1818]] va ser nomenat examinador general de teologia de la Congregació dels Bisbes, en [[1820]] consultor de la Congregació de Propaganda Fide, en [[1823]] va ser elegit general de la seua Orde, i en l'any [[1826]] prefecto d'eixa Congregació; des d'eixa congregació es va gestionar en èxit un concordat en Guillermo d'Holanda, que va proporcionar un marc de llibertat als catòlics belgues, i en l'Imperi Otomà, lo que va favorir als catòlics armenis.

En l'any [[1821]] li va ser encomanada la revisió dels Llibres Sagrats de les Iglésies Orientals. També en eixe any li varen encomanar la visita apostòlica a les universitats de Perugia, Camerino, Macerata i Fermo.

En l'any [[1821]] li va ser encomanada la revisió dels Llibres Sagrats de les Iglésies Orientals. També en eixe any li varen encomanar la visita apostòlica a les universitats de Perugia, Camerino, Macerata i Fermo.

=== Cardenalato ===

=== Cardenalato ===

En l’any [[1825]] va ser nomenat cardenal “in pectore” i el seu nomenament va ser fet públic a l'any següent, rebent el títul de Sant Calixto. En [[1826]] va ser nomenat prefecte de la Sagrada Congregació de Propaganda Fide. Va participar en el cónclau de [[1829]] que va elegir al Papa [[Pío VIII]].

En l'any [[1825]] va ser nomenat cardenal “in pectore” i el seu nomenament va ser fet públic a l'any següent, rebent el títul de Sant Calixto. En [[1826]] va ser nomenat prefecte de la Sagrada Congregació de Propaganda Fide. Va participar en el cónclau de [[1829]] que va elegir al Papa [[Pío VIII]].

=== Elecció papal ===

=== Elecció papal ===