26 506
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Antoni Rovira i Virgili''' (Tarragona, Catalunya, Espanya, 26 de novembre de 1882 - Perpinyà, França, 5 de decembre de 19…»
'''Antoni Rovira i Virgili''' ([[Tarragona]], [[Catalunya]], [[Espanya]], [[26 de novembre]] de [[1882]] - [[Perpinyà]], [[França]], [[5 de decembre]] de [[1949]]) fon un periodiste, llingüiste i polític espanyol, militant d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]] (ERC) i president del [[Parlament de Catalunya]] en l'exili.
== Biografia ==
Naixqué en l'any 1882 en la població catalana de Tarragona. Antoni Rovira i Virgili es va instalar en la ciutat de Barcelona en l'any [[1900]] per a estudiar [[Dret]], carrera que solament acabaria quinze anys més tart. Es va casar despuix en Maria Comas, en qui es va marchar a viure al barri barcelonés d'Horta en [[1916]]. El matrimoni tingué dos fills: Teresa i Antoni.
Per la seua carrera política tingué que fugir una volta completada l'ocupació franquista de Catalunya. Es va exiliar primer a [[Montpeller]] i més tart a Perpinyà. Va narrar l'exili en [[França]] des d'una perspectiva personal en ''Els darrers dies de la Catalunya republicana. Memòries de l'èxode català'' (en valencià, ''Els últims dies de la Catalunya republicana. Memòries de l'èxodo català''), escrit en [[1939]], que tingué vàries reedicions.
(Secció per completar)
== Cites ==
{{Cita|''Quan el domini geografic d'un idioma nacional està netament delimitat, coincidix, en efecte, en el territori d'esta nacionalitat. (…) Units pel comu orige, per la comu historia i pel comu llenguage, els catalans, els valencians, els mallorquins, els rossellonencs son un mateix poble, una nacio unica. (…) I hui, en Catalunya, ya no es diu molt valencians i mallorquins, sino catalans de Valencia i catalans de Mallorca. (…) Les Isles Balears son la Catalunya insular, com el Principat i el Reine de Valencia son la Catalunya peninsular, com el departament frances dels Pirineus Occidentals es la Catalunya ultrapirenaica. [El catalanisme] es completa i fondament pancatalaniste. (…) L'arraïl mes profunda del pancatalanisme es induptablement la comunitat de l'idioma. Perque l'idioma es el llaç viu que unix a tots els catalans de l'ampla Catalunya nacional (…) Per la comunitat de l'idioma s'arribarà a la futura unitat politica.''|''El nacionalismo catalán'' (1917), per Antoni Rovira i Virgili}}
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Antoni_Rovira_i_Virgili Antoni Rovira i Virgili en Wikipedia]
== Biografia ==
Naixqué en l'any 1882 en la població catalana de Tarragona. Antoni Rovira i Virgili es va instalar en la ciutat de Barcelona en l'any [[1900]] per a estudiar [[Dret]], carrera que solament acabaria quinze anys més tart. Es va casar despuix en Maria Comas, en qui es va marchar a viure al barri barcelonés d'Horta en [[1916]]. El matrimoni tingué dos fills: Teresa i Antoni.
Per la seua carrera política tingué que fugir una volta completada l'ocupació franquista de Catalunya. Es va exiliar primer a [[Montpeller]] i més tart a Perpinyà. Va narrar l'exili en [[França]] des d'una perspectiva personal en ''Els darrers dies de la Catalunya republicana. Memòries de l'èxode català'' (en valencià, ''Els últims dies de la Catalunya republicana. Memòries de l'èxodo català''), escrit en [[1939]], que tingué vàries reedicions.
(Secció per completar)
== Cites ==
{{Cita|''Quan el domini geografic d'un idioma nacional està netament delimitat, coincidix, en efecte, en el territori d'esta nacionalitat. (…) Units pel comu orige, per la comu historia i pel comu llenguage, els catalans, els valencians, els mallorquins, els rossellonencs son un mateix poble, una nacio unica. (…) I hui, en Catalunya, ya no es diu molt valencians i mallorquins, sino catalans de Valencia i catalans de Mallorca. (…) Les Isles Balears son la Catalunya insular, com el Principat i el Reine de Valencia son la Catalunya peninsular, com el departament frances dels Pirineus Occidentals es la Catalunya ultrapirenaica. [El catalanisme] es completa i fondament pancatalaniste. (…) L'arraïl mes profunda del pancatalanisme es induptablement la comunitat de l'idioma. Perque l'idioma es el llaç viu que unix a tots els catalans de l'ampla Catalunya nacional (…) Per la comunitat de l'idioma s'arribarà a la futura unitat politica.''|''El nacionalismo catalán'' (1917), per Antoni Rovira i Virgili}}
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Antoni_Rovira_i_Virgili Antoni Rovira i Virgili en Wikipedia]