78 832
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 3:
Llínea 3: − + − + − + − + − + − +
→Història
== Història ==
== Història ==
Els primers europeus en colonisar varen ser els neerlandesos en 1603 que varen obrir un lloc comercial en la zona. No obstant, en 1630 *Paramaribo va ser presa pels britànics i en 1650 va passar a ser la capital de la nova colónia britànica.
Els primers europeus en colonisar-la foren els neerlandesos en l'any 1603 que obriren un lloc comercial en la zona. No obstant, en 1630 Paramaribo fon presa pels britànics i en l'any 1650 passà a ser la capital de la nova colónia britànica.
La zona va canviar de mans vàries voltes entre el Regne Unit i els Països Baixos, estant en mans neerlandeses de 1667 fins a 1799 i des de 1815 fins a 1975, any en el que Surinam va conseguir l'independència de la seua metròpolis. La majoria dels habitants de la ciutat són d'orige indi, indígena, africà i neerlandés.
La zona canvià de mans vàries voltes entre el [[Regne Unit]] i els [[Països Baixos]], estant en mans neerlandeses de 1667 fins a 1799 i des de 1815 fins a 1975, any en el que Surinam va conseguir l'independència de la seua metròpolis. La majoria dels habitants de la ciutat són d'orige indi, indígena, africà i neerlandés.
En giner de 1821 un incendi en el centre de la ciutat va destruir més de 400 cases i edificis. Un atre incendi, este en setembre de 1832 va destruir quarantassís cases en la part occidental del *Waterkant.
En giner de 1821 un incendi en el centre de la ciutat destruí més de 400 cases i edificis. Un atre incendi, este en setembre de 1832 va destruir quarantassís cases en la part occidental del Waterkant.
En novembre de 1975, *Paramaribo va ser centre de l'acta d'independència que duria a Johan *Ferrier a eixercir la primera magistratura de Surinam, vivint en el palau presidencial.
En novembre de 1975, Paramaribo fon el centre de l'acta d'independència que duria a Johan Ferrier a eixercir la primera magistratura de Surinam, vivint en el palau presidencial.
En 1980 *Paramaribo va sofrir grans saquejos i va ser lloc de moltes morts pel colp d'Estat contra *Ferrier per part del Comandant de l'eixèrcit, *Dési *Bouterse, este fet va ser anomenat la revolució dels sargents. Posteriorment en el centre de la ciutat varen ser cremades més de 400 cases, pero en respal del govern varen conseguir ser recuperades. En 1982 varen tornar els tumults que varen perdurar fins a 1986, que el president L.F. *Ramdat *Misier calma la greu situació social del país. Una atra volta en 1988 torna el poble als carrers a saquejar, #lo que va originar la renúncia del seu càrrec pel president de la República, *Ramdat *Misier. El congrés crida a eleccions lliures i és elegit president *Ransewak *Shankar.
En 1980 Paramaribo va sofrir grans saquejos i fon lloc de moltes morts pel colp d'Estat contra Ferrier per part del Comandant de l'eixèrcit, Dési Bouterse, este fet fon nomenat la revolució dels sargents. Posteriorment en el centre de la ciutat foren cremades més de 400 cases, pero en respal del govern varen conseguir ser recuperades. En 1982 varen tornar els tumults que varen perdurar fins a 1986, que el president L.F. Ramdat Misier calma la greu situació social del país. Una atra volta en 1988 torna el poble als carrers a saquejar, lo que va originar la renúncia del seu càrrec pel president de la República, Ramdat Misier. El congrés crida a eleccions lliures i és elegit president Ransewak Shankar.
En 1990 el poble es manifesta en els carrers de *Paramaribo exigint la renúncia del càrrec al president *Shankar, posteriorment el congrés ho destituïx, instituïx un govern provisional i flama a eleccions lliures, en les que guanya *Ronald *Venetiaan. En 2006 varen tornar els *alborotadores a *Paramaribo, saquejant comerços pero hores més tarde les forces militars varen controlar la situació i varen demanar calma a la població.
En 1990 el poble es manifesta en els carrers de Paramaribo exigint la renúncia del càrrec al president Shankar, posteriorment el congrés ho destituïx, instituïx un govern provisional i flama a eleccions lliures, en les que guanya Ronald Venetiaan. En 2006 varen tornar els alborotadors a Paramaribo, saquejant comerços pero hores més tart les forces militars varen controlar la situació i varen demanar calma a la població.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==