78 832
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
[[Archiu:Paramaribo city collage.png|miniaturadeimagen|Vistes de Paramaribo]]
[[Archiu:Paramaribo city collage.png|miniaturadeimagen|Vistes de Paramaribo]]
Paramaribo (també nomenada Parbo) és la capital de [[Surinam]]. La ciutat està ubicada en el districte de Paramaribo, a la vora del riu Surinam, aproximadament a 15 quilómetros de la costa de l'[[oceà Atlàntic]]. La població de la ciutat ronda els 250 000 habitants, pero l'àrea metropolitana alberga a casi 400 000 habitants. Els seus pobladors solen referir-se a ella com a Par'bo. El president de la República de Surinam viu en el palau presidencial, que està al costat del parlament nacional.
Paramaribo (també nomenada Parbo) és la capital de [[Surinam]]. La ciutat està ubicada en el districte de Paramaribo, a la vora del riu Surinam, aproximadament a 15 quilómetros de la costa de l'[[oceà Atlàntic]]. La població de la ciutat ronda els 250 000 habitants, pero l'àrea metropolitana alberga a casi 400 000 habitants. Els seus pobladors solen referir-se a ella com a Par'bo. El president de la República de Surinam viu en el palau presidencial, que està al costat del parlament nacional.
== Història ==
Els primers europeus en colonisar varen ser els neerlandesos en 1603 que varen obrir un lloc comercial en la zona. No obstant, en 1630 *Paramaribo va ser presa pels britànics i en 1650 va passar a ser la capital de la nova colónia britànica.
La zona va canviar de mans vàries voltes entre el Regne Unit i els Països Baixos, estant en mans neerlandeses de 1667 fins a 1799 i des de 1815 fins a 1975, any en el que Surinam va conseguir l'independència de la seua metròpolis. La majoria dels habitants de la ciutat són d'orige indi, indígena, africà i neerlandés.
En giner de 1821 un incendi en el centre de la ciutat va destruir més de 400 cases i edificis. Un atre incendi, este en setembre de 1832 va destruir quarantassís cases en la part occidental del *Waterkant.
En novembre de 1975, *Paramaribo va ser centre de l'acta d'independència que duria a Johan *Ferrier a eixercir la primera magistratura de Surinam, vivint en el palau presidencial.
En 1980 *Paramaribo va sofrir grans saquejos i va ser lloc de moltes morts pel colp d'Estat contra *Ferrier per part del Comandant de l'eixèrcit, *Dési *Bouterse, este fet va ser anomenat la revolució dels sargents. Posteriorment en el centre de la ciutat varen ser cremades més de 400 cases, pero en respal del govern varen conseguir ser recuperades. En 1982 varen tornar els tumults que varen perdurar fins a 1986, que el president L.F. *Ramdat *Misier calma la greu situació social del país. Una atra volta en 1988 torna el poble als carrers a saquejar, #lo que va originar la renúncia del seu càrrec pel president de la República, *Ramdat *Misier. El congrés crida a eleccions lliures i és elegit president *Ransewak *Shankar.
En 1990 el poble es manifesta en els carrers de *Paramaribo exigint la renúncia del càrrec al president *Shankar, posteriorment el congrés ho destituïx, instituïx un govern provisional i flama a eleccions lliures, en les que guanya *Ronald *Venetiaan. En 2006 varen tornar els *alborotadores a *Paramaribo, saquejant comerços pero hores més tarde les forces militars varen controlar la situació i varen demanar calma a la població.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==