Canvis

[[Archiu:Paramaribo city collage.png|miniaturadeimagen|Vistes de Paramaribo]]

[[Archiu:Paramaribo city collage.png|miniaturadeimagen|Vistes de Paramaribo]]

Paramaribo (també nomenada Parbo) és la capital de [[Surinam]]. La ciutat està ubicada en el districte de Paramaribo, a la vora del riu Surinam, aproximadament a 15 quilómetros de la costa de l'[[oceà Atlàntic]]. La població de la ciutat ronda els 250 000 habitants, pero l'àrea metropolitana alberga a casi 400 000 habitants. Els seus pobladors solen referir-se a ella com a Par'bo. El president de la República de Surinam viu en el palau presidencial, que està al costat del parlament nacional.  

'''Paramaribo''' (també nomenada '''Parbo''') és la capital de [[Surinam]]. La ciutat està ubicada en el districte de Paramaribo, a la vora del [[riu]] Surinam, aproximadament a 15 quilómetros de la costa de l'[[oceà Atlàntic]]. La població de la ciutat ronda els 250.000 habitants, pero l'àrea metropolitana alberga a casi 400.000 habitants. Els seus pobladors solen referir-se a ella com a Par'bo. El president de la República de Surinam viu en el palau presidencial, que està al costat del parlament nacional.  

== Història ==

== Història ==

Els primers europeus en colonisar-la foren els neerlandesos en l'any 1603 que obriren un lloc comercial en la zona. No obstant, en 1630 Paramaribo fon presa pels britànics i en l'any 1650 passà a ser la capital de la nova colónia britànica.

Els primers europeus en colonisar-la foren els neerlandesos en l'any [[1603]] que obriren un lloc comercial en la zona. No obstant, en [[1630]] Paramaribo fon presa pels britànics i en l'any [[1650]] passà a ser la capital de la nova colónia britànica.

La zona canvià de mans vàries voltes entre el [[Regne Unit]] i els [[Països Baixos]], estant en mans neerlandeses de 1667 fins a 1799 i des de 1815 fins a 1975, any en el que Surinam va conseguir l'independència de la seua metròpolis. La majoria dels habitants de la ciutat són d'orige indi, indígena, africà i neerlandés.

La zona canvià de mans vàries voltes entre el [[Regne Unit]] i els [[Països Baixos]], estant en mans neerlandeses de [[1667]] fins a [[1799]] i des de [[1815]] fins a [[1975]], any en el que Surinam va conseguir l'independència de la seua metròpolis. La majoria dels habitants de la ciutat són d'orige indi, indígena, africà i neerlandés.

En giner de 1821 un incendi en el centre de la ciutat destruí més de 400 cases i edificis. Un atre incendi, este en setembre de 1832 va destruir quarantassís cases en la part occidental del Waterkant.

En [[giner]] de [[1821]] un incendi en el centre de la ciutat destruí més de 400 cases i edificis. Un atre incendi, este en [[setembre]] de [[1832]] va destruir quarantassís cases en la part occidental del Waterkant.

En novembre de 1975, Paramaribo fon el centre de l'acta d'independència que duria a Johan Ferrier a eixercir la primera magistratura de Surinam, vivint en el palau presidencial.

En [[novembre]] de 1975, Paramaribo fon el centre de l'acta d'independència que duria a Johan Ferrier a eixercir la primera magistratura de Surinam, vivint en el palau presidencial.

En 1980 Paramaribo va sofrir grans saquejos i fon lloc de moltes morts pel colp d'Estat contra Ferrier per part del Comandant de l'eixèrcit, Dési Bouterse, este fet fon nomenat la revolució dels sargents. Posteriorment en el centre de la ciutat foren cremades més de 400 cases, pero en respal del govern varen conseguir ser recuperades. En 1982 varen tornar els tumults que varen perdurar fins a 1986, que el president L.F. Ramdat Misier calma la greu situació social del país. Una atra volta en 1988 torna el poble als carrers a saquejar, lo que va originar la renúncia del seu càrrec pel president de la República, Ramdat Misier. El congrés crida a eleccions lliures i és elegit president Ransewak Shankar.

En l'any [[1980]] Paramaribo va sofrir grans saquejos i fon lloc de moltes morts pel colp d'Estat contra Ferrier per part del Comandant de l'eixèrcit, Dési Bouterse, este fet fon nomenat la revolució dels sargents. Posteriorment en el centre de la ciutat foren cremades més de 400 cases, pero en respal del govern varen conseguir ser recuperades. En [[1982]] varen tornar els tumults que varen perdurar fins a [[1986]], que el president L.F. Ramdat Misier calma la greu situació social del país. Una atra volta en l'any [[1988]] torna el poble als carrers a saquejar, lo que va originar la renúncia del seu càrrec pel president de la República, Ramdat Misier. El congrés crida a eleccions lliures i és elegit president Ransewak Shankar.

En 1990 el poble es manifesta en els carrers de Paramaribo exigint la renúncia del càrrec al president Shankar, posteriorment el congrés ho destituïx, instituïx un govern provisional i flama a eleccions lliures, en les que guanya Ronald Venetiaan. En 2006 varen tornar els alborotadors a Paramaribo, saquejant comerços pero hores més tart les forces militars varen controlar la situació i varen demanar calma a la població.

En [[1990]] el poble es manifesta en els carrers de Paramaribo exigint la renúncia del càrrec al president Shankar, posteriorment el congrés ho destituïx, instituïx un govern provisional i flama a eleccions lliures, en les que guanya Ronald Venetiaan. En l'any [[2006]] varen tornar els alborotadors a Paramaribo, saquejant comerços pero hores més tart les forces militars varen controlar la situació i varen demanar calma a la població.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==