26 302
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Fernando Fernández-Savater Martín''' (Sant Sebastià, 21 de juny de 1947) és filòsof i escritor espanyol. Destaca en el camp de l…»
'''Fernando Fernández-Savater Martín''' ([[Sant Sebastià]], [[21 de juny]] de [[1947]]) és filòsof i escritor [[Espanya|espanyol]]. Destaca en el camp de l'ensaig i l'artícul periodístic, i ha cultivat també la novela i el gènero dramàtic.
== Biografia ==
Fon professor de [[Filosofia]] en diverses universitats. En l'[[autumne]] de [[1974]] no se li va renovar un contracte en [[Madrit]], sent interpretat com una represàlia política per lo que va haver folgues i protestes estudiantils.
Una volta que va aplegar la democràcia va passar a impartir l'assignatura d'[[Ètica]] en l'Universitat del [[País Vasc]]. La seua llabor de divulgació i de crítica cultural el va convertir en un referent per a tota una generació en [[Espanya]], que va convertir en supervendes títuls seus com a ''Ética para Amador'' ([[1991]]) o ''El contenido de la felicidad'' ([[1986]]).
== Estil ==
Savater considera a la filosofia com una activitat de crítica permanent, d'expressió de la subjectivitat i inclús de provocació, lo que trasllada en les seues obres per mig d'un estil audaç i expressiu que, a sovint, utilisa el matís, l'ironia i la paradoxa com a estructures de raonament. Per una atra part, el seu estil ha adquirit un mòle lliterari a través d'un procés gradual d'acostament a la narrativa en el que es poden detectar vàries etapes.
En l'any [[1976]] va publicar l'ensaig ''La infancia recuperada'', en les seues pàgines es defenen la necessitat de la ficció novelada i la passió de contar front a la sofisticació de la narrativa compromesa en l'experimentació llingüística i estructural. En la seua crítica lliterària, Savater reprén i propon en entusiasme la narració fantàstica, l'història dels continguts ètics i heròics a través de l'anàlisis d'autors i personages com a [[Julio Verne]], [[Sherlock Holmes]], [[Guillermo Brown]], [[Jack London]] o [[H. P. Lovecraft]].
Una etapa posterior del seu aprofundiment a lo llarc dels itineraris narratius es correspon en ''Criaturas del aire'' ([[1979]]), en la que una série de personages de l'història o de la lliteratura, com Tarzán, la Bella Durmiente, Drácula, Juliano el Apóstata, Mijaíl Bakunin o el mateix Savater, monologuen sobre les seues vides, el destí, la violència, l'amor o la mort, i confirmen, desmenten i narren situacions de la seua existència.
En [[1981]] escriu la seua primera novela, ''Caronte aguarda'', narració policiaca que mescla una trama personal en una conspiració política, i que constituïx una meditació sobre les formes del mal, el delicte i la venjança. Ad esta li varen seguir ''El diario de Job'' ([[1983]]) i ''El dialecto de la vida'' ([[1985]]).
També ha escrit obres de teatre, entre les que destaquen ''Juliano en Eleusis'' ([[1981]]), ''Vente a Sinapia'' ([[1983]]) i ''Guerrero en casa'' ([[1992]]).
== Pensament ==
Savater és un autor prolífic, que es definix com un «filòsof de companyia», a l'estil dels ''philosophes'' francesos, no com un Filòsof acadèmic i en mayúscula. La seua filosofia és ilustrada i vitalista; la seua forma d'expressió, polèmica i iconoclasta; les seues opinions a sovint naveguen contracorrent. El seu estil agut, incisiu i irònic s'aprecia de manera evident en els seus artículs periodístics, gènero per l'escritura del qual té preferència.
(Secció per completar)
== Crítiques ==
(Secció per completar)
== Obra ==
(Secció per completar)
== Premis i reconeiximents ==
(Secció per completar)
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Fernando_Savater Fernando Savater en Wikipedia]
== Biografia ==
Fon professor de [[Filosofia]] en diverses universitats. En l'[[autumne]] de [[1974]] no se li va renovar un contracte en [[Madrit]], sent interpretat com una represàlia política per lo que va haver folgues i protestes estudiantils.
Una volta que va aplegar la democràcia va passar a impartir l'assignatura d'[[Ètica]] en l'Universitat del [[País Vasc]]. La seua llabor de divulgació i de crítica cultural el va convertir en un referent per a tota una generació en [[Espanya]], que va convertir en supervendes títuls seus com a ''Ética para Amador'' ([[1991]]) o ''El contenido de la felicidad'' ([[1986]]).
== Estil ==
Savater considera a la filosofia com una activitat de crítica permanent, d'expressió de la subjectivitat i inclús de provocació, lo que trasllada en les seues obres per mig d'un estil audaç i expressiu que, a sovint, utilisa el matís, l'ironia i la paradoxa com a estructures de raonament. Per una atra part, el seu estil ha adquirit un mòle lliterari a través d'un procés gradual d'acostament a la narrativa en el que es poden detectar vàries etapes.
En l'any [[1976]] va publicar l'ensaig ''La infancia recuperada'', en les seues pàgines es defenen la necessitat de la ficció novelada i la passió de contar front a la sofisticació de la narrativa compromesa en l'experimentació llingüística i estructural. En la seua crítica lliterària, Savater reprén i propon en entusiasme la narració fantàstica, l'història dels continguts ètics i heròics a través de l'anàlisis d'autors i personages com a [[Julio Verne]], [[Sherlock Holmes]], [[Guillermo Brown]], [[Jack London]] o [[H. P. Lovecraft]].
Una etapa posterior del seu aprofundiment a lo llarc dels itineraris narratius es correspon en ''Criaturas del aire'' ([[1979]]), en la que una série de personages de l'història o de la lliteratura, com Tarzán, la Bella Durmiente, Drácula, Juliano el Apóstata, Mijaíl Bakunin o el mateix Savater, monologuen sobre les seues vides, el destí, la violència, l'amor o la mort, i confirmen, desmenten i narren situacions de la seua existència.
En [[1981]] escriu la seua primera novela, ''Caronte aguarda'', narració policiaca que mescla una trama personal en una conspiració política, i que constituïx una meditació sobre les formes del mal, el delicte i la venjança. Ad esta li varen seguir ''El diario de Job'' ([[1983]]) i ''El dialecto de la vida'' ([[1985]]).
També ha escrit obres de teatre, entre les que destaquen ''Juliano en Eleusis'' ([[1981]]), ''Vente a Sinapia'' ([[1983]]) i ''Guerrero en casa'' ([[1992]]).
== Pensament ==
Savater és un autor prolífic, que es definix com un «filòsof de companyia», a l'estil dels ''philosophes'' francesos, no com un Filòsof acadèmic i en mayúscula. La seua filosofia és ilustrada i vitalista; la seua forma d'expressió, polèmica i iconoclasta; les seues opinions a sovint naveguen contracorrent. El seu estil agut, incisiu i irònic s'aprecia de manera evident en els seus artículs periodístics, gènero per l'escritura del qual té preferència.
(Secció per completar)
== Crítiques ==
(Secció per completar)
== Obra ==
(Secció per completar)
== Premis i reconeiximents ==
(Secció per completar)
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Fernando_Savater Fernando Savater en Wikipedia]