Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
sense resum d'edició
Llínea 214: Llínea 214:  
1518.- Barcelona...'''trelladada de latí en valenciana lengua''' Colofó de “Lo primer del Cartoxà”. Segons A. Ferrando: “Consciencia idiomatica...”, pp. 54-55.
 
1518.- Barcelona...'''trelladada de latí en valenciana lengua''' Colofó de “Lo primer del Cartoxà”. Segons A. Ferrando: “Consciencia idiomatica...”, pp. 54-55.
   −
[[1521]].- [[Joan Bonlabi]]: “Llibre d`Oracions” (de Ramon Lull), frontispici; trobem ‘ es llig ‘...Traduit: y corregit ara novament dels primers originals y '''estampat en llengua Valenciana...’'''.  
+
[[1521]].- [[Joan Bonlabi]]: catalán de Tarragona, “Llibre d`Oracions” (de Ramon Lull), frontispici; trobem ‘ es llig ‘...Traduit: y corregit ara novament dels primers originals i '''estampat en llengua Valenciana...’'''.  
   −
1521.- Joan Bonlabi, '''catalán de Tarragona, en su traducción de "Blanquerna" (de Ramon Llull) a la Lengua Valenciana se disculpa por no ser experto en ella, ya que le resulta extranjera:''' ‘...Hordenat per lo illuminat doctor y martyr mestre Ramon Lull. Traduit y corregit ara novament dels primers originals y '''estampat en llengua valenciana'''...’. ‘...segons me pregua me prengues yo lo carrech, coneixent-me affectat a la sciencia de aquell en que noy sia docte, ni menys llimat en dita lengua, com sia a mi pegria [peregrina] y strangera...’.  
+
1521.- Joan Bonlabi, '''catalán de Tarragona, en su traducción de "Blanquerna" (de Ramon Llull) a la Lengua Valenciana se disculpa por no ser experto en ella, ya que le resulta extranjera:''' ‘...Hordenat per lo illuminat doctor y martyr mestre Ramon Lull. Traduit i corregit ara novament dels primers originals i '''estampat en llengua valenciana'''...’. ‘...segons me pregua me prengues yo lo carrech, coneixent-me affectat a la sciencia de aquell en que noy sia docte, ni menys llimat en dita lengua, com sia a mi pegria [peregrina] y strangera...’.  
    
[[1522]].- Un monge de Monserrat al traduir la “Vita Christi de sant Bonaventura” diu: ‘He desliberat arromançar lo present libre, puix veig que fins aci, '''en la nostra catalana lengua no es esta transladada, y acabat que lo Cartuxa se tropia entre nosaltres en lengua valenciana’'''.
 
[[1522]].- Un monge de Monserrat al traduir la “Vita Christi de sant Bonaventura” diu: ‘He desliberat arromançar lo present libre, puix veig que fins aci, '''en la nostra catalana lengua no es esta transladada, y acabat que lo Cartuxa se tropia entre nosaltres en lengua valenciana’'''.
 +
 +
1522. Barcelona “El 1522 s’imprimeix a Barcelona un “Vita Christi del seràfic doctor sanct Bonaventura”, que, segons nos confessa al pròleg el seu traductor, un monjo de Montserrat, respon a la necessitat de fer-en una versió catalana, encara que n’existeix “entre nosaltres (una), en lengua valenciana, que és a la nostra prou conforme”. S’hi refereix, es clar, a la de Roís de Corella” Ferrando Francés, A.: “Consciencia idiomatica i nacional dels valencians”, Valencia, 1980, pag. 55
    
[[1523]].- Francesc d'Eximenis. Barcelona. ...Novament traduit de Lemosi en nostra '''lengua vulgar Valenciana'''..  “Scala Dei”, portada; Barcelona, 1523.  
 
[[1523]].- Francesc d'Eximenis. Barcelona. ...Novament traduit de Lemosi en nostra '''lengua vulgar Valenciana'''..  “Scala Dei”, portada; Barcelona, 1523.  
Llínea 798: Llínea 800:  
Que ninguno desconcierta...
 
Que ninguno desconcierta...
 
Torres Naharro, Bertomeu: “Propalladia”; Nàpols, 1517. Citat per Vt. Ferrer Olmos: “Comedias de un famoso extremeño”, en “Levante” (Especial) de 7 de febrer de 1981. I per S. Faus i Sabater: “Recopilacio...”, pag. 50.
 
Torres Naharro, Bertomeu: “Propalladia”; Nàpols, 1517. Citat per Vt. Ferrer Olmos: “Comedias de un famoso extremeño”, en “Levante” (Especial) de 7 de febrer de 1981. I per S. Faus i Sabater: “Recopilacio...”, pag. 50.
  −
1521. Valencia. ...Traduit: y corregit ara novament dels primers originals: y estampat en llengua valenciana...” Bonlabi, Joan: “Blanquerna” (original de Ramon Lull), frontispici; Valencia, 1521.
  −
  −
1521. Valencia. ...Traduit: y corregit ara novament dels primers originals y estampat en llengua Valenciana... Bonlabi, Joan: “Llibre d`Oracions” (de Ramon Lull), frontispici; Valencia, 1521.
  −
  −
1522. Barcelona “El 1522 s’imprimeix a Barcelona un “Vita Christi del seràfic doctor sanct Bonaventura”, que, segons nos confessa al pròleg el seu traductor, un monjo de Montserrat, respon a la necessitat de fer-en una versió catalana, encara que n’existeix “entre nosaltres (una), en lengua valenciana, que és a la nostra prou conforme”. S’hi refereix, es clar, a la de Roís de Corella” Ferrando Francés, A.: “Consciencia idiomatica i nacional dels valencians”, Valencia, 1980, pag. 55
      
1574. Valencia. Hame parescido consagrar esta Obra a Vuestras Señorias [Senado de Valencia], como à padres de la Republica Valenciana, a quien por todo derecho, favorecer y acrecentar la honra de la propia patria pertenece, suplicandoles me perdonen por haber vertido esta Obra de Valenciana en Castellana, que por la mesma causa huve de verter la Chrónica de Valencia, y el libro de Nobleza e Hidalguía, Armas y Blasones, y el libro de Recreación de los días calurosos de Julio, que después de haberlos copilado, en la versión de todos ellos tuve otro tanto trabajo, solamente por hacerlos comunicables á muchas otras provincias. M. de Viciana, Rafel: “Alabanças de las Lenguas Hebrea, Griega, Latina, Castellana y Valenciana”. Facsimil de les llibreries “París-Valencia”; pag. 18.
 
1574. Valencia. Hame parescido consagrar esta Obra a Vuestras Señorias [Senado de Valencia], como à padres de la Republica Valenciana, a quien por todo derecho, favorecer y acrecentar la honra de la propia patria pertenece, suplicandoles me perdonen por haber vertido esta Obra de Valenciana en Castellana, que por la mesma causa huve de verter la Chrónica de Valencia, y el libro de Nobleza e Hidalguía, Armas y Blasones, y el libro de Recreación de los días calurosos de Julio, que después de haberlos copilado, en la versión de todos ellos tuve otro tanto trabajo, solamente por hacerlos comunicables á muchas otras provincias. M. de Viciana, Rafel: “Alabanças de las Lenguas Hebrea, Griega, Latina, Castellana y Valenciana”. Facsimil de les llibreries “París-Valencia”; pag. 18.
120 197

edicions

Menú de navegació