Canvis

== Biografia ==

== Biografia ==

Naixcuda en la ciutat de Segòvia, Maria va ser la major dels fills del rei Enrique III i la reina Catalina de Lancàster. La seua padrina va ser la tia de la seua mare, Maria d'Ayala, monja i filla illegítima del rei Pere I de Castella. Va créixer en una residència completament regida per castellans, a on vixqué fins al moment del seu matrimoni, lo que era inusual per a una infanta destinada a casar-se en un príncip estranger. La seua educació va estar a càrrec del Gran Senescal del regne, Pedro González de Mendoza, mentres que la seua governanta va ser Inés d'Ayala i Toledo, 3ª Senyora de Casarrubios del Mont. Com a filla primogènita, María va ser investida en el títul de Princesa d'Astúries, reservat per al primer en la llínea de successió. El seu pare la va fer jurar hereua presunta de reina en les Corts de Toledo el [[6 de giner]] de 1402, sent al mateix temps compromesa en el seu primer-germà Alfons, fill del seu tio patern Ferrando, com una forma de reforçar els seus drets successoris. El naiximent del seu germà Joan (futur rei) en l'any [[1405]] la va desplaçar de la successió; des d'eixe moment, ella va ser a soles Infanta.

Naixcuda en la ciutat de Segòvia, Maria va ser la major dels fills del rei Enrique III i la reina Catalina de Lancàster. La seua padrina va ser la tia de la seua mare, Maria d'Ayala, monja i filla illegítima del rei Pere I de Castella. Va créixer en una residència completament regida per castellans, a on vixqué fins al moment del seu matrimoni, lo que era inusual per a una infanta destinada a casar-se en un príncip estranger. La seua educació va estar a càrrec del Gran Senescal del regne, Pedro González de Mendoza, mentres que la seua governanta va ser Inés d'Ayala i Toledo, 3ª Senyora de Casarrubios del Mont. Com a filla primogènita, María va ser investida en el títul de Princesa d'Astúries, reservat per al primer en la llínea de successió. El seu pare la va fer jurar hereua presunta reina en les Corts de Toledo el [[6 de giner]] de 1402, sent al mateix temps compromesa en el seu cosí-germà Alfons, fill del seu tio patern Ferrando, com una forma de reforçar els seus drets successoris. El naiximent del seu germà Joan (futur rei) en l'any [[1405]] la va desplaçar de la successió; des d'eixe moment, ella va ser a soles Infanta.

La seua infància va ser molt feliç, d'acort a les cròniques contemporànees; la fragilitat de la seua salut no va ser evident fins al moment del seu matrimoni. El seu pare va morir quan ella tenia quatre anys, deixant la corona al seu germà Joan II, fent-la hereua presunta novament. La seua mare, la reina Catalina, va governar el regne de Castella com Regent durant la minoria d'edat del seu fill i l'Infanta va poder observar les capacitats de la reina en la llabor governamental. Les accions polítiques de la Reina-Regent varen fer que posteriorment Maria fora molt conscient de les seues responsabilitats i prerrogatives com a reina i com regent, que es confirmarien en entregar-se-li l'antic Senyoriu de [[Villena]], a modo de Ducat de Villena, entre els anys [[1409]] i [[1415]]. Mare i filla varen estar molt unides i varen mantindre una freqüent correspondència despuix del matrimoni de l'Infanta.

La seua infància va ser molt feliç, d'acort a les cròniques contemporànees; la fragilitat de la seua salut no va ser evident fins al moment del seu matrimoni. El seu pare va morir quan ella tenia quatre anys, deixant la corona al seu germà Joan II, fent-la hereua presunta novament. La seua mare, la reina Catalina, va governar el regne de Castella com Regent durant la minoria d'edat del seu fill i l'Infanta va poder observar les capacitats de la reina en la llabor governamental. Les accions polítiques de la Reina-Regent varen fer que posteriorment Maria fora molt conscient de les seues responsabilitats i prerrogatives com a reina i com regent, que es confirmarien en entregar-se-li l'antic Senyoriu de [[Villena]], a modo de Ducat de Villena, entre els anys [[1409]] i [[1415]]. Mare i filla varen estar molt unides i varen mantindre una freqüent correspondència despuix del matrimoni de l'Infanta.