Canvis

'''Maria de Castella''' ([[Segòvia]], [[1 de setembre]] de [[1401]] - [[Valéncia]], [[4 d'octubre]] de [[1458]]). Infanta de Castella, [[Princesa d'Astúries]] ([[1402]]-[[1405]]) i reina d'Aragó ([[1416]]-1458). Primera filla d'Enrique III «el Dolent» i de Catalina de Lancàster i germana de Joan II. La reina Maria de Castella fon la dòna d'[[Alfons el Magnànim]].  

'''Maria de Castella''' ([[Segòvia]], [[1 de setembre]] de [[1401]] - † [[Valéncia]], [[4 d'octubre]] de [[1458]]). Infanta de Castella, [[Princesa d'Astúries]] ([[1402]]-[[1405]]) i reina d'Aragó ([[1416]]-1458). Primera filla d'Enrique III «el Dolent» i de Catalina de Lancàster i germana de Joan II. La reina Maria de Castella fon la dòna d'[[Alfons el Magnànim]].  

== Biografia ==

== Biografia ==

Despuix de la derrota de Ponza ([[1435]]) en la que Anfós V va ser fet presoner pels genovesos aliats al soberà napolità, Renato d'Anjou; Maria va convocar corts en [[Monsó]] per a recaptar els fondos per a la lliberació del seu espós.

Despuix de la derrota de Ponza ([[1435]]) en la que Anfós V va ser fet presoner pels genovesos aliats al soberà napolità, Renato d'Anjou; Maria va convocar corts en [[Monsó]] per a recaptar els fondos per a la lliberació del seu espós.

En l' any [[1453]] es va traslladar a Castella a on va intervindre com a mediadora en les lluites castellà-aragoneses i va conseguir que es pactara la treua de [[Valladolit]].

En l'any [[1453]] es va traslladar a Castella a on va intervindre com a mediadora en les lluites castellà-aragoneses i va conseguir que es pactara la treua de [[Valladolit]].

Va morir sense descendència. Està enterrada en el [[Monasteri de la Trinitat|Real Monasteri de la Trinitat en Valéncia]]. El mege i escritor [[Jaume Roig]] fon un dels professionals que va certificar la seua mort.

Va morir sense descendència. Està enterrada en el [[Monasteri de la Trinitat|Real Monasteri de la Trinitat en Valéncia]]. El mege i escritor [[Jaume Roig]] fon un dels professionals que va certificar la seua mort.