− | El compromís entre Maria i Alfons no va ser formalisat fins que ella va complir els sèt anys d'edat, encara que va ser reconfirmat pel rei Enrique III en les seues últimes voluntats i testament. En el mateix acort, es pacten atres dos aliances nupcials: entre el germà de Maria, Joan II i la germana d'Alfons, Maria, i entre la germana menor de Maria, Catalina, en el germà d'Alfons, Enrique. El matrimoni entre Maria i Alfons es celebrà en la [[Catedral de Valéncia]] el [[12 d'octubre]] de 1415. La cerimònia va ser oficiada per l'antipapa [[Benedicte XIII]], el qual també otorga la dispensa matrimonial per a l'enllaç. Maria va rebre una esplèndida dot consistent en terres i rendes, al mateix temps que Alfons era elevat al ranc d'Infant de Castella. El rei Joan II despuix es queixaria de que la dot de la seua germana era massa gran i que en veritat era la més gran mai rebuda per alguna Infanta de Castella. Un any despuix, en [[1416]], el seu marit va ser proclamat Rei de la Corona d'Aragó, pujant al tro com [[Alfons el Magnànim|Alfons V]]. | + | El compromís entre Maria i Anfós no va ser formalisat fins que ella va complir els sèt anys d'edat, encara que va ser reconfirmat pel rei Enrique III en les seues últimes voluntats i testament. En el mateix acort, es pacten atres dos aliances nupcials: entre el germà de Maria, Joan II i la germana d'Alfons, Maria, i entre la germana menor de Maria, Catalina, en el germà d'Alfons, Enrique. El matrimoni entre Maria i Anfós es celebrà en la [[Catedral de Valéncia]] el [[12 d'octubre]] de 1415. La cerimònia va ser oficiada per l'antipapa [[Benedicte XIII]], el qual també otorga la dispensa matrimonial per a l'enllaç. Maria va rebre una esplèndida dot consistent en terres i rendes, al mateix temps que Anfós era elevat al ranc d'Infant de Castella. El rei Joan II despuix es queixaria de que la dot de la seua germana era massa gran i que en veritat era la més gran mai rebuda per alguna Infanta de Castella. Un any despuix, en [[1416]], el seu marit va ser proclamat Rei de la Corona d'Aragó, pujant al tro com [[Alfons el Magnànim|Alfons V]]. |
| Les disputes familiars eren constants gràcies a les polítiques dels seus sogres, els reis d'Aragó Fernando i Leonor d'Alburquerque. Els Infants d'Aragó, els seus cunyats Enrique, Pedro i especialment l'intrigant Joan varen ser extremadament problemàtics i impertinents durant la regència de Maria. | | Les disputes familiars eren constants gràcies a les polítiques dels seus sogres, els reis d'Aragó Fernando i Leonor d'Alburquerque. Els Infants d'Aragó, els seus cunyats Enrique, Pedro i especialment l'intrigant Joan varen ser extremadament problemàtics i impertinents durant la regència de Maria. |
| Durant els anys [[1420]] i [[1423]] i a causa de les llargues absències d'Alfons V va tindre que actuar com a lloctinent general d'Aragó. Es va involucrar en les lluites que es desenrollaven en [[Barcelona]] entre els llauradors i els burguesos. | | Durant els anys [[1420]] i [[1423]] i a causa de les llargues absències d'Alfons V va tindre que actuar com a lloctinent general d'Aragó. Es va involucrar en les lluites que es desenrollaven en [[Barcelona]] entre els llauradors i els burguesos. |
− | Despuix de la derrota de Ponza ([[1435]]) en la que Alfons V va ser fet presoner pels genovesos aliats al soberà napolità, Renato d'Anjou; Maria va convocar corts en [[Monsó]] per a recaptar els fondos per a la lliberació del seu espós. | + | Despuix de la derrota de Ponza ([[1435]]) en la que Anfós V va ser fet presoner pels genovesos aliats al soberà napolità, Renato d'Anjou; Maria va convocar corts en [[Monsó]] per a recaptar els fondos per a la lliberació del seu espós. |
| En l' any [[1453]] es va traslladar a Castella a on va intervindre com a mediadora en les lluites castellà-aragoneses i va conseguir que es pactara la treua de [[Valladolit]]. | | En l' any [[1453]] es va traslladar a Castella a on va intervindre com a mediadora en les lluites castellà-aragoneses i va conseguir que es pactara la treua de [[Valladolit]]. |