Canvis

L'any [[1076]], monges guerrers [[Islam|islàmics]] ([[Almoràvits]] o al Murabitun) varen atacar i conquistaren l'antic imperi de Ghana. Durant quasi 500 anys, els àraps  opongueren fera resistència a la població local (berebers i no berebers), arribant a dominar Mauritània. La [[Guerra dels Trenta Anys Mauritana]] (1644-74) fon l'infructuós esforç final per repelir als invasors yemenites àraps [[Maqil]] liderats per la tribu de [[Beni Hassan]]. Els descendents dels guerrers yemenites de Beni Hassan arribaren a ser l'estrat superior de la societat morisca. Els berebers varen retindre l'influència ya que d'entre ells procedien la majoria dels [[Marabout]] de la regió - aquells que preserven i ensenyen la tradició islàmica. Moltes de les tribus bereber proclamaren l'orige de [[Yemen]]; hi ha poques evidències sobre que açò siga cert, encara que alguns estudis sí que vinculen una conexió entre els dos. El [[hassania]], un dialecte àrap principalment oral, influït pel bereber, el nom del qual deriva del de la tribu yemenita de Beni Hassan, es va convertir en la llengua dominant entre la població majoritàriament nómada. Es desenrollaren castes d'aristócrates i servents: els moros "blancs" (l'aristocràcia), kewri (els pobles indígenes que mai varen ser esclavisats), i els moros "negres" o haratin (la classe esclavisada).

L'any [[1076]], monges guerrers [[Islam|islàmics]] ([[Almoràvits]] o al Murabitun) varen atacar i conquistaren l'antic imperi de Ghana. Durant quasi 500 anys, els àraps  opongueren fera resistència a la població local (berebers i no berebers), arribant a dominar Mauritània. La [[Guerra dels Trenta Anys Mauritana]] (1644-74) fon l'infructuós esforç final per repelir als invasors yemenites àraps [[Maqil]] liderats per la tribu de [[Beni Hassan]]. Els descendents dels guerrers yemenites de Beni Hassan arribaren a ser l'estrat superior de la societat morisca. Els berebers varen retindre l'influència ya que d'entre ells procedien la majoria dels [[Marabout]] de la regió - aquells que preserven i ensenyen la tradició islàmica. Moltes de les tribus bereber proclamaren l'orige de [[Yemen]]; hi ha poques evidències sobre que açò siga cert, encara que alguns estudis sí que vinculen una conexió entre els dos. El [[hassania]], un dialecte àrap principalment oral, influït pel bereber, el nom del qual deriva del de la tribu yemenita de Beni Hassan, es va convertir en la llengua dominant entre la població majoritàriament nómada. Es desenrollaren castes d'aristócrates i servents: els moros "blancs" (l'aristocràcia), kewri (els pobles indígenes que mai varen ser esclavisats), i els moros "negres" o haratin (la classe esclavisada).

[[França]] colonisa Mauritània en l'escomençament del [[sigle XX]]. La dita colonisació va comportar prohibicions llegals contra l'esclavitut i obligació de posar fi a les guerres entre clans. Durant el periodo colonial, la població continuà sent nómada, pero molts pobles sedentaris, els antepassats dels quals havien segut expulsats sigles abans, varen començar a retornar a Mauritània.

[[França]] colonisa Mauritània en l'escomençament del [[sigle XX]]. La dita colonisació va comportar prohibicions llegals contra l'esclavitut i obligació de posar fi a les guerres entre clans. Durant el periodo colonial, la població continuà sent nómada, pero molts pobles sedentaris, els antepassats dels quals havien segut expulsats sigles abans, varen escomençar a retornar a Mauritània.

En [[1957]], quan encara era colònia francesa, [[Marroc]] reivindica Mauritània en la [[ONU]]. En [[1960]] [[Marroc]] reconeix l'independència del país i el [[28 de novembre]] d'eixe any es proclama definitivament la mateixa, fundant-se la capital [[Nuakchott]] en el lloc on estava emplaçada una chicoteta vila colonial, El Ksar, quan encara el 90% de la població era nómada. En l'independència, gran número de pobles indígenes ([[Haalpulaar]], [[Soninké]], i [[Wolof]]) entraren en Mauritània, traslladant-se a l'àrea nort del [[riu Senegal]]. Educats en idioma i costums francesos, molts d'estos nou venguts es convertiren en oficinistes, soldats i administradors en el nou estat.

En [[1957]], quan encara era colònia francesa, [[Marroc]] reivindica Mauritània en la [[ONU]]. En [[1960]] [[Marroc]] reconeix l'independència del país i el [[28 de novembre]] d'eixe any es proclama definitivament la mateixa, fundant-se la capital [[Nuakchott]] en el lloc on estava emplaçada una chicoteta vila colonial, El Ksar, quan encara el 90% de la població era nómada. En l'independència, gran número de pobles indígenes ([[Haalpulaar]], [[Soninké]], i [[Wolof]]) entraren en Mauritània, traslladant-se a l'àrea nort del [[riu Senegal]]. Educats en idioma i costums francesos, molts d'estos nou venguts es convertiren en oficinistes, soldats i administradors en el nou estat.