Canvis

== Història ==

== Història ==

Des dels [[sigle III|sigles III]] i [[Sigle IV|IV]], la migració de [[tribu]]s berebers des del nort d' [[Àfrica]] desplaçà als [[Bafour]]s, els habitants originaris de l'actual Mauritània i els antepassats dels [[Soninké]]. Els Bafours eren gent principalment agrícola, entre els primers pobles [[Sàhara|saharians]] en abandonar el seu estil de vida històricament [[nómada]]. En la dessecació gradual del Sàhara, es varen dirigir cap al sur. Seguint-los vingué una migració, no sols de Saharians en l'oest d'Àfrica, sino també de [[Ètnia bereber|berebers]] i [[Poble àrap|àraps]]. Ya en el [[sigle XI a. C.|sigle XI a. C.]], l'una vegada chicotet poble Bafour havia creixcut en un gran imperi Soninké, ric i poderós. Igualment, en el nort, la població àrap-bereber havia conseguit un impressionant imperi propi, el territori del qual s'estenia creuant el [[Mediterràneu]] cap a [[Espanya]] i [[Portugal]]. D'atra banda, les tribus berebers locals, encara que influents, permaneixqueren llunt del poder, havent sigut conquistats pels Soninké.

Des dels [[sigle III|sigles III]] i [[Sigle IV|IV]], la migració de [[tribu]]s berebers des del nort d' [[Àfrica]] desplaçà als [[Bafour]]s, els habitants originaris de l'actual Mauritània i els antepassats dels [[Soninké]]. Els Bafours eren gent principalment agrícola, entre els primers pobles [[Sàhara|saharians]] en abandonar el seu estil de vida històricament [[nómada]]. En la dessecació gradual del Sàhara, es varen dirigir cap al sur. Seguint-los vingué una migració, no sols de Saharians en l'oest d'Àfrica, sino també de [[Ètnia bereber|berebers]] i [[Poble àrap|àraps]]. Ya en el [[sigle XI a. C.|sigle XI a. C.]], l'una vegada chicotet poble Bafour havia creixcut en un gran imperi Soninké, ric i poderós. Igualment, en el nort, la població àrap-bereber havia conseguit un impressionant imperi propi, el territori del qual s'estenia creuant el [[Mediterràneu]] cap a [[Espanya]] i [[Portugal]]. D'atra banda, les tribus berebers locals, encara que influents, permaneixqueren llunt del poder, havent segut conquistats pels Soninké.

L'any [[1076]], monges guerrers [[Islam|islàmics]] ([[Almoràvits]] o al Murabitun) varen atacar i conquistaren l'antic imperi de Ghana. Durant quasi 500 anys, els àraps  opongueren fera resistència a la població local (berebers i no berebers), arribant a dominar Mauritània. La [[Guerra dels Trenta Anys Mauritana]] (1644-74) fon l'infructuós esforç final per repelir als invasors yemenites àraps [[Maqil]] liderats per la tribu de [[Beni Hassan]]. Els descendents dels guerrers yemenites de Beni Hassan arribaren a ser l'estrat superior de la societat morisca. Els berebers varen retindre l'influència ya que d'entre ells procedien la majoria dels [[Marabout]] de la regió - aquells que preserven i ensenyen la tradició islàmica. Moltes de les tribus bereber proclamaren l'orige de [[Yemen]]; hi ha poques evidències sobre que açò siga cert, encara que alguns estudis sí que vinculen una conexió entre els dos. El [[hassania]], un dialecte àrap principalment oral, influït pel bereber, el nom del qual deriva del de la tribu yemenita de Beni Hassan, es va convertir en la llengua dominant entre la població majoritàriament nómada. Es desenrollaren castes d'aristócrates i servents: els moros "blancs" (l'aristocràcia), kewri (els pobles indígenes que mai varen ser esclavisats), i els moros "negres" o haratin (la classe esclavisada).

L'any [[1076]], monges guerrers [[Islam|islàmics]] ([[Almoràvits]] o al Murabitun) varen atacar i conquistaren l'antic imperi de Ghana. Durant quasi 500 anys, els àraps  opongueren fera resistència a la població local (berebers i no berebers), arribant a dominar Mauritània. La [[Guerra dels Trenta Anys Mauritana]] (1644-74) fon l'infructuós esforç final per repelir als invasors yemenites àraps [[Maqil]] liderats per la tribu de [[Beni Hassan]]. Els descendents dels guerrers yemenites de Beni Hassan arribaren a ser l'estrat superior de la societat morisca. Els berebers varen retindre l'influència ya que d'entre ells procedien la majoria dels [[Marabout]] de la regió - aquells que preserven i ensenyen la tradició islàmica. Moltes de les tribus bereber proclamaren l'orige de [[Yemen]]; hi ha poques evidències sobre que açò siga cert, encara que alguns estudis sí que vinculen una conexió entre els dos. El [[hassania]], un dialecte àrap principalment oral, influït pel bereber, el nom del qual deriva del de la tribu yemenita de Beni Hassan, es va convertir en la llengua dominant entre la població majoritàriament nómada. Es desenrollaren castes d'aristócrates i servents: els moros "blancs" (l'aristocràcia), kewri (els pobles indígenes que mai varen ser esclavisats), i els moros "negres" o haratin (la classe esclavisada).

[[França]] colonisa Mauritània en l'escomençament del [[sigle XX]]. La dita colonisació va comportar prohibicions llegals contra l'esclavitut i obligació de posar fi a les guerres entre clans. Durant el periodo colonial, la població continuà sent nómada, pero molts pobles sedentaris, els antepassats dels quals havien sigut expulsats sigles abans, varen començar a retornar a Mauritània.

[[França]] colonisa Mauritània en l'escomençament del [[sigle XX]]. La dita colonisació va comportar prohibicions llegals contra l'esclavitut i obligació de posar fi a les guerres entre clans. Durant el periodo colonial, la població continuà sent nómada, pero molts pobles sedentaris, els antepassats dels quals havien segut expulsats sigles abans, varen començar a retornar a Mauritània.

En [[1957]], quan encara era colònia francesa, [[Marroc]] reivindica Mauritània en la [[ONU]]. En [[1960]] [[Marroc]] reconeix l'independència del país i el [[28 de novembre]] d'eixe any es proclama definitivament la mateixa, fundant-se la capital [[Nuakchott]] en el lloc on estava emplaçada una chicoteta vila colonial, El Ksar, quan encara el 90% de la població era nómada. En l'independència, gran número de pobles indígenes ([[Haalpulaar]], [[Soninké]], i [[Wolof]]) entraren en Mauritània, traslladant-se a l'àrea nort del [[riu Senegal]]. Educats en idioma i costums francesos, molts d'estos nou venguts es convertiren en oficinistes, soldats i administradors en el nou estat.

En [[1957]], quan encara era colònia francesa, [[Marroc]] reivindica Mauritània en la [[ONU]]. En [[1960]] [[Marroc]] reconeix l'independència del país i el [[28 de novembre]] d'eixe any es proclama definitivament la mateixa, fundant-se la capital [[Nuakchott]] en el lloc on estava emplaçada una chicoteta vila colonial, El Ksar, quan encara el 90% de la població era nómada. En l'independència, gran número de pobles indígenes ([[Haalpulaar]], [[Soninké]], i [[Wolof]]) entraren en Mauritània, traslladant-se a l'àrea nort del [[riu Senegal]]. Educats en idioma i costums francesos, molts d'estos nou venguts es convertiren en oficinistes, soldats i administradors en el nou estat.

El [[26 de juny]] de [[2006]] es va celebrar un [[referèndum]] on es va reformar la Constitució i es llimità el mandat dels governs. Es restabliren les relacions diplomàtiques en [[Israel]]. Les [[Eleccions parlamentàries en Mauritània en 2006|eleccions parlamentàries]] tingueren lloc el [[19 de novembre]] i el [[3 de decembre]] de [[2006]]. Les [[eleccions presidencials de Mauritània en 2007|eleccions presidencials varen tindre lloc en març del 2007]], sent triat [[Sidi Ould Cheij Abdallahi]] com nou president en substitució d'Ely Ould Muhammad Vall.

El [[26 de juny]] de [[2006]] es va celebrar un [[referèndum]] on es va reformar la Constitució i es llimità el mandat dels governs. Es restabliren les relacions diplomàtiques en [[Israel]]. Les [[Eleccions parlamentàries en Mauritània en 2006|eleccions parlamentàries]] tingueren lloc el [[19 de novembre]] i el [[3 de decembre]] de [[2006]]. Les [[eleccions presidencials de Mauritània en 2007|eleccions presidencials varen tindre lloc en març del 2007]], sent triat [[Sidi Ould Cheij Abdallahi]] com nou president en substitució d'Ely Ould Muhammad Vall.

Fins a [[1980]] l'esclavitut no fon prohibida. No obstant, en la pràctica, l'esclavitut contínua sent comú inclús en els nostres dies. A fi d'erradicar-la en setembre del [[2007]] el govern  promulgà una llei que criminalisa l'esclavitut, de la que hi ha indicis que s'està aplicant en determinació. Tradicionalment, la pràctica de l'esclavitut en Mauritània era dominant dins de la classe alta tradicional. Durant sigles, la classe més baixa, principalment pobres africans negres que vivien en les àrees rurals, ha sigut considerada esclava. Hui en dia, les actituts socials han canviat entre la classe alta urbana, pero en àrees rurals contínua l'antiga divisió de classes.

Fins a [[1980]] l'esclavitut no fon prohibida. No obstant, en la pràctica, l'esclavitut contínua sent comú inclús en els nostres dies. A fi d'erradicar-la en setembre del [[2007]] el govern  promulgà una llei que criminalisa l'esclavitut, de la que hi ha indicis que s'està aplicant en determinació. Tradicionalment, la pràctica de l'esclavitut en Mauritània era dominant dins de la classe alta tradicional. Durant sigles, la classe més baixa, principalment pobres africans negres que vivien en les àrees rurals, ha segut considerada esclava. Hui en dia, les actituts socials han canviat entre la classe alta urbana, pero en àrees rurals contínua l'antiga divisió de classes.

=== Nou colp d'estat ===

=== Nou colp d'estat ===