Canvis

Les seues aptituts li facilitaren l'ingrés en l'orde dels Escolapis en l'any [[1827]]. Estudia Filosofia i Lletres i Teologia, i en [[Gandia]] es fa càrrec d'una catedra de [[llatí]]. Torna a Valéncia a on s'aficionà l'història i començà a escriure; la seua primera obra fon ''El Amor en el Claustro''.

Les seues aptituts li facilitaren l'ingrés en l'orde dels Escolapis en l'any [[1827]]. Estudia Filosofia i Lletres i Teologia, i en [[Gandia]] es fa càrrec d'una catedra de [[llatí]]. Torna a Valéncia a on s'aficionà l'història i començà a escriure; la seua primera obra fon ''El Amor en el Claustro''.

Deixà l'orde en l'any [[1837]] i ensenya llatí en un colege d'[[Ontinyent]]. Els seus ideals lliberals i progressistes el fan allistar-se com a voluntari en els batallons de la llibertat, opositors al [[Carlisme|carlisme]]. Un any més tart acompanya en calitat de secretari al seu amic, el marqués de Vellisca, en un viage per [[Europa]], lo que li permet coneixer de primera ma els moviments de lliberació nacional, aixina com el Romanticisme i el Lliberalisme, i contactar en alguns dels seus representants, com ara [[Chateaubriand]] o [[Victor Hugo]].

Deixà l'orde en l'any [[1837]] i ensenya llatí en un colege d'[[Ontinyent]]. Els seus ideals lliberals i progressistes el fan allistar-se com a voluntari en els batallons de la llibertat, opositors al [[Carlisme|carlisme]]. Un any més tart acompanya en calitat de secretari al seu amic, el marqués de Vellisca, en un viage per [[Europa]], lo que li permet conéixer de primera ma els moviments de lliberació nacional, aixina com el Romanticisme i el Lliberalisme, i contactar en alguns dels seus representants, com ara [[Chateaubriand]] o [[Victor Hugo]].

De regrés a Valéncia en l'any [[1838]], torna a ingressar en la Milicia Nacional, els voluntaris de la llibertat, a on ocuparà diferents càrrecs. Repren l'activitat com a escritor, obtenint l'exit en les seues obres teatrals. En colaboració en el seu amic Bonilla redactà ''El Cisne i La Psiquis'', de caracter romantic. Mentrestant, desenrolla una intensa labor periodística treballant per a diferents diaris: el ''Eco del Comercio'', el ''Diario Mercantil de Valencia'', ''La Tribuna'',... en els que escriu artículs de forta radicalitat politica. Des del Partit Progressiste recolza l'alçament que acabarà en el triumf d'[[General Espartero|Espartero]].

De regrés a Valéncia en l'any [[1838]], torna a ingressar en la Milicia Nacional, els voluntaris de la llibertat, a on ocuparà diferents càrrecs. Repren l'activitat com a escritor, obtenint l'exit en les seues obres teatrals. En colaboració en el seu amic Bonilla redactà ''El Cisne i La Psiquis'', de caracter romantic. Mentrestant, desenrolla una intensa labor periodística treballant per a diferents diaris: el ''Eco del Comercio'', el ''Diario Mercantil de Valencia'', ''La Tribuna'',... en els que escriu artículs de forta radicalitat politica. Des del Partit Progressiste recolza l'alçament que acabarà en el triumf d'[[General Espartero|Espartero]].