Llínea 14: |
Llínea 14: |
| == Biografia == | | == Biografia == |
| | | |
− | Vicent Boix, naixqué, el 27 d'abril de 1813, en la poblacié valenciana de Xàtiva, a on s'havien refugiat sos pares fugint del siti de [[Valéncia]] per les tropes de [[Napoleó]]. La seua infancia estigué marcada per la pobrea. Despuix de dos breus estancies en [[Madrit]] i en [[Vinarós]], la familia s'instalà en el [[Grau de Valéncia|Grau de Valéncia]]. Anà a estudiar primer als Dominics, i posteriorment, a les Escoles Pies, a on li donaven la sopa dels pobres, ya que sos pares no podien proporcionar-li el sustent. | + | Vicent Boix, naixqué, el 27 d'abril de 1813, en la poblacio valenciana de Xàtiva, a on s'havien refugiat sos pares fugint del siti de [[Valéncia]] per les tropes de [[Napoleó]]. La seua infancia estigué marcada per la pobrea. Despuix de dos breus estancies en [[Madrit]] i en [[Vinarós]], la familia s'instalà en el [[Grau de Valéncia|Grau de Valéncia]]. Anà a estudiar primer als Dominics, i posteriorment, a les Escoles Pies, a on li donaven la sopa dels pobres, ya que sos pares no podien proporcionar-li el sustent. |
| | | |
| Les seues aptituts li facilitaren l'ingrés en l'orde dels Escolapis en l'any [[1827]]. Estudia Filosofia i Lletres i Teologia, i en [[Gandia]] es fa càrrec d'una catedra de [[llatí]]. Torna a Valéncia a on s'aficionà l'història i començà a escriure; la seua primera obra fon ''El Amor en el Claustro''. | | Les seues aptituts li facilitaren l'ingrés en l'orde dels Escolapis en l'any [[1827]]. Estudia Filosofia i Lletres i Teologia, i en [[Gandia]] es fa càrrec d'una catedra de [[llatí]]. Torna a Valéncia a on s'aficionà l'història i començà a escriure; la seua primera obra fon ''El Amor en el Claustro''. |
Llínea 34: |
Llínea 34: |
| La seua optica lliberal el va fer vore en l'història valenciana la perdua de llibertat i d'identitat que implicava el centralisme, per lo que s'inclinava cap al federalisme i la recuperació dels [[Furs]] que havien donat l'época de major esplendor. | | La seua optica lliberal el va fer vore en l'història valenciana la perdua de llibertat i d'identitat que implicava el centralisme, per lo que s'inclinava cap al federalisme i la recuperació dels [[Furs]] que havien donat l'época de major esplendor. |
| | | |
− | Per a difondre el coneiximent de l'història valenciana escriví, en un estil amé i accessible, noveles d'esta temantica, ''El Encubierto de Valencia'', ''La campana de la Unión'' i ''[[Guillem Sorolla]]'' son les mes conegudes. La seua produccio lliteraria es abundant: poesia, teatre, novela, i treballs d'investigacio historica conformen un llegat transcendental. | + | Per a difondre el coneiximent de l'història valenciana escriví, en un estil amé i accessible, noveles d'esta tematica, ''El Encubierto de Valencia'' (L'Encobert de Valéncia), ''La campana de la Unión'' i ''[[Guillem Sorolla]]'' son les mes conegudes. La seua produccio lliteraria es abundant: poesia, teatre, novela, i treballs d'investigacio historica conformen un llegat transcendental. |
| | | |
| Els ultims foren anys de reconeiximents i condecoracions; en l'any [[1874]] és nomenat President de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Real Academia de Sant Carles]]. | | Els ultims foren anys de reconeiximents i condecoracions; en l'any [[1874]] és nomenat President de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Real Academia de Sant Carles]]. |