Canvis

== Biografia ==

== Biografia ==

Vicent Boix, naixque, el 27 d'abril de 1813, en la poblacio valenciana de Xativa, a on s'havien refugiat sos pares fugint del siti de [[Valencia]] per les tropes de [[Napoleó|Napoleo]]. La seua infancia estigue marcada per la pobrea. Despuix de dos breus estancies en [[Madrit]] i en [[Vinaròs|Vinaros]], la familia s'instala en el [[Grau de Valéncia|Grau de Valencia]]. Anà a estudiar primer als Dominics, i posteriorment, a les Escoles Pies, a on li donaven la sopa dels pobres, ya que sos pares no podien proporcionar-li el sustent.

Vicent Boix, naixqué, el 27 d'abril de 1813, en la poblacié valenciana de Xàtiva, a on s'havien refugiat sos pares fugint del siti de [[Valéncia]] per les tropes de [[Napoleó]]. La seua infancia estigué marcada per la pobrea. Despuix de dos breus estancies en [[Madrit]] i en [[Vinarós]], la familia s'instalà en el [[Grau de Valéncia|Grau de Valéncia]]. Anà a estudiar primer als Dominics, i posteriorment, a les Escoles Pies, a on li donaven la sopa dels pobres, ya que sos pares no podien proporcionar-li el sustent.

Les seues aptituts li facilitaren l'ingres en l'orde dels Escolapis en 1827. Estudia Filosofia i Lletres i Teologia, i en [[Gandia]] es fa carrec d'una catedra de llati. Torna a Valencia a on s'aficiona a l'historia i comença a escriure; la seua primera obra fon ''El Amor en el Claustro''.

Les seues aptituts li facilitaren l'ingrés en l'orde dels Escolapis en l'any [[1827]]. Estudia Filosofia i Lletres i Teologia, i en [[Gandia]] es fa càrrec d'una catedra de [[llatí]]. Torna a Valéncia a on s'aficionà l'història i començà a escriure; la seua primera obra fon ''El Amor en el Claustro''.

Deixa l'orde en [[1837]] i ensenya llati en un colege d'[[Ontinyent]]. Els seus ideals lliberals i progressistes el fan allistar-se com a voluntari en els batallons de la llibertat, opositors al [[Carlisme|carlisme]]. Un any mes tart acompanya en calitat de secretari al seu amic, el marques de Vellisca, en un viage per [[Europa]], lo que li permet coneixer de primera ma els moviments de lliberacio nacional, aixina com el Romanticisme i el Lliberalisme, i contactar en alguns dels seus representants, com ara [[Chateaubriand]] o [[Victor Hugo]].

Deixà l'orde en l'any [[1837]] i ensenya llatí en un colege d'[[Ontinyent]]. Els seus ideals lliberals i progressistes el fan allistar-se com a voluntari en els batallons de la llibertat, opositors al [[Carlisme|carlisme]]. Un any més tart acompanya en calitat de secretari al seu amic, el marqués de Vellisca, en un viage per [[Europa]], lo que li permet coneixer de primera ma els moviments de lliberació nacional, aixina com el Romanticisme i el Lliberalisme, i contactar en alguns dels seus representants, com ara [[Chateaubriand]] o [[Victor Hugo]].

De regres a Valencia en [[1838]], torna a ingressar en la Milicia Nacional, els voluntaris de la llibertat, a on ocuparà diferents carrecs. Repren l'activitat com a escritor, obtenint l'exit en les seues obres teatrals. En colaboracio en el seu amic Bonilla redacta ''El Cisne i La Psiquis'', de caracter romantic. Mentrestant, desenrolla una intensa labor periodistica treballant per a diferents diaris: el ''Eco del Comercio'', el ''Diario Mercantil de Valencia'', ''La Tribuna'',... en els que escriu articuls de forta radicalitat politica. Des del Partit Progressiste recolza l'alçament que acabarà en el triumfo d'[[General Espartero|Espartero]].

De regrés a Valéncia en l'any [[1838]], torna a ingressar en la Milicia Nacional, els voluntaris de la llibertat, a on ocuparà diferents càrrecs. Repren l'activitat com a escritor, obtenint l'exit en les seues obres teatrals. En colaboració en el seu amic Bonilla redactà ''El Cisne i La Psiquis'', de caracter romantic. Mentrestant, desenrolla una intensa labor periodística treballant per a diferents diaris: el ''Eco del Comercio'', el ''Diario Mercantil de Valencia'', ''La Tribuna'',... en els que escriu artículs de forta radicalitat politica. Des del Partit Progressiste recolza l'alçament que acabarà en el triumf d'[[General Espartero|Espartero]].

Ocupa diversos carrecs en l'Administracio de l'Estat. Pero la regencia del general no comporta les reformes politiques esperades i funda ''El Fiscal'', un periodic per a fiscalisar als politics. En [[1843]] fon elegit Secretari de la Junta de Salvacio de Valencia, propiciant la caiguda d'Espartero.

Ocupà diversos càrrecs en l'Administració de l'Estat. Pero la regencia del general no comporta les reformes polítiques esperades i fundà ''El Fiscal'', un periodic per a fiscalisar als polítics. En l'any [[1843]] fon elegit Secretari de la Junta de Salvacio de Valéncia, propiciant la caiguda d'Espartero.

Boix començà estos convulsos anys en un clar compromis en orientacions mes radicals i revolucionaries, que el portaren inclus a haver d'amagar-se en reiterades ocasions, pero acabà decepcionat per la politica i evolucionant cap a un lliberalisme mes moderat.

Boix començà estos convulsos anys en un clar compromís en orientacions més radicals i revolucionaries, que el portaren inclus a haver d'amagar-se en reiterades ocasions, pero acabà decepcionat per la política i evolucionant cap a un lliberalisme més moderat.

En [[1847]] guanya les oposicions a catedratic d'Historia en la Facultat de Filosofia. A partir de la revolucio de [[1868]] sera nomenat director de l'institut Lluïs Vives, institucio de la que eixiran destacades figures que ocuparan carrecs de responsabilitat en les decades següents.

En l'any [[1847]] guanyà les oposicions a catedratic d'Història en la Facultat de Filosofia. A partir de la revolucio de [[1868]] serà nomenat director de l'institut Lluís Vives, institució de la que eixiran destacades figures que ocuparan càrrecs de responsabilitat en les decades següents.

En [[1845]] publica els tres volums de la ''Historia de la Ciudad y Reino de Valencia'', lo que propicia que l'Ajuntament el nomene croniste oficial en [[1848]]. Tambe es nomenat soci de merit de la Societat Economica d'Amics del Païs de Valencia. En [[1853]] es nomenat academic corresponent de la Societat Espanyola d'Arqueologia i de la de l'Historia, i en [[1860]], dels Instituts Arqueologics de [[Roma]] i de [[Berlin]].

En l'any [[1845]] publicà els tres volums de la ''Historia de la Ciudad y Reino de Valencia'', lo que propicia que l'Ajuntament el nomene croniste oficial en [[1848]]. Tambe es nomenat soci de merit de la Societat Econòmica d'Amics del País de Valéncia. En l'any [[1853]] es nomenat academic corresponent de la Societat Espanyola d'Arqueològia i de la de l'Història, i en [[1860]], dels Instituts Arqueològics de [[Roma]] i de [[Berlin]].

Boix es ara un home respectat per tots que ha abandonat la politica mentres aumenta la seua influencia en la vida cultural, mes encara quan entre [[1863]] i [[1867]] publica el ''Museo Literario'', que recopila l'obra d'autors contemporaneus. Es convertix en promotor i catalisador de les inquietuts valencianistes. A les seues tertulies acodien figures claus dels inicis de la [[Renaixença valenciana|Renaixença]], com ara Villarroya, Lamarca, Pasqual Pérez, Aparisi i Guijarro, Almela, Arólas o Bonilla, alguns d'ells, amics de l'epoca dels Escolapis.

Boix es ara un home respectat per tots que ha abandonat la política mentres aumenta la seua influència en la vida cultural, més encara quan entre [[1863]] i [[1867]] publicà el ''Museo Literario'', que recopila l'obra d'autors contemporaneus. Es convertix en promotor i catalisador de les inquietuts valencianistes. A les seues tertulies acodien figures claus dels inicis de la [[Renaixença valenciana|Renaixença]], com ara Villarroya, Lamarca, Pasqual Pérez, Aparisi i Guijarro, Almela, Arólas o Bonilla, alguns d'ells, amics de l'epoca dels Escolapis.

La seua optica lliberal el va fer vore en l'historia valenciana la perdua de llibertat i d'identitat que implicava el centralisme, per lo que s'inclinava cap al federalisme i la recuperacio dels [[Furs]] que havien donat l'epoca de major esplendor.

La seua optica lliberal el va fer vore en l'història valenciana la perdua de llibertat i d'identitat que implicava el centralisme, per lo que s'inclinava cap al federalisme i la recuperació dels [[Furs]] que havien donat l'época de major esplendor.

Per a difondre el coneiximent de l'historia valenciana escrivi, en un estil ame i accessible, noveles d'esta temantica, ''El Encubierto de Valencia'', ''La campana de la Unión'' i ''[[Guillem Sorolla]]'' son les mes conegudes. La seua produccio lliteraria es abundant: poesia, teatre, novela, i treballs d'investigacio historica conformen un llegat transcendental.

Per a difondre el coneiximent de l'història valenciana escriví, en un estil amé i accessible, noveles d'esta temantica, ''El Encubierto de Valencia'', ''La campana de la Unión'' i ''[[Guillem Sorolla]]'' son les mes conegudes. La seua produccio lliteraria es abundant: poesia, teatre, novela, i treballs d'investigacio historica conformen un llegat transcendental.

Els ultims foren anys de reconeiximents i condecoracions; en [[1874]] es nomenat President de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Real Academia de Sant Carles]].  

Els ultims foren anys de reconeiximents i condecoracions; en l'any [[1874]] és nomenat President de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Real Academia de Sant Carles]].  

Falli el 7 de març de [[1880]]. Mesos abans, en decembre de [[1879]] acodi a l'inauguracio de la seu de [[Lo Rat Penat]], institucio de la qual fon nomenat President Honorari.

Fallí el 7 de març de [[1880]]. Mesos abans, en decembre de [[1879]] acodí a l'inauguració de la seu de [[Lo Rat Penat]], institució de la qual fon nomenat President Honorari.

== Vore també ==

== Vore també ==