Canvis

Durant les [[Germanies]] demostrà la seua militància agermanada, degut al gran numero de menestrales dedicats a la seda que s'enfrontaren al senyor, Joan de Montagud i se negaren a pagar els drets feudals: este, en la reprensió posterior, hagué de ser indemnisat en 10.000 [[ducats]]; i el rei, en 2.000. La crisis del [[sigle XVII]] provoca un fort endeutament de la vila que, en [[1680]], començà un un pleit contra el comte sobre les regalies i el senyoriu directe que, a pesar de vore's interromput per la [[guerra de Successió]], durant la qual el duc de Les Torres instalà el quarter de les tropes borbòniques, acabà en la concòrdia de [[1711]], per la qual el comte cedia a la vila les regalies i el [[senyoriu]] directe a canvi del pagament de 400 lliures anuals, establint que les terres de regadiu pagarien 10 salaris per cada 36 fanecades; les de cep de [[raïm]] de pansa, un solaria per fanecada; les de cep de [[vi]], 1/25 de la collita i les terres de seca, 1/15.

Durant les [[Germanies]] demostrà la seua militància agermanada, degut al gran numero de menestrales dedicats a la seda que s'enfrontaren al senyor, Joan de Montagud i se negaren a pagar els drets feudals: este, en la reprensió posterior, hagué de ser indemnisat en 10.000 [[ducats]]; i el rei, en 2.000. La crisis del [[sigle XVII]] provoca un fort endeutament de la vila que, en [[1680]], començà un un pleit contra el comte sobre les regalies i el senyoriu directe que, a pesar de vore's interromput per la [[guerra de Successió]], durant la qual el duc de Les Torres instalà el quarter de les tropes borbòniques, acabà en la concòrdia de [[1711]], per la qual el comte cedia a la vila les regalies i el [[senyoriu]] directe a canvi del pagament de 400 lliures anuals, establint que les terres de regadiu pagarien 10 salaris per cada 36 fanecades; les de cep de [[raïm]] de pansa, un solaria per fanecada; les de cep de [[vi]], 1/25 de la collita i les terres de seca, 1/15.

El [[sigle XVIII]] és una época propenca per a la vila que, gràcies a l'artesania de la [[seda]], propicia una burguesia agrícola i l'ilustrada que controlava el govern municipal i inicià, en [[1730]], un pleit contra el comte per incorporar la vila al Real Patrimoni. Este esplendor se va vore reflexat en la construcció de l'iglésia parroquial, començada el [[1746]] i que, per la seua grandiositat –tan només menor que la [[Catedral de Valéncia]] i la Seu de [[Xàtiva]]– és coneguda com ''la Catedral de La Ribera''. Este temple, pel Decret 146/2006, de [[6 d'octubre]], el govern de la Generalitat Valenciana el declara Be d'Interés Cultural en la categoria de Monument. En [[1812]], aprofitant els decrets de les [[Corts de Cadis]] sobre els senyorius, pleitejà de nou contra el comte. El [[senyoriu]] passà successivament als Ixar, als Castellví, als ducs d'Almodóvar i al comte d'Albalat.

El [[sigle XVIII]] és una época propenca per a la vila que, gràcies a l'artesania de la [[seda]], propicia una burguesia agrícola i l'ilustrada que controlava el govern municipal i inicià, en [[1730]], un pleit contra el comte per incorporar la vila al Real Patrimoni. Este esplendor se va vore reflexat en la construcció de l'iglésia parroquial, començada el [[1746]] i que, per la seua grandiositat –tan a soles menor que la [[Catedral de Valéncia]] i la Seu de [[Xàtiva]]– és coneguda com ''la Catedral de La Ribera''. Este temple, pel Decret 146/2006, de [[6 d'octubre]], el govern de la Generalitat Valenciana el declara Be d'Interés Cultural en la categoria de Monument. En [[1812]], aprofitant els decrets de les [[Corts de Cadis]] sobre els senyorius, pleitejà de nou contra el comte. El [[senyoriu]] passà successivament als Ixar, als Castellví, als ducs d'Almodóvar i al comte d'Albalat.

== Política ==

== Política ==