Canvis

== Economia ==

== Economia ==

Anteriorment, L'Alcúdia de Carlet era un poble dedicat exclusivament a la producció agrícola i esta ha anat evolucionant a lo llarc del temps. En el [[sigle XIX]] era la morera i els cereals, especialment blat, arròs i dacsa els principals productes que donaven els camps de L'Alcúdia de Carlet. En les zones de seca, predominaven els [[oliva|olivars]] i la [[garrofa|garrofera]]. En el [[sigle XX]] s'introduí el cultiu de la [[taronja]], com en el resto de la comunitat i despuix se convertí en una font de riquea molt important per als llauradors de L'Alcúdia de Carlet, alguns dels quals, feren molts dines en poc temps, degut l'alt preu del producte i el baix preu del salari de la ma d'obra. En els anys 80 del [[sigle XX]], se produí una crisis aguda en el sector en l'aparició de distintes plagues que feren mal a les varietats més tradicionals i per la dura competència d'atres països com el [[Marroc]], [[Israel]] o [[Argentina]] que provocaren un estancament, si no baixada dels preus i, per tant, la recolecta de noves varietats més primerenques o més tardanes que pogueren fer front a estes competències. La producció de cítrics de la població està en franca disminució, per això en els últims anys s'ha intentat introduir atres alternatives com el [[caqui]], que no obstant, queden subjectes, més que mai, a la falta d'aigua cada vegada més gran. Encara que, la construcció del Canal Xúquer-Túria, ademés de les sequies (per eixemple, la [[Sequia Real del Xúquer]]) i pous que ya existien, i el desenroll de noves tècniques (sembra per goteig, etc.) han vingut a minimisar els problemes d'aigua, al menys en lo que respecta a la seua cantitat i no a la seua calitat.  

Anteriorment, L'Alcúdia de Carlet era un poble dedicat exclusivament a la producció agrícola i esta ha anat evolucionant a lo llarc del temps. En el [[sigle XIX]] era la morera i els cereals, especialment blat, arròs i dacsa els principals productes que donaven els camps de L'Alcúdia de Carlet. En les zones de seca, predominaven els [[oliva|olivars]] i la [[garrofa|garrofera]]. En el [[sigle XX]] s'introduí el cultiu de la [[taronja]], com en el resto de la comunitat i despuix se convertí en una font de riquea molt important per als llauradors de L'Alcúdia de Carlet, alguns dels quals, feren molts dines en poc temps, degut l'alt preu del producte i el baix preu del salari de la ma d'obra. En els anys 80 del [[sigle XX]], se produí una crisis aguda en el sector en l'aparició de distintes plagues que feren mal a les varietats més tradicionals i per la dura competència d'atres països com el [[Marroc]], [[Israel]] o [[Argentina]] que provocaren un estancament, si no baixada dels preus i, per tant, la recolecta de noves varietats més primerenques o més tardanes que pogueren fer front a estes competències. La producció de cítrics de la població està en franca disminució, per això en els últims anys s'ha intentat introduir atres alternatives com el [[caqui]], que no obstant, queden subjectes, més que mai, a la falta d'aigua cada vegada més gran. Encara que, la construcció del Canal Xúquer-Túria, ademés de les sequies (per eixemple, la [[Sequia Real del Xúquer]]) i pous que ya existien, i el desenroll de noves tècniques (sembra per goteig, etc.) han vengut a minimisar els problemes d'aigua, al menys en lo que respecta a la seua cantitat i no a la seua calitat.  

En els anys 60 i 70 del [[sigle XX]] el poble inicià un procés de transformació econòmica per mig del qual, al costat de les activitats agrícoles tradicionals, s'instalaren diferents empreses i industries, especialment de transformació de productes agrícoles, com '''[[Frudesa]] ''', d'indústria mecànica com '''[[Istobal]] ''' o de transformació de la fusta. En les successives crisis, algunes d'estes empreses han anat tancant o deslocalisant-se mentres han sorgit atres dedicades a la transformació de productes metàlics entre les que destaquen '''Imecal''' i '''Viferma'''.  

En els anys 60 i 70 del [[sigle XX]] el poble inicià un procés de transformació econòmica per mig del qual, al costat de les activitats agrícoles tradicionals, s'instalaren diferents empreses i industries, especialment de transformació de productes agrícoles, com '''[[Frudesa]] ''', d'indústria mecànica com '''[[Istobal]] ''' o de transformació de la fusta. En les successives crisis, algunes d'estes empreses han anat tancant o deslocalisant-se mentres han sorgit atres dedicades a la transformació de productes metàlics entre les que destaquen '''Imecal''' i '''Viferma'''.