3362 bytes afegits
, 13:16 4 gin 2018
'''Joan Valls i Jordà''' ([[Alcoy]], [[1917]] - [[1989]]) fon un poeta [[Valencians|valencià]].
== Biografia ==
Joan Valls naixqué en la població d'Alcoy, en l'[[L'Alcoyà|Alcoyà]], l'any 1917. En només catorze anys comença a treballar en l'indústria textil. Al mateix temps, inicia la seua formació autodidacta. La seua vocació com a escritor comença primerenc: en [[1934]] escriu el [[Sainet|sainet]] satíric ''Quatre de la terra''.
L'any [[1936]] escriu el seu primer llibre de poemes en [[Castellà|castellà]] ''Sol y nervio''. Durant la [[Guerra Civil espanyola]] (1936-[[1939]]) la seua militància com a republicà determina el seu empresonament. Fon lliberat en l'any [[1940]], i un any despuix publica el seu llibre de poemes ''Guirnaldillas del nacimiento''. A continuació va passar una época de silenci i reflexió, fins que en l'any [[1947]] publica el seu primer llibre de poemes en [[Llengua valenciana|valencià]]: ''La cançó de Mariola''.
L'any [[1952]] guanya els [[Jocs Florals]] de [[Sueca]] en el poema ''Elegia de l'àngel''. Un any despuix publica ''L'home pot esser (sic) àngel'', i a continuació ''Presoner de l'ombra'' ([[1955]]), ''Grumet a sols'' ([[1958]]) i ''L'íntim miratge (sic)'' ([[1959]]).
Durant la década dels xixanta obté diversos premis per la seua obra lliterària. Guanya el Premi Ciutat de [[Barcelona]] en ''Paradís en blanc'' ([[1964]]), el Ciutat de la [[Palma de Mallorca|Palma]] en ''Les roses marginals'' ([[1965]]) i de nou el Ciutat de Barcelona i el Premi Valéncia en ''Versos a Sara'' ([[1967]]). L'any [[1969]] publica ''Posicions terrenals'', que representa un acostament a la lírica realista típica de la década en el context valencià. A principis dels anys setanta apareix ''Hereu de solituds (sic)'' ([[1972]]), un dels poemaris més significatius de la seua producció. A continuació es publiquen ''Breviari d'un eremita urbà'' ([[1975]]), guanyador del Premi [[Ausiàs March]] de Gandia i ''Cent serafins'' ([[1975]]).
L'any [[1978]] veu la llum ''Les hores vives'', poemari que sintetisa bona part dels seus temes anteriors. Posteriorment apareixen: ''Temps de saó'' ([[1979]]), ''Obra poètica'' ([[1981]], que arreplega la producció fins a finals de 1975), ''A cavall de la vida'' ([[1983]], antologia de la poesia escrita entre 1955 i 1969), ''Sonets de la fita obscura (sic)'' ([[1984]]) i ''Anys i paranys'' ([[1985]]).
En ''Quadern vermell (sic)'' ([[1986]]), serà l'últim poemari que publicaria en vida. Joan Valls mor en l'any 1989 quan preparava ''La rosa rotidiana'' (que es va publicar pòstumament en [[1990]]).
== Cites ==
{{Cita|''L'obra del poeta alcoià Joan Valls (1917-1989) és una de les més extenses i profundes de la literatura catalana del segle XX, que abasta des de 1936, any de publicació del seu primer llibre en castellà, fins el 1990 en què es va editar pòstumament el poemari La rosa quotidiana. L'obra poètica de Valls es troba hui per hui fora dels circuits normals de difusió, la qual cosa dificulta la recepció i la consideració d'excel·lència literària que mereix. És per això que inaugurem el portal antològic de poesia catalana contemporània amb aquest poeta oblidat|Biblioteca Virtual Miquel de Cervantes''}}
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Joan_Valls Joan Valls en Wikipedia]