2012
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Massamagrell''' és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de la [[Horta N...».
'''Massamagrell''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de la [[Horta Nort]].
== Geografia ==
Situat en la part septentrional de la [[Horta de Valéncia]]. El terreny és completament pla, excepte en la zona situada a l'oest de la població, on s'alcen unes chicotetes llomes que a penes conseguixen els 40 m. D'altitut. El terra està constituït per depòsits quaternaris pertanyents al [[holocé]]. Junt en la costa, en una plaja de a penes 100 m. de llongitut, queda una zona de [[marjal]].
S'accedix a esta localitat des de [[Valéncia]], per carretera, prenent la [[V-21]] per a enllaçar en la [[CV-300]].
També es pot accedir a través de la llínea 3 de [[MetroValencia|Metro Valéncia]].
=== Localitats llimítrofes ===
El [[terme municipal]] de Massamagrell llimita en les localitats següents:
[[Massalfassar]], [[Museros]], [[la Pobla de Farnals]], [[Rafelbunyol]] i [[Valéncia]], totes elles de la [[província de Valéncia]].
== Història ==
Fon una alqueria àrap que, després de la conquiste, fon concedida pel rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] a Sancha Pérez d'Aguilar en [[1238]], pero després se la va canviar per una atra i va donar la de Massamagrell a Sánchez Vera, Pedro Eximixen i Fortún Sánchez.
En [[1271]] es va otorgar carta-pobla, tenint el domini la [[Orde de Calatrava]]. En [[1392]], el rei va transferir els drets que conservava a Raimundo Boïl, la família dels quals va obtindre anys després, en [[1426]], també els de Calatrava i onze anys més tart la jurisdicció criminal. El [[marquesat de Dos Aigües|marqués de Dosaigües]] fon el seu últim senyor territorial.
Tenia 105 cases (500 habitants) en [[1646]], quasi mig sigle després que els moriscs foren [[expulsió dels moriscs|expulsats]]. En [[1794]], contava ya en 230 cases (més de 1000 habitants). Un sigle més tart, en [[1897]], la població s'havia quasi triplicat, conseguint 2852 habitants. El cens oficial de [[1900]] tirava la sifra de 2613 habitants.
== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = José María Izquierdo Sorus
| Partit_1 = [[PCE]]
| Alcalde_2 = José Maria Izquierdo Sorus
| Partit_2 = [[PCE]]
| Alcalde_3 = Vicent Campos Oltra
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = Vicent Campos Oltra
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = J.M. Trujillo - Dominique François
| Partit_5 = [[EU]] - [[PP]]
| Alcalde_6 = E. Boria - M. Gude - M. Bailach
| Partit_6 = [[PSPV-PSOE]] - [[IEM]] - [[PP]]
| Alcalde_7 = Miguel Bailach Llarc
| Partit_7 = [[PP]]
| Alcalde_8 = Miguel Bailach Llarc
| Partit_8 = [[PP]]
}}
== Demografia ==
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]]
|-
| align=center| 12.274 || align=center| 12.260 || align=center| 12.505 || align=center| 12.283 || align=center| 12.499 || align=center| 12.766 || align=center| 13.221 || align=center| 13.826 || align=center| 14.002 || align=center| 14.568
|}
== Economia ==
La indústria, el comerç i els servicis rivalisen en l'agricultura com a font de riquea, i a ells es deu el fort aument de població experimentat en els últims anys. La [[ramaderia]] conseguia certa importància en el sector porcí i avícola. A pesar de tindre costa (300 metros aprox.), no es practica la peixca.
== Monuments ==
*'''Església Parroquial'''. Està dedicada a [[Sant Joan apòstol]]. És espayosa, claustral, en bella frontera neoclàssica a qué s'accedix per uns quants escalons i campanar quadrat.
== Festes locals ==
*'''Festes Majors'''. Tradicionalment el dumenge últim de setembre se celebra una processó-rés del Rosario pel barri antic de la població, el dilluns següent se celebra la festivitat en honor a la [[Mare de Deu del Rosario]], patrona de la localitat, cridat tradicionalment el dia dels chics. El dimarts es venera a la [[Immaculada Concepció]], conegut com el dia de les chiques. El dimecres se celebra la festa al Crist del Consol i de l'Ampar i a [[Sant Joan Evangeliste]], patró de Massamagrell, se li reserva el dijous. Tots estos dies tenen com a festa religiosa celebració de la [[Eucaristia]] en sermó al matí i a la vesprada solemne processó. Sent d'especial rellevància la celebrada el dijous, dia de sant Joan apòstol, on processionen les quatre camines, i davant d'elles es realisa una representació de diferents passages de la Bíblia: els quatre evangelistes, [[Josué]], [[Noé]], els barons justs del [[Apocalipsis]], el ball de la Moma i les virtuts, etc.
*'''Festes a [[San Francisco d'Asís]]'''. Se celebren el cap de semana més pròxim al 4 d'octubre, després d'acabar les Festes Patronals.
*'''Mare de Deu d'agost'''. Se celebren el 15 d'agost, en solemne Eucaristia i en la representació en l'altar major de la parròquia de la "dormissió de Maria", rodejada de plantes de [[alfàbega]].
*'''Festes de la Raval'''. Se celebren el cap de semana més pròxim a la festivitat de la Nativitat de sant Joan Batiste, 24 de juny, i consten de reveles i sopars a l'aire lliure, santa misa en el carrer i bous al carrer.
== Personages rellevants ==
* [[Luis Amigó Ferrer]] (Massamagrell 17 octubre 1854 - Sogorp 1934),religiós de [[capuchins|la Orde dels Capuchins]], fundador de les [[Germanes Terciàries Capuchines]] i dels [[Germans Terciaris Capuchins]], posteriorment bisbe de [[Solsona]] i de [[Sogorp]].
* [[Carmen Pichastor Ferrer]], seglar apòstol de la caritat.
* [[Juan Bautista Celda Visitación]] (1926-2000), sacerdot, pintor, i Fill predilecte de Massamagrell a títul pòstum.
== Enllaços externs ==
*[http://www.gva.es/massamagrell Web Oficial de Massamagrell]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
== Geografia ==
Situat en la part septentrional de la [[Horta de Valéncia]]. El terreny és completament pla, excepte en la zona situada a l'oest de la població, on s'alcen unes chicotetes llomes que a penes conseguixen els 40 m. D'altitut. El terra està constituït per depòsits quaternaris pertanyents al [[holocé]]. Junt en la costa, en una plaja de a penes 100 m. de llongitut, queda una zona de [[marjal]].
S'accedix a esta localitat des de [[Valéncia]], per carretera, prenent la [[V-21]] per a enllaçar en la [[CV-300]].
També es pot accedir a través de la llínea 3 de [[MetroValencia|Metro Valéncia]].
=== Localitats llimítrofes ===
El [[terme municipal]] de Massamagrell llimita en les localitats següents:
[[Massalfassar]], [[Museros]], [[la Pobla de Farnals]], [[Rafelbunyol]] i [[Valéncia]], totes elles de la [[província de Valéncia]].
== Història ==
Fon una alqueria àrap que, després de la conquiste, fon concedida pel rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] a Sancha Pérez d'Aguilar en [[1238]], pero després se la va canviar per una atra i va donar la de Massamagrell a Sánchez Vera, Pedro Eximixen i Fortún Sánchez.
En [[1271]] es va otorgar carta-pobla, tenint el domini la [[Orde de Calatrava]]. En [[1392]], el rei va transferir els drets que conservava a Raimundo Boïl, la família dels quals va obtindre anys després, en [[1426]], també els de Calatrava i onze anys més tart la jurisdicció criminal. El [[marquesat de Dos Aigües|marqués de Dosaigües]] fon el seu últim senyor territorial.
Tenia 105 cases (500 habitants) en [[1646]], quasi mig sigle després que els moriscs foren [[expulsió dels moriscs|expulsats]]. En [[1794]], contava ya en 230 cases (més de 1000 habitants). Un sigle més tart, en [[1897]], la població s'havia quasi triplicat, conseguint 2852 habitants. El cens oficial de [[1900]] tirava la sifra de 2613 habitants.
== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = José María Izquierdo Sorus
| Partit_1 = [[PCE]]
| Alcalde_2 = José Maria Izquierdo Sorus
| Partit_2 = [[PCE]]
| Alcalde_3 = Vicent Campos Oltra
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = Vicent Campos Oltra
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = J.M. Trujillo - Dominique François
| Partit_5 = [[EU]] - [[PP]]
| Alcalde_6 = E. Boria - M. Gude - M. Bailach
| Partit_6 = [[PSPV-PSOE]] - [[IEM]] - [[PP]]
| Alcalde_7 = Miguel Bailach Llarc
| Partit_7 = [[PP]]
| Alcalde_8 = Miguel Bailach Llarc
| Partit_8 = [[PP]]
}}
== Demografia ==
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]]
|-
| align=center| 12.274 || align=center| 12.260 || align=center| 12.505 || align=center| 12.283 || align=center| 12.499 || align=center| 12.766 || align=center| 13.221 || align=center| 13.826 || align=center| 14.002 || align=center| 14.568
|}
== Economia ==
La indústria, el comerç i els servicis rivalisen en l'agricultura com a font de riquea, i a ells es deu el fort aument de població experimentat en els últims anys. La [[ramaderia]] conseguia certa importància en el sector porcí i avícola. A pesar de tindre costa (300 metros aprox.), no es practica la peixca.
== Monuments ==
*'''Església Parroquial'''. Està dedicada a [[Sant Joan apòstol]]. És espayosa, claustral, en bella frontera neoclàssica a qué s'accedix per uns quants escalons i campanar quadrat.
== Festes locals ==
*'''Festes Majors'''. Tradicionalment el dumenge últim de setembre se celebra una processó-rés del Rosario pel barri antic de la població, el dilluns següent se celebra la festivitat en honor a la [[Mare de Deu del Rosario]], patrona de la localitat, cridat tradicionalment el dia dels chics. El dimarts es venera a la [[Immaculada Concepció]], conegut com el dia de les chiques. El dimecres se celebra la festa al Crist del Consol i de l'Ampar i a [[Sant Joan Evangeliste]], patró de Massamagrell, se li reserva el dijous. Tots estos dies tenen com a festa religiosa celebració de la [[Eucaristia]] en sermó al matí i a la vesprada solemne processó. Sent d'especial rellevància la celebrada el dijous, dia de sant Joan apòstol, on processionen les quatre camines, i davant d'elles es realisa una representació de diferents passages de la Bíblia: els quatre evangelistes, [[Josué]], [[Noé]], els barons justs del [[Apocalipsis]], el ball de la Moma i les virtuts, etc.
*'''Festes a [[San Francisco d'Asís]]'''. Se celebren el cap de semana més pròxim al 4 d'octubre, després d'acabar les Festes Patronals.
*'''Mare de Deu d'agost'''. Se celebren el 15 d'agost, en solemne Eucaristia i en la representació en l'altar major de la parròquia de la "dormissió de Maria", rodejada de plantes de [[alfàbega]].
*'''Festes de la Raval'''. Se celebren el cap de semana més pròxim a la festivitat de la Nativitat de sant Joan Batiste, 24 de juny, i consten de reveles i sopars a l'aire lliure, santa misa en el carrer i bous al carrer.
== Personages rellevants ==
* [[Luis Amigó Ferrer]] (Massamagrell 17 octubre 1854 - Sogorp 1934),religiós de [[capuchins|la Orde dels Capuchins]], fundador de les [[Germanes Terciàries Capuchines]] i dels [[Germans Terciaris Capuchins]], posteriorment bisbe de [[Solsona]] i de [[Sogorp]].
* [[Carmen Pichastor Ferrer]], seglar apòstol de la caritat.
* [[Juan Bautista Celda Visitación]] (1926-2000), sacerdot, pintor, i Fill predilecte de Massamagrell a títul pòstum.
== Enllaços externs ==
*[http://www.gva.es/massamagrell Web Oficial de Massamagrell]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]