− | Una '''reacció àcit-base''' o '''reacció de neutralisació''' és una [[reacció química]] que ocorre entre un [[àcit]] i una [[base (química)|base]] produint una sal i aigua. La paraula "sal" descriu qualsevol compost iònic el catió del qual provinga d'una base (Na<sup>+ </sup>del NaOH) i l'anió del qual provinga d'un àcit (Cl<sup>-</sup> del *HCl). Les reaccions de neutralisació són generalment [[exotèrmiques]], #lo que significa que desprenen energia en forma de [[calor]]. Se'ls sol cridar de neutralisació perque en reaccionar un àcit en una base, estos neutralisen les seues propietats mútuament. | + | Una '''reacció àcit-base''' o '''reacció de neutralisació''' és una [[reacció química]] que ocorre entre un [[àcit]] i una [[base (química)|base]] produint una sal i aigua. La paraula "sal" descriu qualsevol compost iònic el catió del qual provinga d'una base (Na<sup>+ </sup>del NaOH) i l'anió del qual provinga d'un àcit (Cl<sup>-</sup> del HCl). Les reaccions de neutralisació són generalment [[exotèrmiques]], #lo que significa que desprenen energia en forma de [[calor]]. Se'ls sol cridar de neutralisació perque en reaccionar un àcit en una base, estos neutralisen les seues propietats mútuament. |
| Existixen varis conceptes que proporcionen definicions alternatives per als mecanismes de reacció involucrats en estes reaccions, i la seua aplicació en problemes en [[dissolució]] relacionats en elles. | | Existixen varis conceptes que proporcionen definicions alternatives per als mecanismes de reacció involucrats en estes reaccions, i la seua aplicació en problemes en [[dissolució]] relacionats en elles. |
| Esta definició va ser proposta per [[Justus von Liebig|Liebig]], aproximadament en 1838,<ref name="liebig_1">Miessler, L. M., Tar, D. A., (1991) p166 - la taula de descobriments atribuïx a Justus von Liebig com a data de publicació 1838</ref> sobre la base de la seua extensa obra sobre la composició química dels [[àcit orgànic|àcits orgànics]]. Açò va acabar en la distinció doctrinal entre àcits basats en l'oxigen i àcits basats en hidrogen, iniciada per Davy. Segons Liebig, un àcit és una substància que conté hidrogen que pot ser reemplaçat per un [[metal]].<ref name=meyers_156>Meyers, R. (2003) p156</ref> La definició de Liebig, fins i tot sent completament empírica, es va mantindre en us durant casi 50 anys, fins a l'adopció de la definició de Arrhenius | | Esta definició va ser proposta per [[Justus von Liebig|Liebig]], aproximadament en 1838,<ref name="liebig_1">Miessler, L. M., Tar, D. A., (1991) p166 - la taula de descobriments atribuïx a Justus von Liebig com a data de publicació 1838</ref> sobre la base de la seua extensa obra sobre la composició química dels [[àcit orgànic|àcits orgànics]]. Açò va acabar en la distinció doctrinal entre àcits basats en l'oxigen i àcits basats en hidrogen, iniciada per Davy. Segons Liebig, un àcit és una substància que conté hidrogen que pot ser reemplaçat per un [[metal]].<ref name=meyers_156>Meyers, R. (2003) p156</ref> La definició de Liebig, fins i tot sent completament empírica, es va mantindre en us durant casi 50 anys, fins a l'adopció de la definició de Arrhenius |