Canvis

Una '''reacció àcit-base''' o '''reacció de neutralisació''' és una [[reacció química]] que ocorre entre un [[àcit]] i una [[base (química)|base]] produint una sal i aigua. La paraula "sal" descriu qualsevol compost iònic el catió del qual provinga d'una base (Na⁺del NaOH) i l'anió del qual provinga d'un àcit (Cl^- del HCl). Les reaccions de neutralisació són generalment [[exotèrmiques]], #lo que significa que desprenen energia en forma de [[calor]]. Se'ls sol cridar de neutralisació perque en reaccionar un àcit en una base, estos neutralisen les seues propietats mútuament.

Una '''reacció àcit-base''' o '''reacció de neutralisació''' és una [[reacció química]] que ocorre entre un [[àcit]] i una [[base (química)|base]] produint una sal i [[aigua]]. La paraula "sal" descriu qualsevol compost iònic el catió del qual provinga d'una base (Na⁺del NaOH) i l'anió del qual provinga d'un àcit (Cl^- del HCl). Les reaccions de neutralisació són generalment [[exotèrmiques]], lo que significa que desprenen energia en forma de [[calor]]. Se'ls sol cridar de neutralisació perque en reaccionar un àcit en una base, estos neutralisen les seues propietats mútuament.

Existixen varis conceptes que proporcionen definicions alternatives per als mecanismes de reacció involucrats en estes reaccions, i la seua aplicació en problemes en [[dissolució]] relacionats en elles.

Existixen varis conceptes que proporcionen definicions alternatives per als mecanismes de reacció involucrats en estes reaccions, i la seua aplicació en problemes en [[dissolució]] relacionats en elles.

La paraula Neutralisació es pot interpretar com a aniquilació o com a eliminació, lo quin no està molt lluntà a la realitat. Quan un àcit es mescla en una base abdós espècies reaccionen en diferents graus que depenen en gran mesura de les concentracions i volums de l'àcit i la base a modo ilustratiu es pot considerar la reacció d'un àcit fort que es mescla en una base dèbil, esta última serà neutralisada completament, mentres que permaneixerà en dissolució una porció de l'àcit fort, depenent de les mols que varen reaccionar en la base.Poden considerar-se 3 alternatives adicionals que sorgixen de la mescla d'un àcit en una base:

La paraula Neutralisació es pot interpretar com a aniquilació o com a eliminació, lo que no està molt lluntà a la realitat. Quan un àcit es mescla en una base abdós espècies reaccionen en diferents graus que depenen en gran mesura de les concentracions i volums de l'àcit i la base a modo ilustratiu es pot considerar la reacció d'un àcit fort que es mescla en una base dèbil, esta última serà neutralisada completament, mentres que permaneixerà en dissolució una porció de l'àcit fort, depenent de les mols que varen reaccionar en la base.Poden considerar-se 3 alternatives adicionals que sorgixen de la mescla d'un àcit en una base:

# Es mescla un àcit Fort en una base forta: Quan açò succeïx, l'espècie que quedarà en dissolució serà la que estiga en major cantitat respecte de l'atra.

# Es mescla un àcit Fort en una base forta: Quan açò succeïx, l'espècie que quedarà en dissolució serà la que estiga en major cantitat respecte de l'atra.

Ya que el coneiximent de [[Antoine Lavoisier|Lavoisier]] dels [[àcit fort|àcits forts]] estava restringit principalment als [[oxàcit]]s, que tendixen a contindre àtoms centrals en un alt [[estat d'oxidació]] rodejats d'àtoms d'oxigen, tals com el [[àcit nítric|HNO₃]] i el [[àcit sulfúric|H₂BAIX₄]], i lloc que no era conscient de la verdadera composició dels [[àcit hidràcit|àcits hidràcits]] ([[fluorur d'hidrogen|HF]], [[clorur d'hidrogen|HCl]], [[bromur d'hidrogen|HBr]], [[yodur d'hidrogen|HI]] i uns atres), va definir els àcits en térmens de el “[[oxigen]]” contingut, que ell va cridar d'esta forma a partir de les paraules gregues que signifiquen "formador d'àcit" (del [[Idioma grec|grec]] οξυς (oxys) que significa "àcit" o "sostingut" i γεινομαι (*geinomai) que significa "engendrar").

Ya que el coneiximent de [[Antoine Lavoisier|Lavoisier]] dels [[àcit fort|àcits forts]] estava restringit principalment als [[oxàcit]]s, que tendixen a contindre àtoms centrals en un alt [[estat d'oxidació]] rodejats d'àtoms d'oxigen, tals com el [[àcit nítric|HNO₃]] i el [[àcit sulfúric|H₂BAIX₄]], i lloc que no era conscient de la verdadera composició dels [[àcit hidràcit|àcits hidràcits]] ([[fluorur d'hidrogen|HF]], [[clorur d'hidrogen|HCl]], [[bromur d'hidrogen|HBr]], [[yodur d'hidrogen|HI]] i uns atres), va definir els àcits en térmens de el “[[oxigen]]” contingut, que ell va cridar d'esta forma a partir de les paraules gregues que signifiquen "formador d'àcit" (del [[Idioma grec|grec]] οξυς (oxys) que significa "àcit" o "sostingut" i γεινομαι (*geinomai) que significa "engendrar").

La definició de Lavoisier es va celebrar com una veritat absoluta durant més de 30 anys, fins a l'artícul de 1810 i posteriors conferències a càrrec de [[Humphry Davy|Sir Humphry Davy]] en les que va demostrar la carència d'oxigen en el [[sulfur d'hidrogen|H₂S]], [[Telururo d'hidrogen|H₂Te]] i els hidràcits.

La definició de Lavoisier es va celebrar com una veritat absoluta durant més de 30 anys, fins a l'artícul de [[1810]] i posteriors conferències a càrrec de [[Humphry Davy|Sir Humphry Davy]] en les que va demostrar la carència d'oxigen en el [[sulfur d'hidrogen|H₂S]], [[Telururo d'hidrogen|H₂Te]] i els hidràcits.

=== Definició de Liebig ===

=== Definició de Liebig ===

<references />

<references />

[[Categoria:Química àcit-base]]

[[Categoria:Química àcit-base]]

[[Categoria:Equilibri químic]]

[[Categoria:Equilibri químic]]