8229
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 7:
Llínea 7: − − Llínea 17:
Llínea 15: − + − − − − − − − − − −
sense resum d'edició
# Es mescla un àcit dèbil en una base forta: La dissolució serà bàsica, ya que serà la base la que permaneixca en la mescla.
# Es mescla un àcit dèbil en una base forta: La dissolució serà bàsica, ya que serà la base la que permaneixca en la mescla.
# Es mescla un àcit dèbil en una base dèbil: Si açò succeïx, l'acidea d'una dissolució dependrà de la constant d'acidea de l'àcit dèbil i de les concentracions tant de la base com de l'àcit.
# Es mescla un àcit dèbil en una base dèbil: Si açò succeïx, l'acidea d'una dissolució dependrà de la constant d'acidea de l'àcit dèbil i de les concentracions tant de la base com de l'àcit.
A pesar de les diferències en les definicions, la seua importància es posa de manifest en els diferents métodos d'anàlisis, quan s'aplica a reaccions àcit-base d'espècies [[gas]]eoses o [[líquit|líquides]], o quan el caràcter àcit o bàsic pot ser una miqueta menys evident. El primer d'estos conceptes científics de àcits i bases va ser proporcionat pel químic francés [[Antoine Lavoisier]], al voltant de 1776.<ref name="lavoisier_1">Miessler, L. M., Tar, D. A., (1991) p166 - La taula de descobriments atribuïx a Antoine Lavoisier ser el primer en publicar una teoria científica en relació en els [[oxoàcit]]s.</ref>
A pesar de les diferències en les definicions, la seua importància es posa de manifest en els diferents métodos d'anàlisis, quan s'aplica a reaccions àcit-base d'espècies [[gas]]eoses o [[líquit|líquides]], o quan el caràcter àcit o bàsic pot ser una miqueta menys evident. El primer d'estos conceptes científics de àcits i bases va ser proporcionat pel químic francés [[Antoine Lavoisier]], al voltant de 1776.<ref name="lavoisier_1">Miessler, L. M., Tar, D. A., (1991) p166 - La taula de descobriments atribuïx a Antoine Lavoisier ser el primer en publicar una teoria científica en relació en els [[oxoàcit]]s.</ref>
=== Definició de Lavoisier ===
=== Definició de Lavoisier ===
La definició de Lavoisier es va celebrar com una veritat absoluta durant més de 30 anys, fins a l'artícul de 1810 i posteriors conferències a càrrec de [[Humphry Davy|Sir Humphry Davy]] en les que va demostrar la carència d'oxigen en el [[sulfur d'hidrogen|H<sub>2</sub>S]], [[Telururo d'hidrogen|H<sub>2</sub>Te]] i els hidràcits.
La definició de Lavoisier es va celebrar com una veritat absoluta durant més de 30 anys, fins a l'artícul de 1810 i posteriors conferències a càrrec de [[Humphry Davy|Sir Humphry Davy]] en les que va demostrar la carència d'oxigen en el [[sulfur d'hidrogen|H<sub>2</sub>S]], [[Telururo d'hidrogen|H<sub>2</sub>Te]] i els hidràcits.
=== Definició de *Liebig ===
=== Definició de Liebig ===
Esta definició va ser proposta per [[Justus von Liebig|Liebig]], aproximadament en 1838,<ref name="liebig_1">Miessler, L. M., Tar, D. A., (1991) p166 - la taula de descobriments atribuïx a Justus von Liebig com a data de publicació 1838</ref> sobre la base de la seua extensa obra sobre la composició química dels [[àcit orgànic|àcits orgànics]]. Açò va acabar en la distinció doctrinal entre àcits basats en l'oxigen i àcits basats en hidrogen, iniciada per Davy. Segons Liebig, un àcit és una substància que conté hidrogen que pot ser reemplaçat per un [[metal]].<ref name=meyers_156>Meyers, R. (2003) p156</ref> La definició de Liebig, fins i tot sent completament empírica, es va mantindre en us durant casi 50 anys, fins a l'adopció de la definició de Arrhenius
Esta definició va ser proposta per [[Justus von Liebig|Liebig]], aproximadament en 1838,<ref name="liebig_1">Miessler, L. M., Tar, D. A., (1991) p166 - la taula de descobriments atribuïx a Justus von Liebig com a data de publicació 1838</ref> sobre la base de la seua extensa obra sobre la composició química dels [[àcit orgànic|àcits orgànics]]. Açò va acabar en la distinció doctrinal entre àcits basats en l'oxigen i àcits basats en hidrogen, iniciada per Davy. Segons Liebig, un àcit és una substància que conté hidrogen que pot ser reemplaçat per un [[metal]].<ref name=meyers_156>Meyers, R. (2003) p156</ref> La definició de Liebig, fins i tot sent completament empírica, es va mantindre en us durant casi 50 anys, fins a l'adopció de la definició de Arrhenius