6408
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 43:
Llínea 43: − +
→Primers anys en el poder
En [[1558]], despuix de la mort de [[María Tudor|María]], Isabel va pujar al tro, sent coronada el [[15 de giner]] de [[1559]], en lo que va anar l'última cerimònia de coronació en llatí de [[Anglaterra]] (a partir del seu successor, [[Jacobo I d'Anglaterra|Jacobo I]], el rito de coronació es va realisar en [[llengua anglesa|anglés]]). Isabel era molt més popular que la seua germana [[María Tudor|María]] i es diu que, despuix de la mort d'esta, el poble ho va celebrar pels carrers.
En [[1558]], despuix de la mort de [[María Tudor|María]], Isabel va pujar al tro, sent coronada el [[15 de giner]] de [[1559]], en lo que va anar l'última cerimònia de coronació en llatí de [[Anglaterra]] (a partir del seu successor, [[Jacobo I d'Anglaterra|Jacobo I]], el rito de coronació es va realisar en [[llengua anglesa|anglés]]). Isabel era molt més popular que la seua germana [[María Tudor|María]] i es diu que, despuix de la mort d'esta, el poble ho va celebrar pels carrers.
Al començ del seu regnat, la política exterior d'Isabel es va caracterisar per la seua cautelosa relació en la [[Espanya]] de [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]], que s'havia oferit a casar-se en ella en [[1559]], i les seues problemàtiques relacions en [[Escòcia]] i [[França]], país este últim en el que es trobava en guerra degut a que la seua germana [[María Tudor|María]] havia decidit recolzar al seu marit [[Felipe II d'Espanya|Felipe]] en la guerra casi contínua en la que es trobaven immerses [[Espanya]] i [[França]] des de [[1522]].
Al començ del seu regnat, la política exterior d'Isabel es va caracterisar per la seua cautelosa relació en la [[Espanya]] de [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]], que s'havia oferit a casar-se en ella en [[1559]]<ref>{{cita web |url=http://books.google.es/books?id=F-8GAAAAYAAJ&pg=PA405&output=html |título=Memorias de la Real Academia de la Historia |fechaacceso=26 de noviembre de 2013 |nombre=Real Academia de la Historia |fecha=1832 |formato=en línea |obra=Volumen 7 |editor=Kraus Reprint |idioma=español |cita=Instrucciones de Felipe II a su embajador en Londres, relativas a su posible boda con Isabel I.}}</ref>, i les seues problemàtiques relacions en [[Escòcia]] i [[França]], país este últim en el que es trobava en guerra degut a que la seua germana [[María Tudor|María]] havia decidit recolzar al seu marit [[Felipe II d'Espanya|Felipe]] en la guerra casi contínua en la que es trobaven immerses [[Espanya]] i [[França]] des de [[1522]].
La reina de [[Escòcia]], [[María I Stuart|María Stuart]] (neta de [[Margarita Tudor]], germana de [[Enrique VIII]]), estava casada en [[Francisco II de França]]. Encara que residia en [[França]], la seua mare, [[María de Guisa]], part d'una de les més poderoses i catòliques cases nobiliaries franceses, regia el regne en la seua absència, defenent els interessos dels catòlics en [[Escòcia]]. Per la guerra contra [[França]] en la que es trobava immersa [[Anglaterra]], [[Francisco II de França|Francisco II]] va recolzar les pretensions de la seua dòna al tro anglés, mentres que la mare d'esta permetia la presència de tropes franceses en bases escoceses.
La reina de [[Escòcia]], [[María I Stuart|María Stuart]] (neta de [[Margarita Tudor]], germana de [[Enrique VIII]]), estava casada en [[Francisco II de França]]. Encara que residia en [[França]], la seua mare, [[María de Guisa]], part d'una de les més poderoses i catòliques cases nobiliaries franceses, regia el regne en la seua absència, defenent els interessos dels catòlics en [[Escòcia]]. Per la guerra contra [[França]] en la que es trobava immersa [[Anglaterra]], [[Francisco II de França|Francisco II]] va recolzar les pretensions de la seua dòna al tro anglés, mentres que la mare d'esta permetia la presència de tropes franceses en bases escoceses.