Llínea 104: |
Llínea 104: |
| La salut de la reina va permanéixer sense sobresalts fins a l'autumne de [[1602]], quan una série de morts dins del seu grup d'amistats li va sumir en una depressió severa. En febrer de [[1603]], la mort de la comtesa de Nottingham [[Catalina Howard, comtesa de Nottingham|Catalina Howard]], que era neboda de la seua prima i amiga [[Catherine Carey|Catalina, Lady Knollys]], va anar un colp de particular importància. En març, es descriu que la reina està en malestars i semblava deprimida.<ref>Black, 411.</ref> Es va instalar en un dels seus palaus favorits, [[Palau de Richmond|Richmond]], prop del [[ric Tàmesis]]. Ella mateixa es va negar a ser examinada i tractada pels seus meges, ademés de negar-se a guardar llit, permaneixent en pé per vàries hores, en silenci. A mesura que la seua condició es va deteriorar, les seues dames d'honor varen escampar coixins pel sol, i Isabel finalment es va recolzar en ells. | | La salut de la reina va permanéixer sense sobresalts fins a l'autumne de [[1602]], quan una série de morts dins del seu grup d'amistats li va sumir en una depressió severa. En febrer de [[1603]], la mort de la comtesa de Nottingham [[Catalina Howard, comtesa de Nottingham|Catalina Howard]], que era neboda de la seua prima i amiga [[Catherine Carey|Catalina, Lady Knollys]], va anar un colp de particular importància. En març, es descriu que la reina està en malestars i semblava deprimida.<ref>Black, 411.</ref> Es va instalar en un dels seus palaus favorits, [[Palau de Richmond|Richmond]], prop del [[ric Tàmesis]]. Ella mateixa es va negar a ser examinada i tractada pels seus meges, ademés de negar-se a guardar llit, permaneixent en pé per vàries hores, en silenci. A mesura que la seua condició es va deteriorar, les seues dames d'honor varen escampar coixins pel sol, i Isabel finalment es va recolzar en ells. |
| | | |
− | Mentres s'anava debilitant, els seus serf varen insistir en posar-la més cómoda en el seu llit, al mateix temps que consellers d'Isabel es reunien entorn, i música suau es tocava per a calmar-la. Isabel encara no havia nomenat un successor, i en el seu llit li va fer una senyal a Cecil per a deixar a *Jacobo en el tro. Prop de les dos del matí, la reina mor, el [[24 de març]] de [[1603]], i es diu que ella va fallir ''"llaugerament com un corder, fàcilment com una poma madura de l'arbre"''. | + | Mentres s'anava debilitant, els seus serf varen insistir en posar-la més cómoda en el seu llit, al mateix temps que consellers d'Isabel es reunien entorn, i música suau es tocava per a calmar-la. Isabel encara no havia nomenat un successor, i en el seu llit li va fer una senyal a Cecil per a deixar a Jacobo en el tro. Prop de les dos del matí, la reina mor, el [[24 de març]] de [[1603]], i es diu que ella va fallir ''"llaugerament com un corder, fàcilment com una poma madura de l'arbre"''. |
| | | |
| Isabel va ser enterrada sense autòpsia per lo que la causa de la seua mort seguix sent desconeguda. Generalment s'atribuïx a que va morir d'enverinament de la sanc, possiblement causat pel maquillage blanc, fet a partir de [[blanquet]], una mescla de plom i vinagre, fent este altament venenós. | | Isabel va ser enterrada sense autòpsia per lo que la causa de la seua mort seguix sent desconeguda. Generalment s'atribuïx a que va morir d'enverinament de la sanc, possiblement causat pel maquillage blanc, fet a partir de [[blanquet]], una mescla de plom i vinagre, fent este altament venenós. |
− | A les poques hores, Cecil i el consell porten a terme els seus plans, i nomenen a Jacobo com a nou rei d'Anglaterra.<*ref>*Black, 410–411.</*ref> | + | A les poques hores, Cecil i el consell porten a terme els seus plans, i nomenen a Jacobo com a nou rei d'Anglaterra.<ref>Black, 410–411.</ref> |
| | | |
| === Funeral i sepeli === | | === Funeral i sepeli === |
| [[Archiu:Funeral Elisabeth.jpg|thumb|300px|Corteig fúnebre d'Isabel I, atribuït a [[William Camden]]. (1603)]] | | [[Archiu:Funeral Elisabeth.jpg|thumb|300px|Corteig fúnebre d'Isabel I, atribuït a [[William Camden]]. (1603)]] |
− | L'ataüt d'Isabel va ser portat riu avall en la nit a [[Palau de Whitehall|Whitehall]], en una barca allumenada en antorches, per a després ser deixada en [[capella ardent]]. En el seu funeral el [[28 d'abril]], el fèretre va ser traslladat a la [[Abadia de Westminster]] en una carrossa tirada per quatre cavalls en *gualdrapas de vellut negre. En les paraules del croniste [[John *Stow]]: | + | L'ataüt d'Isabel va ser portat riu avall en la nit a [[Palau de Whitehall|Whitehall]], en una barca allumenada en antorches, per a després ser deixada en [[capella ardent]]. En el seu funeral el [[28 d'abril]], el fèretre va ser traslladat a la [[Abadia de Westminster]] en una carrossa tirada per quatre cavalls. En les paraules del croniste [[John Stow]]: |
| | | |
− | {{Cita|''"Westminster estava sobrecarregada d'una multitut de tota classe de persones en els seus carrers, cases, finestres, pistes i *canaletas, que varen acodir a vore les exèquies, i quan varen vore a la seua estàtua situada en l'ataüt, va haver un general sentiment de gent sospirant, gemint i plorant com abans no s'ha vist ni conegut en la memòria dels hòmens."''<ref>Weir, ''Isabel'', 486.</ref>}} | + | {{Cita|''"Westminster estava sobrecarregada d'una multitut de tota classe de persones en els seus carrers, cases, finestres, pistes i canaletes, que varen acodir a vore les exèquies, i quan varen vore a la seua estàtua situada en l'ataüt, va haver un general sentiment de gent sospirant, gemint i plorant com abans no s'ha vist ni conegut en la memòria dels hòmens."''<ref>Weir, ''Isabel'', 486.</ref>}} |
| | | |
| Enterrada en la [[capella d'Enrique VII]] de l'abadia de Westminster, junt a la seua germana María, l'inscripció en [[llatí]] sobre les seues tombes resa: ''«Companyeres en el tro i la tomba, ací descansen, Isabel i María, germanes, en l'esperança de la resurrecció»''. | | Enterrada en la [[capella d'Enrique VII]] de l'abadia de Westminster, junt a la seua germana María, l'inscripció en [[llatí]] sobre les seues tombes resa: ''«Companyeres en el tro i la tomba, ací descansen, Isabel i María, germanes, en l'esperança de la resurrecció»''. |