Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
37 bytes eliminats ,  14:03 8 oct 2016
Llínea 104: Llínea 104:  
La salut de la reina va permanéixer sense sobresalts fins a l'autumne de [[1602]], quan una série de morts dins del seu grup d'amistats li va sumir en una depressió severa. En febrer de [[1603]], la mort de la comtesa de Nottingham [[Catalina Howard, comtesa de Nottingham|Catalina Howard]], que era neboda de la seua prima i amiga [[Catherine Carey|Catalina, Lady Knollys]], va anar un colp de particular importància. En març, es descriu que la reina està en malestars i semblava deprimida.<ref>Black, 411.</ref> Es va instalar en un dels seus palaus favorits, [[Palau de Richmond|Richmond]], prop del [[ric Tàmesis]]. Ella mateixa es va negar a ser examinada i tractada pels seus meges, ademés de negar-se a guardar llit, permaneixent en pé per vàries hores, en silenci. A mesura que la seua condició es va deteriorar, les seues dames d'honor varen escampar coixins pel sol, i Isabel finalment es va recolzar en ells.
 
La salut de la reina va permanéixer sense sobresalts fins a l'autumne de [[1602]], quan una série de morts dins del seu grup d'amistats li va sumir en una depressió severa. En febrer de [[1603]], la mort de la comtesa de Nottingham [[Catalina Howard, comtesa de Nottingham|Catalina Howard]], que era neboda de la seua prima i amiga [[Catherine Carey|Catalina, Lady Knollys]], va anar un colp de particular importància. En març, es descriu que la reina està en malestars i semblava deprimida.<ref>Black, 411.</ref> Es va instalar en un dels seus palaus favorits, [[Palau de Richmond|Richmond]], prop del [[ric Tàmesis]]. Ella mateixa es va negar a ser examinada i tractada pels seus meges, ademés de negar-se a guardar llit, permaneixent en pé per vàries hores, en silenci. A mesura que la seua condició es va deteriorar, les seues dames d'honor varen escampar coixins pel sol, i Isabel finalment es va recolzar en ells.
   −
Mentres s'anava debilitant, els seus serf varen insistir en posar-la més cómoda en el seu llit, al mateix temps que consellers d'Isabel es reunien entorn, i música suau es tocava per a calmar-la. Isabel encara no havia nomenat un successor, i en el seu llit li va fer una senyal a Cecil per a deixar a *Jacobo en el tro. Prop de les dos del matí, la reina mor, el [[24 de març]] de [[1603]], i es diu que ella va fallir ''"llaugerament com un corder, fàcilment com una poma madura de l'arbre"''.
+
Mentres s'anava debilitant, els seus serf varen insistir en posar-la més cómoda en el seu llit, al mateix temps que consellers d'Isabel es reunien entorn, i música suau es tocava per a calmar-la. Isabel encara no havia nomenat un successor, i en el seu llit li va fer una senyal a Cecil per a deixar a Jacobo en el tro. Prop de les dos del matí, la reina mor, el [[24 de març]] de [[1603]], i es diu que ella va fallir ''"llaugerament com un corder, fàcilment com una poma madura de l'arbre"''.
    
Isabel va ser enterrada sense autòpsia per lo que la causa de la seua mort seguix sent desconeguda. Generalment s'atribuïx a que va morir d'enverinament de la sanc, possiblement causat pel maquillage blanc, fet a partir de [[blanquet]], una mescla de plom i vinagre, fent este altament venenós.
 
Isabel va ser enterrada sense autòpsia per lo que la causa de la seua mort seguix sent desconeguda. Generalment s'atribuïx a que va morir d'enverinament de la sanc, possiblement causat pel maquillage blanc, fet a partir de [[blanquet]], una mescla de plom i vinagre, fent este altament venenós.
A les poques hores, Cecil i el consell porten a terme els seus plans, i nomenen a Jacobo com a nou rei d'Anglaterra.<*ref>*Black, 410–411.</*ref>
+
A les poques hores, Cecil i el consell porten a terme els seus plans, i nomenen a Jacobo com a nou rei d'Anglaterra.<ref>Black, 410–411.</ref>
    
=== Funeral i sepeli ===
 
=== Funeral i sepeli ===
 
[[Archiu:Funeral Elisabeth.jpg|thumb|300px|Corteig fúnebre d'Isabel I, atribuït a [[William Camden]]. (1603)]]
 
[[Archiu:Funeral Elisabeth.jpg|thumb|300px|Corteig fúnebre d'Isabel I, atribuït a [[William Camden]]. (1603)]]
L'ataüt d'Isabel va ser portat riu avall en la nit a [[Palau de Whitehall|Whitehall]], en una barca allumenada en antorches, per a després ser deixada en [[capella ardent]]. En el seu funeral el [[28 d'abril]], el fèretre va ser traslladat a la [[Abadia de Westminster]] en una carrossa tirada per quatre cavalls en *gualdrapas de vellut negre. En les paraules del croniste [[John *Stow]]:
+
L'ataüt d'Isabel va ser portat riu avall en la nit a [[Palau de Whitehall|Whitehall]], en una barca allumenada en antorches, per a després ser deixada en [[capella ardent]]. En el seu funeral el [[28 d'abril]], el fèretre va ser traslladat a la [[Abadia de Westminster]] en una carrossa tirada per quatre cavalls. En les paraules del croniste [[John Stow]]:
   −
{{Cita|''"Westminster estava sobrecarregada d'una multitut de tota classe de persones en els seus carrers, cases, finestres, pistes i *canaletas, que varen acodir a vore les exèquies, i quan varen vore a la seua estàtua situada en l'ataüt, va haver un general sentiment de gent sospirant, gemint i plorant com abans no s'ha vist ni conegut en la memòria dels hòmens."''<ref>Weir, ''Isabel'', 486.</ref>}}
+
{{Cita|''"Westminster estava sobrecarregada d'una multitut de tota classe de persones en els seus carrers, cases, finestres, pistes i canaletes, que varen acodir a vore les exèquies, i quan varen vore a la seua estàtua situada en l'ataüt, va haver un general sentiment de gent sospirant, gemint i plorant com abans no s'ha vist ni conegut en la memòria dels hòmens."''<ref>Weir, ''Isabel'', 486.</ref>}}
    
Enterrada en la [[capella d'Enrique VII]] de l'abadia de Westminster, junt a la seua germana María, l'inscripció en [[llatí]] sobre les seues tombes resa: ''«Companyeres en el tro i la tomba, ací descansen, Isabel i María, germanes, en l'esperança de la resurrecció»''.
 
Enterrada en la [[capella d'Enrique VII]] de l'abadia de Westminster, junt a la seua germana María, l'inscripció en [[llatí]] sobre les seues tombes resa: ''«Companyeres en el tro i la tomba, ací descansen, Isabel i María, germanes, en l'esperança de la resurrecció»''.
6408

edicions

Menú de navegació