Resultats de la busca
Anar a la navegació
Anar a la busca
¡Crea la pàgina "Punt (geometria)" en L'Enciclopèdia en valencià!
- …oc [[geometria|geomètric]] dels punts del pla que la seua distància a atre punt fixe, dit [[centre]], és menor o igual que una cantidat constant, dita [[r [[Categoria:Geometria]]611 bytes (95 paraules) - 18:36 28 maig 2024
- En [[geometria]], el '''vèrtiç''' és el [[punt (geometria)|punt]] a on es troben dos o més [[semirrecta|semirrectes]] o segments que confo [[Archiu:Two rays and one vertex.png|thumb|right|El vèrtiç d'un àngul és el punt a on els dos segments de llínea s'unixen..]]2 kB (317 paraules) - 11:32 28 maig 2021
- [[Archiu:Two rays and one vertex.png|thumb|right|El vèrtiç d'un àngul és el punt a on els dos segments de llínea s'unixen..]]2 kB (322 paraules) - 11:32 28 maig 2021
- …fície formada pel conjunt de tots els punts de l'espai que equidisten d'un punt nomenat centre, es dir una superfície en la que tots els seus punts estan …en la superfície esfèrica, és un diàmetro.<ref>G. M. Bruño. ''Elements de Geometria''</ref>1002 bytes (167 paraules) - 16:41 28 ago 2023
- * '''[[Vèrtiç (geometria)]]''': Són les llínees o segments que unixen les arestes consecutius dels …èrtiç|Vèrtiç (teoria quàntica de camps)]]''' o '''[[Funció vèrtiç]]''': el punt d'interacció entre dos o més partícules subatòmiques.1 kB (165 paraules) - 19:49 22 març 2025
- * '''[[Vèrtiç (geometria)]]: Són les llínees o segments que unixen les arestes consecutius dels po …nció vèrtiç|Vèrtiç (teoria quàntica de camps)]] o '''[[Funció vèrtiç]]: el punt d'interacció entre dos o més partícules subatòmiques.1003 bytes (157 paraules) - 15:33 8 ago 2024
- …seu centre en l'orige (0, 0) d'un [[sistema de coordenades]], d'un [[pla (geometria)|pla @euclídeo]] o [[pla complex|complex]]. Si (x, i) és un punt de la circumferència unitat del primer quadrant, llavors x i i són les ll4 kB (587 paraules) - 10:54 17 ago 2025
- [[Archiu:Rectangular coordinates.svg|thumb|240px|Posició d'un punt ''P'' en un sistema de [[coordenades cartesianes]].]] …en la lletra <math>\mathbf{r}</math> o per mig de les [[coordenades]] del punt geomètric de l'espai en el que es troba la partícula.2 kB (356 paraules) - 16:02 27 abr 2025
- …expressat numèricament. En espais més complexos, com els definits en la [[geometria no *euclidiana]], el «camí més curt» entre dos punts és un segment rec Des d'un punt de vista formal, per a un [[conjunt]] d'elements <math>X</math> es definix5 kB (971 paraules) - 11:02 8 ago 2023
- …s que varen canviar el punt de partida de la filosofia i en lloc de ser el punt de partida la consideració del món varen escomençar per la consideració …eu geni ho va conduir a la creació d'una nova ciència [[matemàtica]], la [[geometria analítica]] i va aplegar a la conclusió de que per a evitar l'error no pr2 kB (407 paraules) - 09:29 13 abr 2025
- [[Archiu:Water molecule dimensions.svg|thumb|Geometria de la [[aigua|molècula d'aigua]].]] La '''geometria molecular''' o '''estructura molecular''' es referix a la disposició [[tri13 kB (2021 paraules) - 16:28 1 dec 2021
- …e]] es troba multiplicant tres llongituts: el llarc, l'ample i l'[[altura (geometria)|altura]]. [[Matemàtiques|Matemàticament]] el volum és definible no sola Des d'un punt de vista [[Física|físic]], els [[objecte físic|cossos]] [[matèria]]els2 kB (266 paraules) - 11:01 16 dec 2024
- …i [[gravetat]] [[infinit]]es que arriba a un [[volum]] nul i a un [[Radi (geometria)|radi]] zero. Estos "infinits" i "zeros" el que realment demostren és que2 kB (308 paraules) - 18:15 9 abr 2025
- [[Image:Diffraction geometry.svg|thumb|350px|Geometria de la difracció, mostrant els plans de l'apertura (o objecte difractor) i El patró de difracció del camp elèctric en el punt (''x, i, z'') està donat per:4 kB (604 paraules) - 12:33 16 maig 2020
- Respecte dels babilonis hi ha esta nota: {{cita|Des del punt de vista matemàtic, les novetats més importants que registren els texts b [[Categoria:Geometria elemental]]2 kB (406 paraules) - 08:13 30 jul 2025
- …'''vèrtiç aïllat''' és un vèrtiç en grau zero; açò és, un vèrtiç que no és punt final de cap aresta. Un '''vèrtiç full''' és un vèrtiç en grau un. En [[Categoria:Geometria]]3 kB (568 paraules) - 15:42 30 març 2020
- …] mostrant els noms de les seues dimensions, llarc, [[ample]], i [[Altura (geometria)|alt o altura]].]] La '''llongitut''' és un [[geometria|concepte mètric]] definible per a entitats geomètriques sobre la que s'ha12 kB (2036 paraules) - 15:37 8 ago 2025
- …ment llongitudinal produït per una tracció i la disminució de la [[secció (geometria)|secció]] travessera és molt elevada. …àstica]] i [[deformació reversible|reversible]], no obstant, alcançat cert punt el material cedix fluïx per plastificació, deformant-se en molta major me5 kB (859 paraules) - 03:00 30 nov 2021
- En [[Geometria|geometria]], una regió és un tros del pla que està comprés entre tres o més rect …uns clars precedents en l'administració de les ciutats gregues, fins a tal punt de que este terme, d'orige [[llatí]], podria considerar-se com una institu5 kB (818 paraules) - 15:37 8 ago 2025
- …ada per a cobrir espais arquitectònics amples en peces chicotetes. La seua geometria pot ser de simple o doble curvatura. En edificacions modernes el terme s'ap …que se creuen perpendicularment. Se forma sobre la bas de dos arcs de mig punt. Les llínies d'interseció o artistes són arcs d'elipse que se creuen en5 kB (797 paraules) - 01:30 21 set 2022
Vore (20 previes | 20 següents) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).