Resultats de la busca
Anar a la navegació
Anar a la busca
¡Crea la pàgina "Pa dolç" en L'Enciclopèdia en valencià!
- [[Archiu:Pan con pimenton.jpg|thumb|250px|Pa torrat en pebre roig]] …lisa, normalment, com a acompanyament d'un atre plat principal. Si tenim [[pa]] en nostra casa que s'ha fet dur, de més d'un dia, podem utilisar-lo per948 bytes (161 paraules) - 18:04 2 nov 2025
- * [[Pa]] …sense tancar el pa. Ya tenim feta la torraeta d'anchoves. Se servix en el pa calent.1 kB (200 paraules) - 17:53 13 març 2024
- El '''panfigo''' (compost del [[llatí]] ''pane, pa, i ficus, figa'', per via [[mossàrap]].) o '''panfigol''', en castellà '' [[Categoria:Dolços valencians]]937 bytes (142 paraules) - 12:41 27 nov 2025
- …lesquetes en ou''' (en [[castellà]], ''Torrija/s'') són unes tallades de [[pa]] chopades en [[vi]] o [[llet]], reboçades en [[ou]], i que són fregides …arat i ric al mateix temps. Fon un remei que s'utilisà per a fer servir el pa dur que se tenia en casa i per l'abstinència durant la Semana Santa.2 kB (369 paraules) - 18:32 21 ago 2025
- …an dormido, mones, etc. En la Ribera del [[Xuquer]] la nomenen pa d'aire o pa de vent. En [[Xixona]] són tipiques les "tonyetes fines" que porten un poc [[Categoria:Dolços valencians]]2 kB (280 paraules) - 19:12 20 jul 2025
- …tada que sol menjar-se en [[Espanya]], [[França]], [[Portugal]] i en atres països llatins com [[Argentina]], el dia [[5 de giner]], la nit de Reixos, i [[Categoria:Dolços valencians]]2 kB (370 paraules) - 10:44 23 dec 2025
- El '''massapà''' és una pasta dolça feta en parts iguals d'armela molta i de sucre rebaixada en ous batuts, de …resa esta figura, o be del vocable ''mahsaban'' que designa en general els dolços fets a base d'armeles i d'atres fruits secs.2 kB (388 paraules) - 10:41 23 dec 2025
- …per ser les més simples. Tradicionalment es feyen en excedents de massa de pa. Solen estar perfumades en anís. …varietat de la rosquilla com es coneix en Espanya. De fet, en molts atres països existixen varietats de forma i sabor molt semblades a la tradicional r4 kB (655 paraules) - 07:32 10 set 2025
- …rina]], va vindre blanc i espècies; fregides (para açò se solen reboçar en pa rallado) i; cuites al forn. Se servixen generalment com a primer plat dura * En [[Gastronomia de Chile|Chile]] són boles de carn mòlta en pa rallado, ou i jolivert que es couen en un caldo de carn al que despuix se…5 kB (909 paraules) - 12:59 26 dec 2025
- …nt polpa i [[aigua]], i és ideal per a fer [[pa en tomata]], ademés de ser dolça i tindre una acidea controlada, és una tomata que es pot conservar fresca …a. Encara que són les millors tomates per a untar pa (per a fer el clàssic pa en tomata), també són bones tomates per a fer salses i guisos, aixina com6 kB (983 paraules) - 08:11 11 març 2024
- …1}}</ref> berlina o berlin, és un [[Bou (geometria)|bou]] o [[rosco]] de [[pa dolç]] que tradicionalment està fregit en [[grassa]] de [[porc]]. …cceso=[[2010]]|fecha=7 de mayo de 1998|autor=|editor=[[El País (España)|El País]]|idioma=español}}</ref> Actualmente, tras la unificación del [[Grupo7 kB (1127 paraules) - 10:29 11 jul 2025
- …ls atres ingredients embotits inclouen els [[ou|ous]], la [[farina]], el [[pa]], la [[llet]] i vegetals com [[ceba]] o [[oliva|olives]]. La majoria dels …ons diverses en funció de la comarca; un dels més curiosos és la botifarra dolça, en sucre, llimó, sal i canella i també pot ser seca. Els més valorats8 kB (1318 paraules) - 17:45 9 nov 2025
- …[arròs en ceba]], l'[[Ollada|olleta]] i el [[Bullit|bollitori]]. Entre els dolços figuren els rolles i [[Pastiç|pastiços]] d'armeles. …é coneguts com a "mantecaos") i els serenaos per [[Nadal]] i el restant de dolços, per les festes de març (Miracle de la Llàgrima), agost (El Salvador) i5 kB (894 paraules) - 10:38 20 set 2022
- …s varietat en carn i peix, pa blanc, poca [[llet]] i molt [[chocolate]] en dolços com a ensaïmades i quartos). …' (sopes): sopa torrada, sopa en sofregit, sopa de pa, sopes en espinacs i pa, sopes en col...11 kB (1764 paraules) - 02:10 2 abr 2025
- …ant les festes de Pasqua és un congret elaborat en la mateixa massa que el pa cremat que porta u o varis ous (depenent de la grandària) en la corfa pint [[Categoria:Dolços valencians]]5 kB (937 paraules) - 16:12 30 abr 2025
- * [[Al pa, pa, i al vi, vi, i l’aigua clara]] * Bon pa, bon vi, bona taula i bona brasa, és senyal de bona casa34 kB (6148 paraules) - 12:05 25 dec 2025
- |image_país = [[Archiu:Localització d'Ademús respecte del País Valencià.png|170px]] |país = [[Archiu:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]33 kB (5444 paraules) - 13:53 23 oct 2025
- …]], un mocador de [[seda]] nugat en el qual en el seu interior se coloquen dolços de massapà elaborats artesanalment pels resposters valencians. Estos dolços consistixen en els tradicionals pasticets denominats Piuleta i Tronador…24 kB (4033 paraules) - 10:45 21 jul 2025
- …e_seq_wt_sl.shtml BBC World Service - News - Global Rice shortage</ref> En països com [[Bangla Desh]] i [[Camboja]] pot arribar a ser casi les tres quar …dix a desintegrar-se si es cuina massa. S'utilisa en l'elaboració de plats dolços basats en arròs en Àsia. La característica d' 'apegalós' que posseïx16 kB (2643 paraules) - 16:24 20 oct 2025
- …l final de dicción, así de 'vinum', 'panem', 'granum', se derivaron 'vi', 'pa', 'gra'.'' …nino, de 'valentem', se formó 'valent' y 'valenta'; de 'dulcem', 'dolç' y 'dolça'.25 kB (3980 paraules) - 13:47 11 nov 2025
Vore (20 previes | 20 següents) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).