Resultats de la busca

…ia)|beguda dels deus]]), és una [[solució acuosa]] més o menys concentrada de [[sucres]], [[aminoàcit]]s, [[ion]]és minerals i [[oli essencial|olis essen …alistes]], com a forma de protecció davant els explotadores; com a lladres de néctar, [[microorganisme]]s infestadores i els polinisadors.<ref name="psb" …

…rement apareix en totes les persones dels temps adés mencionats excepte en la primera i segon persona del plural (nosatros i vosatros). …com a model de conjugació d'esta classe de verps el verp ''servir'' i, en la taula, se marca en negreta l'increment incoatiu per a poder-se distinguir… …

| nom = Auró de Montpeller …en zones rocoses i assolejades, a sovint en bosquets aclarits o en margens de barrancs i rambles. …

[[File:Flores.gif|thumb|350px|Diferents tipos de flors]] …vors a través de la reproducció sexual. Per a les plantes, les llavors són la pròxima generació, i servixen com el principal mig a través del qual les es …

…rviflorus''''') és un abruixell [[perennifoli]] molt espinós de la família de les [[Fabaceae]], que forma part habitual dels matolls mediterràneus, espec * [[Morfologia foliar|Fulla]]: molt reduïda, a sovint substituïda per espines foliars trif …

…cterístic del paisage mediterraneu sec i calcari. Especialment resistent a la sequera. …rcus coccifera'' és un abruixell punchós o arbre molt baix (fins a 2–5 m), de creiximent lent i aspecte compacte. …

…, molt comuna en garrigues, pinars clars i vores de camins. És resistent a la sequera i florix en l'[[autumne]], donant color al paisage quan poques plan …ilades de tres en tres, llinears, curtes (de 4–7 mm), rígides i punchoses, de color [[vert]] fosc, en el feix i l'envés semblants, en margens revoluts. …

…, molt comuna en garrigues, pinars clars i vores de camins. És resistent a la sequera i florix a l'[[autumne]], donant color al paisage quan poques plant …ilades de tres en tres, llinears, curtes (de 4–7 mm), rígides i punchoses, de color [[vert]] fosc, en el feix i l'envés semblants, en margens revoluts. …

…ors seques de la [[conca mediterrànea]]. Antigament rebia el nom científic de ''Pinus maritima''. …e robust i de ràpit creiximent, que pot superar els 20–30 metros d'altura, de copa irregular i densa. …

…ts, torberes i zones montanyoses d'[[Europa|Europa occidental]]. Es tracta de l'única espècie del gènero ''Calluna''. …forma llinear-triangulada, d'uns 1–3 mm, cobrixen les tiges totalment. Són de color [[vert]] en [[estiu]] i poden prendre tons [[Roig|rogencs]] o [[Morat …

| nom = Morella de grans …ral]] i en alguns casos actua com a mala herba. És una planta coneguda per la seua toxicitat, encara que també ha tingut usos medicinals tradicionals. …

…montanyoses i continentals d'[[Europa]] i [[Àsia]]. És una de les espècies de pi més àmpliament distribuïdes del món. …0 metros d’altura, d’aspecte esvelt i copa relativament chicoteta en forma de paraigües irregular. …

…ic del paisage mediterràneu occidental, especialment en les zones costeres de [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], [[Andalusia]] i el litoral ibèric. …altura, de port molt característic per la copa ampla i arredonida en forma de para-sol. …

…del clima mediterràneu i subatlàntic. Alguns autors el consideren sinònim de ''Quercus pubescens''. El ''Quercus humilis'' és un arbre de talla mijana, a sovint tortuós, de creiximent lent i copa ampla i irregular. …

…Es distribuïx de manera natural pel centre i [[nort]] d'[[Europa]], des de la [[Península Ibèrica]] fins a [[Escandinàvia]] i l'[[oest]] d'[[Àsia]]. Pref …nvés més clar. Tenen de 7 a 14 cm de llargària, i un peciol curt, de menys de 1 cm. …

| name = Fleix de fulla estreta …ucifoli de la família [[Oleaceae]] que creix de manera natural en ambients de ribera o llocs frescs i humits del [[Comunitat Valenciana|territori valenci …

…'' o '''pi blanc''', és un [[arbre]] [[perennifoli]] conífer de la família de les [[Pinaceae|pinàcees]]. És propi del clima mediterràneu i un dels pins… …ns als 20 metros d'altura, de creiximent ràpit. Tronc prim, a sovint tort, de corfa grisenca en les branques jovens i rogenca i clavillada en els eixempl …

[[File:Doum.jpg|thumb|250px|Detall d'una fulla de margalló]] [[Archiu:Frutos de palmera enana Chamaerops humilis.jpg|thumb|250px|Fruits de margalló (Chamaerops humilis)]] …

…riginari d'[[Europa]] i zones pròximes d'[[Àsia Menor]]. És un arbre típic de [[boscs]] frescs i humits, especialment en riberes i caents d'ombria. Arbre de gran port, que pot superar els 30 metros d'alçària, de creiximent ràpit i copa ampla i irregular. …

…Ibèrica]], a on forma boscs nomenats rebollars. S'adapta a climes montans, de transició entre atlàntic i mediterràneu. El ''Quercus pyrenaica'' és un arbre de talla mijana, de tronc irregular i corfa [[Gris|grisenca]] i rugosa. …