Joan Batiste Adsuara
| Joan Batiste Adsuara Ramos | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Escultor. | ||
| Naiximent: | 1891 | ||
| Lloc de naiximent: | Castelló, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 17 de giner de 1973 | ||
| Lloc de defunció: | Castelló, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Joan Batiste Adsuara Ramos, conegut com a Joan Adsuara, (Castelló, 1891 - † 17 de giner de 1973), fon un escultor valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
Va nàixer el 31 de juliol de l'any 1893 en la ciutat de Castelló de la Plana, en la comarca de la Plana Alta, en el sí d'una família de senzills comerciants en pocs recursos econòmics i sense cap tipo de precedents artístics.
Joan Batiste Adsuara tingué dos germans, Emilio, el major dels germans, faltà jove i fon pintor; Joan vixqué fins a giner de l'any 1973 i se dedicà per complet a l'escultura, la seua vida va transcòrrer en Madrit. Els periodos vacacionals els passà junt als seus germans en la població de Benassal, un poble de la serra castellonenca.
Conseguix una beca per a anar-se a estudiar a la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrit, a on va treballar en un lloc de modelació en un taller de medalles commemoratives i més tart en els tallers Granda que es dedicaven a l'imagineria fins a l'any 1920 en que pot montar taller propi, puix ya a partir d'esta data el seu èxit va en aument i té encàrrecs de retrats i de monuments.
En l'any 1932 conseguix la càtedra de Dibuix de robages i del natural de l'Escola de Belles Arts de San Fernando, per a cobrir la vacant de Julio Romero de Torres, càrrec que no abandona fins a la seua jubilació en 1961. Va ser director de l'Escola des de 1958 fins a 1963 que presenta la seua renúncia. A partir d'ací, sobretot per problemes de salut, va treballant cada volta menys; la seua última exposició és la d'Artistes Socis d'Honor del Círcul de Belles Arts de Madrit en l'any 1971. Dos anys més tart es trasllada a Castelló a on mor el 17 de giner de 1973.
Adsuara fon un dels fundadors del Museu de Belles Arts de Castelló.
Estil artístic[editar | editar còdic]
Molt influït per l'escultor Victorio Macho, de gran expressivitat, la seua escultura presenta una preocupació per formes i volums. En les seues imàgens religioses s'acosta més a l'escultura castellana, mentres que en les seues figures femenines i les seues maternitats, són fresques i en uns plans plens de gràcia. Les seues obres de fusta tallada són exquisites.
Adsuara conseguiria convertir-se en un dels escultors de major èxit i proyecció del panorama escultòric espanyol de la primera mitat del sigle XX. Aixina, la seua etapa més lluenta coincidix en els últims anys de la década dels vint i es prolongaria a lo llarc de la II República Espanyola, moment en que conseguix una síntesis i depuració formal.
Adsuara fon un home de caràcter sério i taciturn, en una gran timidea, lo que l'impedí conseguir grans èxits i màximes condecoracions en concursos nacionals d'art.
Ademés, fon junt en el valencià Carmelo Vicent Suria (1890-1957) i l'alcoyà José Pérez Pérez "Peresejo" (1887-1978), el precursor de la corrent renovadora de l'escultura espanyola, la denominada renovació 'post-Benlliure', una corrent caracterisada per l'abandó de l'imperant burguesisme, aixina com del naturalisme en benefici de la recuperació dels valors purament escultòrics de la forma, el volum i la massa.
Els seus huitantados anys de vida feren que l'escultor participara en moments i dates històriques importants: el canvi de sigle, la segona República, la Guerra Civil i la dictadura franquista. Lo que influirà de manera esencial en l'ambient artístic en el que desenrollarà la seua vida i obra. Degut a la seua afició artística i simpatia republicana a partir de l'any 1936 i durant la Guerra Civil, fon membre de la Junta per a la conservació de les obres artístiques, residint en Castelló.
Encara en vida, l'artiste donà una bona part de la seua obra a la ciutat per a que foren patrimoni dels castellonencs.
Obra[editar | editar còdic]
Monuments[editar | editar còdic]
- Monument a Francesc Tàrrega. 1916 Castelló
- Monument al pintor Ribalta. 1926. Parc Ribalta, Castelló
- Monument a la Reconquista. 1943 Vigo
- Decoració escultòrica de la Capella del Sant Espírit. 1947 Madrit, per encàrrec del CSIC.
- Monument a Vicente Manterola 1949 Sant Sebastià
- Monument a Perot de Granyana. 1959 Castelló
- Monument a Cardona Vives. 1963 Castelló
- Alegoria de les Arts i la Ciència en la frontera del Ministeri d'Educació de Madrit
- Relleus de l'edifici del Banc de Viscaya en Madrit
- Monument a Francisco Aguirre. La Serena (Chile)
- Monument a la Pau, anys xixanta, plaça Maria Agustina de Castelló
- Panteó de la família Dàvalos, cementeri de Castelló.
Obres civils[editar | editar còdic]
- La meua Mare (relleu) 1916
- Madrilenya 1917
- Cadència 1920
- Dòna en capa 1921, Museu de Belles Arts de Castelló
- La Càrrega (maternitat) 1923
- Fauno 1925, Museu de Belles Arts de Castelló
- Maternitat, talla en fusta 1927
- Figura femenina 1927, Caixa d'Aforros de Castelló
- Figura femenina, talla en fusta de caoba 1927, Museu de Belles Arts de Castelló
- Figura femenina 1928, Museu de Belles Arts de Castelló
- Les Arts 1929
- La Ciència 1929
- L'Orde, figura masculina 1933, Museu de Belles Arts de Castelló
- Dòna del Cànter 1934
- Banyista, figura femenina en bronze 1935, Museu de Belles Arts de Castelló
- Formentera 1955
- Flora, figura femenina en marbre 1955, Diputació de Castelló
Obres religioses[editar | editar còdic]
- Sant Isidoro en l'Iglésia de l'Esperit Sant de Madrit
- Sant Pere en l'Iglésia de l'Esperit Sant de Madrit
- Trona en l'Iglésia de l'Esperit Sant de Madrit
- Baixrelleu frontal de l'altar major de l'Iglésia de l'Esperit Sant de Madrit
- Conjunt del presbiteri en l'Iglésia de l'Esperit Sant de Madrit
- Inmaculada Concepció Capella Villa Elisa en Benicàssim
- Verge del Carme. Museu Provincial Belles Arts de Castelló
- Monument al Sagrat Cor de Jesús en Bilbao
- Crist crucificat 1941, per a la Confraria de la Puríssima Sanc de Jesús de Castelló
- Dolorosa 1942, per a la Confraria de la Puríssima Sanc de Jesús de Castelló
Reconeiximents[editar | editar còdic]
- 1912 Tercera Medalla en l'Exposició Nacional de Belles arts de Madrit
- 1920 Segona Medalla en l'Exposició Nacional de Belles arts de Madrit
- 1923 Primer premi en la Bienal de Venècia (Itàlia)
- 1924 Primera Medalla en l'Exposició Nacional de Belles arts de Madrit
- 1929 Premi Nacional d'Escultura
- 1947 Acadèmic de la Real Acadèmia de San Fernando de Madrit
- 1950 Nomenament de Fill Predilecte de la ciutat de Castelló de la Plana.
En la ciutat de Castelló n'hi ha una plaça en el seu nom.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Gascó Sidro, Antonio José. Adsuara, el hombre y el artista (Castelló, 1977. Ediciones Armengot)