Resultats de la busca

Anar a la navegació Anar a la busca
  • El '''Gran Cisma d'Orient''' és l'acontenyiment que va dividir l'iglésia cristiana que acceptava la doctrina del [[Concili de Calcedònia]], en el [ …Dels cinc patriarques, pero, el bisbe de Roma, va tindre un estatus major, per virtut de la seua posició com a successor de [[Sant Pere]], ademés de que
    4 kB (668 paraules) - 12:33 17 jun 2020
  • …], '''Hugonots''' va ser el nom donat als membres de l'[[Iglésia Reformada|Iglésia Protestant Reformada]] de [[França]].
    6 kB (952 paraules) - 11:41 28 abr 2024
  • …cultures a lo llarc d'este eix, a causa de la facilitat que suponia viajar per les rutes este enfront de les més complexes nort-sur. En un artícul sobre [[Europa]] en l'[[Enciclopèdia Catòlica|Enciclopèdia Catòlica de 1913]] apareix [[Alemanya]] (que estén les seues fronteres fins als Bal
    5 kB (751 paraules) - 18:08 17 oct 2024
  • …, coneguts també com [[Clan Aycinena]], i el clero regular de la [[Iglésia catòlica]]— i els lliberals, que eren criolls de menor categoria que es dedicaven Un Estat de la Federació Centroamericana governat per conservadors com [[Mariano Aycinena]] i despuix pel lliberal [[Mariano Gál
    5 kB (747 paraules) - 15:38 17 set 2023
  • …im''). Testifiquen que Mahoma és l'últim dels [[profeta|profetes]] enviats per Deu i sagell de la [[Profecia]]. …igió més gran del món, ya que recentment ha superat el número de [[iglésia catòlica|catòlics]], i la segona religió del món si no es desglossa el número de
    6 kB (963 paraules) - 15:37 27 jul 2023
  • …rmat per l'illa homònima. Està banyat a l'oest pel [[mar Carip]] i a l'est per l'[[oceà Atlàntic]]; al nort està separat de l'illa [[França|francesa]] …aplegar en freqüència durant el [[sigle XVI]], pero una resistència feroç per part dels carips va dissuadir a [[Espanya]] dels seus esforços d'assentar-
    7 kB (1062 paraules) - 11:33 25 set 2023
  • És considerat un '''"referent de l'intelectualitat catòlica"''' de la seua época. Va destacar pels seus estudis històrics sobre temes …violència eixercida cap a eclesiàstics i benes de l'iglésia eren ignorades per les autoritats.
    10 kB (1691 paraules) - 19:57 14 nov 2024
  • …s nominal que les actuals llengües romances, en la qual dominava la flexió per mig de sufixos que combinava en determinades voltes en l'us de les preposic …a les ciències i la política, sense ser sériament amenaçada en eixa funció per atres llengües en auge (com el castellà en el [[sigle XVII]] o el francé
    12 kB (2024 paraules) - 11:00 25 oct 2024
  • …presidencial demócrata. El 62% de la població és pertanyent a l'[[Iglésia catòlica]], el 8% és [[musulmà]] i el percentage restant és [[animiste]] o pertan …ïsos per PIB (PPA) per càpita| deu països més pobres del món]] i té el PBI per càpita més baix del món.<ref name="xlix">Eggers, E., ''Historical Dictio
    19 kB (2887 paraules) - 17:08 25 set 2023
  • …biòlec i escritor [[Valencians|valencià]]. Fon el pioner de l'acció social catòlica i del [[cooperativisme]] en [[Espanya]], creador fa més de 100 anys de les …d ([[Avignon]]) per a fer la Tercera Provació, any de reciclage espiritual per als jesuïtes en acabar el cicle dels seus estudis (1872-1873). Va ensenyar
    17 kB (2693 paraules) - 17:51 29 gin 2024
  • | lema_nacional =''For God and My Country'' <br /> ''Per Deu i la meua Pàtria'' …acabà en [[1979]] gràcies a una invasió per part de [[Tanzània]], ajudada per exiliats ugandesos. La situació no va millorar molt en la tornada de [[Mil
    15 kB (2281 paraules) - 22:47 25 set 2023
  • [[Archiu:Sanjordialcoy.jpg|thumb|325px|Iglésia de '''Sant Jordi''' d'[[Alcoy]] en l'image del sant al fondo.]] Segons la llegenda àurea, era «del llinaje dels capadocios», per lo que a voltes se li identifica erròneament en el bisbe arriano Jorge de
    28 kB (4693 paraules) - 18:24 29 jul 2024
  • …[[conquistador]] [[Espanya|espanyol]]. Va participar en la conquista del [[Perú]] i se'l considera oficialment com al descobridor de [[Chile]]. …que varen trencar la seua relació Elvira estava embarassada de Diego, raó per la qual els seus familiars la varen ocultar fins que naixquera el chiquet,
    24 kB (4189 paraules) - 15:47 28 ago 2023
  • …: [[Sicília]] i [[Sardenya]]. Per el [[nort]] està bordejat pels [[Alps]], per a on llimita en [[França]], [[Suïssa]], [[Àustria]] i [[Eslovènia|Eslov …de la civilisació occidental, i també és la ciutat santa per a l'[[Iglésia Catòlica]], puix dins de la ciutat se troba el microestat del [[Vaticà]].
    25 kB (4010 paraules) - 11:19 17 oct 2024
  • …una població estimada de 20 millons d'habitants i una àrea de 322.460 km2. Per a efectes comparatius, la seua població correspon a la mitat de l'[[Espany …enroll econòmic ha estat afectat per una convulsa vida política, agreujada per la corrupció oficial i el refús a adoptar les reformes necessàries.
    18 kB (2816 paraules) - 09:17 1 jun 2024
  • Tant per les senyes arqueològiques com pel testimoni de la tradició i els document …aliança nova i eterna, que serà abocada per vosatres i per tots els hòmens per al perdó dels pecats. Feu açò en commemoració meua”
    20 kB (3553 paraules) - 11:13 11 oct 2024
  • …], la colònia del [[Congo Belga]] conseguiria l'independència en [[1960]], per a transformar-se en el [[Zaire]] devall l'ègida del dictador [[Mobutu Sese …a Democràtica del Congo de 2006|comicis]] en els que es va resultar electe per a [[president de la República Democràtica del Congo|president]] [[Joseph
    56 kB (8659 paraules) - 17:13 25 set 2023
  • …al = ''[[Pour l'Afrique et pour toi, Mali]]''<br />(francés: «Per Àfrica i per tu, Mali») Constituïda per 8 regions, Mali té les seues fronteres, al nort, en el mig del [[Sàhara]]
    37 kB (5943 paraules) - 15:14 25 set 2023
  • …era la seua independència en [[1918]], despuix de més d'un sigle de govern per part dels seus veïns, pero les seues fronteres són alterades novament des …lo llarc del sigle es consolida la base d'un nou estat dominant que estava per arribar.
    34 kB (5206 paraules) - 17:58 20 ago 2023
  • …вчевић'''; cap a [[1335]] - † [[17 de maig]] de [[1395]]) va ser [[de iure|per dret]] el [[Anex:Monarques de Sèrbia|rei dels serbis]] des de l'any [[1371 …s serbis|sar serbi]] [[Esteban Uroš V]], el regnat del qual se caracterisà per la debilitat de l'autoritat central i la desintegració gradual del [[Imper
    59 kB (9235 paraules) - 19:04 3 jun 2024

Vore (20 previes | 20 següents) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).