Resultats de la busca

…Gilabert Fornés]].<ref name="berchez81">BÉRCHEZ, J., ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert'', Valéncia 1987, p. 81</ref>  …1765]] i [[1770]],<ref name="berchez83">BÉRCHEZ, J., ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert'', Valéncia 1987, p. 83</ref> pel… …

== Arquitectura == …àmetro. El friso de l'entablament és altament enriquit, i en el tímpan del frontó estaven les armes reals fins a que siga retirada despuix de la restauració …

…Ramírez, J. L., Sempere Pascual, A. i Calduch Cervera, J. (1999). Guía de Arquitectura de la Provincia de Alicante. Alacant, Espanya: Institut de Cultura Juan Gil [[Categoria:Arquitectura]] …

…corbat trencat coronat per dos piràmides en bolla i una creu central. El [[frontó]] emmarca un [[capelleta|caseta]] en apsis en forma de copinya que conté un [[Categoria:Arquitectura]] …

…s mudéixars que presenta, clar eixemple de les possibilitats que posseïx l'arquitectura migeval jerezana. …epresenten a distintes escenes dels evangelis i a sants, entre una elegant arquitectura de fusta dorada repleta de detalls decoratius; i que per damunt dels seus… …

…com un quadrat articulat en pilastres toscanes que no oferixen cap tipo de frontó, possiblement perque es va quedar sense terminar. El pas es realisa baix un …que donaven uns pulvins molt desdibuixats sobre els que arranca un senzill frontó corp, vertebrat a modo d'una pinta. …

…en el centre del qual una capelleta coberta per pechina i coronada per un frontó triangular, sostengut per mènsules, conté l'image de Sant Pasqual Baylón do [[Categoria:Arquitectura]] …

…ajola roja. Destaquen la frontera principal i l'atrassera pel seu remat de frontó curvat, en la frontera principal alberga l'image de mercuri baix la que apa [[Categoria:Arquitectura]] …

…gica i diversitat d'estils artístics, importants etapes de l'història de l'arquitectura en la ciutat de [[Valéncia]]. …u en capelles entre [[contraforts]], segons l'esquema més freqüent en la [[arquitectura valenciana]] del moment. …

…s central es configura en dos vans en cada planta, i està arrematat per un frontó i balustrada. A continuació del palau es dispon la frontera dels edificis… …ampo. Ficha del palacio en el Colegio de Arquitectos de Valencia. "Guía de Arquitectura de Valencia" CTAV 2007] …

…presentant dos cossos separats per un potent arquitrau, i arrematant en un frontó corp. La frontera fon realisada per Antonio Granja i Juan Barceló. * González Tornel, Pablo (2011). «Un modelo romano para la arquitectura eclesiástica española del xviii: la planta claustral en Valencia». Quintana …

…es faseolades sobre un fondo encoixinat, que respon al model del tractat d'arquitectura de Serlio. [[Categoria:Arquitectura]] …

…], és una de les principals obres del [[barroc espanyol]], i el seu [[cor (arquitectura)|cor]] [[neoclàssic]] és un dels més grans d'[[Espanya]]. …seu episcopal de [[Baeza]] a Jaén. Es va proyectar inicialment en estil [[arquitectura gòtica|gòtic]], pero despuix de sofrir greus desperfectes per la incursió… …

El [[arquitectura gòtica|gòtic]] valencià o mediterràneu és l'estil constructiu predominant… …llevant de la catedral de [[Valéncia]] i que la convertix en una joya de l'arquitectura universal. …

=== Arquitectura === {{principal|Arquitectura del Renaiximent}} …

…''Parc Escolar'''. Ubicat prop de l'estació, constituïx un bell eixemple d'arquitectura pedagògica, en aules independents rodejades de jardins, en un saló d'actes …d'arcades espayades. Un fris ampli, a on es troba el ròtul, la separa del frontó ondulat. Dos fines pilastres esquadrades estan coronades per sengles floron …