Iglésia de Sant Joan Batiste (Alcalà de Chivert)
L'Iglésia de Sant Joan Batiste en la població valenciana i castellonenca d'Alcalà de Chivert és un edifici religiós construït en el sigle XVIII, d'estil barroc.
Història[editar | editar còdic]
El 9 de maig de l'any 1585, el bisbe de Tortosa, davant la deterioració de la volta, ordena es reconstruïxca, i despuix d'atres visites pastorals insistint en el mateix, es contracta a Martín García de Mendoza, mestre major de la Catedral de Tortosa, per a reformar-la, la que es porta a terme en l'any 1610. En 1625 es reforça la teulada, pero en tot això, la càrrega de la nova volta i de la teulada provoquen un inclinament de les parets i apareixen clavills en els arcs, i per a solucionar el problema es reforcen les parets i els estreps, pero la volta seguix amenaçant ruïna.
A principis del sigle XVIII, en el temple parroquial deteriorat i insuficient per a arreplegar una feligressia en aument, escomença a plantejar-se la construcció d'un nou temple. En 1732 la corporació municipal mana revisar el temple i acorda traslladar el sagrari de la capella de la Comunió en l'altar major de l'iglésia, i poc despuix el bisbe de Tortosa, Bartolomé Camacho i Madueño, enterat de la situació, mana traslladar-lo fòra l'iglésia, primer en la Capella de la Verge dels Desamparats i despuix en la Casa de la Vila i, com encara l'espai era insuficient per a realisar els oficis religiosos, es decidix la construcció d'una iglésia provisional, que es va finalisar el 25 de març de 1733.
El 20 de juny de 1734 es decidix fer una nova iglésia, elegint la Junta de fàbrica i, entre els diversos proyectes presentats guanya el mestre arquitecte José Herrero, de Valéncia. I la licitació de les obres queda en mans de Vicente Carbón i Francisco Garafulla. A finals d'any és derruït el temple antic.
El 12 de març de 1736 comencen les obres i la primera pedra es coloca el 9 d'abril. Per a realisar els capitells i columnes es contracta el mestre pedrapiquer Antoni Grangel, per a fer les estàtues, a José Tomás, de Vistabella i, per a pintar les pilastres de la nau central, a Julián Zaera. En 1745 es designa a Joan Barceló com a mestre principal, qui acabà les obres en 1766.
El nou temple parroquial fon beneït el 27 d'agost de 1766, aprofitant i engrandint les festes locals, en bous, fòcs artificials i processons solemnes.
El 29 de maig de 1783, en una Junta General de la població, es decidix construir el Campanar i es nomena una Junta de fàbrica. Les despeses es finançaran en el trigèsim. Les obres comencen el 15 d'agost de 1784, quan obrin els fonaments i, finalisen el 14 de juny de 1803, quan es retiren la bastida i la roda del torn. El mestre d'obres que dissenya la torre i s'encarrega de l'eixecució de la mateixa és Joan Barceló. A la seua mort, li succeïx Blas Teruel. Esta torre, punt final del conflicte entre barroc i neoclassicisme, supon una utilisació lliure del classicisme en components gòtics, en una estètica oposta a la decoració interior de la mateixa iglésia pero similar a la frontera.
Durant la guerra civil, les huit estàtues de la frontera de l'iglésia i l'image de Santa Bàrbara que corona la porta d'ingrés al campanar, es varen destruir, i des dels anys 60 es tornen a colocar les imàgens, fins a acabar-les en 1994.
De 1988 fins a 1994 es procedix a restaurar el cobriment pictòric mural de l'edifici: es restaura l'Apostolat, es netegen i repinten les naus, es fa la construcció del retaule major, es decora la capella del Sacrament i la capelleta del Chiquet Jesús. En 1996 és colocat el nou retaule major.
Durant 2008 i 2009 es rehabilita i consolida el remat del Campanar, i despuix, en una segona fase, es rehabiliten les sales interiors i l'escala de caragol, i totes estes obres de millora del campanar foren inaugurades el 29 d'agost de 2009.
Durant l'any 2010 s'han rehabilitat dos sales prop del presbiteri, al costat de l'Evangeli, per a ampliar l'espai museogràfic de la parròquia.
Descripció[editar | editar còdic]
En el caixco antic de la població es troba esta iglésia, que descolla visualment del restant d'edificacions. Fon en 1734 quan el Consell de la vila va decidir realisar una nova iglésia de grans dimensions. Per ad això es va celebrar un concurs de proyectes del que es va elegir el de José Herrero. La primera pedra es va colocar el 9 d'abril de 1736, passant durant les obres diferents mestres com Antonio Granja, concloent-la Juan Barceló en 1766. En 1784 es varen iniciar les obres del campanar acabant-se en 1803 per Juan Barceló, qui va proyectar una atra torre en l'atre extrem que no es va aplegar a realisar per la guerra dels francesos.
L'iglésia està construïda en mamposteria i selleria. Es tracta d'un edifici de tres naus en travessia. La nau principal està coberta en volta de canó en llunetes, mentres que les laterals en cúpules en llucernaris. La travessia coberta en volta de canó, i la zona del presbiteri en cúpula sobre pechines. L'alçat interior s'articula per pilastres d'orde corinti i un ampli rebanc que recorre tot el temple. Les naus se separen per arcs de mig punt, sent de major altura la central.
Destaquen la decoració a pur d'algepseries barroques, i les pintures de la volta en temes alegòrics i figuratius. Dispon d'una interessant colecció d'art moble.
A l'exterior destaca la potent frontera de perfil mixtilíneu arrematada en florons i piràmides. La portada principal posseïx dos cossos, l'inferior flanquejat per dos columnes a cada costat en capelletes avenerades entre elles; el cos superior separat per un ample entaulament té una capelleta central. El remat és en un finestral oval en una ornamentació abundant. Les portades laterals són de menor tamany, presentant dos cossos separats per un potent arquitrau, i arrematant en un frontó corp. La frontera fon realisada per Antonio Granja i Juan Barceló.
En el costat dret de la frontera es troba la torre de casi 70 metros d'altura. És de planta octogonal, i presenta tres cossos separats per un senzill rebanc, més el cos de campanes i el templet de remat en una profusa decoració. L'accés, es troba en el cos inferior, en una escalinata i porta llinderada emmarcada per pilastres.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Meseguer Folch, Vicente (2003). Vicent Meseguer Folch (coord.), ed. La Iglesia (1766/2003) y el Campanario (1803/2003) de Alcalà de Xivert. Benicarló: Centre d'Estudis del Maestrat. pp. 9-24
- Simó Cantos, J.M.; Chiner Vives, J.J. (1984). Aportaciones críticas sobre la historia, tipología y estilo de la iglesia de Alcalà de Xivert. Benicarló: Centre d'Estudis del Maestrat
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cucala Puig, José Maria (1966). «La iglesia parroquial San Juan Bautista»
- Giner Sospedra, Vicente (1972). «La torre campanario de Alcalá de Xivert». Penyagolosa (núm. 9)
- González Tornel, Pablo (2011). «Un modelo romano para la arquitectura eclesiástica española del xviii: la planta claustral en Valencia». Quintana (núm. 10): 179-193. ISSN 1579-7414
- Iturat García, Joaquín (1984). «Apoteosis barroca: la torre campanario»
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésia de Sant Joan Batiste (Alcalà de Chivert).