Estat del benestar
Estat de benestar, Estat benefactor, Estat providència o societat del benestar és un concepte de les ciències polítiques i econòmiques en el que es designa a una proposta política o model general de l'Estat i de l'organisació social, segons la qual l'Estat proveïx servicis en compliment dels drets socials a la totalitat dels habitants d'un país. [1][2]
Definicions d'Estat de Benestar[editar | editar còdic]
Els estudis sobre l'Estat del benestar es poden dividir entre els dedicats al seu orige, característiques o funció general i els que se centren en l'implementació específica pels estats de tals esquemes i en abdós casos tant de forma aïllada com de forma comparativa.
La noció de «Estat benefactor» té el seu orige en l'any 1946, com a conseqüència de l'experiència traumàtica de la crisis generalisada producte de la Gran Depressió, que, generalment, es considera que va culminar en la Segona Guerra Mundial. T.H. Marshall definix Estat del benestar com una combinació especial de la democràcia, el benestar social i el capitalisme.
- ↑ Derechos económicos, sociales y culturas, en Observatori DESC
- ↑ In der Politikwissenschaft wird der Terminus Wohlfahrtsstaat zum Teil abweichend verwendet und gilt als vorwiegend empirische Kategorie zur vergleichenden Analyse der Aktivitäten moderner Staaten. Lexicón de ciencias políticas de la Universidad Eberhard Karls de Tubinga.