Resultats de la busca

{{Història de Grècia}} …, 2000, {{ISBN|84-7738-520-3}}.</ref> El país que actualment es denomina [[Grècia]] es coneixia antigament com [[Hélade]], pero políticament estava fragmenta …

…ctes [[arqueologia|arqueològics]] més importants trobats en [[Grècia]] des de la seua prehistòria fins a l'antiguetat tardana. …ón.<ref>[http://odysseus.culture.gr/h/1/eh151.jsp?obj_id=3249 Ministeri de Cultura grec, Museu Arqueològic Nacional]</ref> …

…an Gossaert 008.jpg|thumb|''[[Neptú (mitologia)|Neptú]] i [[Anfítrite]]'', de [[Mabuse]] (1516), un dels "[[Romanisme (art)|romanistes]]" flamencs.]] …denominades [[belles arts]], les [[arts menors]] i la [[Font arqueològica|cultura material]]; aixina com les institucions, tradicions i costums. Fòra del seu …

…u:ancientlibraryalex.jpg|thumb|250px|Representació artística de l'interior de la Biblioteca d'Aleixandria, en base en algunes evidències arqueològiques… …original i promoguda per la [[Unesco]], fon inaugurada el [[16 d'octubre]] de [[2002]]<ref>[http://portal.unesco.org/ci/en/ev.php-URL_ID=4607&URL_DO=DO_T …

…ne]] {{·}} [[Arquímedes]]<br/>Tercer rengle: [[Hipàtia]] {{·}} [[Basili II de Bizanci]] {{·}} [[Aleix I Comnè]] {{·}} [[Georgios Gemistos Plethon]] {{·}} …un [[grup ètnic]] natiu de [[Grècia]], [[Chipre]] i algunes atres regions de l'entorn del mar [[Egeu]]. També constituïxen una [[Diàspora grega|diàspora …

[[Archiu:Athens Acropolis.jpg|thumb|300px|Image de l'[[Acròpolis d'Atenes]], coronada pel [[Partenó]]. ]] …que l'arqueologia és la ciència històrica que estudia la cultura material de la qual les obres d'art són la manifestació més valiosa, i és l'encarregada …

…10]</ref> al voltant d'un terç de la població total del país. És el centre de la vida econòmica, cultural i política grega, pero Atenes també és famosa… …atres edificis públics del [[sigle XIX]]. La majoria de les zones antigues de la ciutat es concentren al voltant d'este centre. …

{{Grècia}} …[1100 a. C.]]), comprenent els [[periodo submicènic|periodos submicènic]] (Grècia continental) i [[periodo subminoic|subminoic]] ([[Creta]]) entre els anys… …

|estats=[[Grècia]]<br />[[Chipre]]<br />[[Unió Europea]]<br />Algunes parts d'[[Itàlia]] |regió= [[Grècia]]<br />[[Chipre]] …

…ght|''Un home de Florència''. Pintura d'estil [[Renaixença|renaixentista]] de l'any [[1888]] per [[Konstantin Velichkov]].]] …ova. ''New Pespectives on the Varna cemetery (Bulgaria)''. 1 de septiembre de 2007</ref>. …

…[[Cultura talayótica|talayótic]]. Els grecs distinguien aixina estes illes de les [[Pitiuses]] ([[Eivissa]] i [[Formentera]]), despoblades fins al [[sigl …a'' que conformen l'actual Parc Nacional Marítim-Terrestre de l'Archipèlec de Cabrera). …

…e actualment forma part de la [[República Italiana]], manté la seua pròpia cultura diferenciada. …usa (Sicília)|Siracusa]] com la ciutat més gran i bella de tota l'[[Antiga Grècia]]. …

[[File:Maravillas.jpg|thumb|right|200px|Reconstrucció aproximada de les sèt maravelles]] …cia|helens]], especialment els del periodo helenístic, consideraven dignes de ser visitades. …

…s un ser [[mitologia|mitològic]] que apareix de diversas formes i cultures de tot lo món, en simbolismes distints associats. En la [[mitologia valenciana …em Orient]]. Les dos tradicions chinenca i japonessa sorgiren probablement de forma independient, pero en el seu desenroll s'han influït mutuament. La pa …

{{Grècia}} …[[art]] i l'[[arquitectura]] del món modern, estimulant el [[Renaiximent]] de l'[[Europa Occidental]] i durant els resorgiments [[neoclassicisme|neoclàss …

…at obres que, si be podrien considerar-se músicals, expandixen els llímits de la definició d'este art. …nsaments o idees. La música és un [[estímul]] que afecta el camp perceptiu de l'individu; aixina, el fluix sonor pot complir en variades funcions (entret …

[[Archiu:Herodot und Thukydides.jpg|thumb|230px|Heròdot, «pare de l'historiografia», i Tucídides, «pare del rigor històric».]] …Antiga Grècia]], des del [[sigle V a. C.]] fins al [[sigle IV]] d. C., des de [[Heròdot]] fins a [[Zòsim (historiador)|Zòsim]], passant per [[Tucídides]] …

…és un joc tradicional valencià. La morra, té els seus orígens en l'antiga Grècia. …el que dos jugadors (o equips) mostren simultàneament una mà en un número de dits estesos (del 0 al 5) i criden al mateix temps un número intentant ende …

[[File:Map of Toponyms in Pre-Greek substrate.jpg|thumb|Topònims en [[Grècia]]]] …l [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) és el nom propi d'un lloc. …

…c]] dels vius. L'image del vampir ha evolucionat a lo llarc dels anys, des de les seues arrels folclòriques fins a les representacions modernes en la lli …dia es va consolidar durant el [[sigle XVIII]], especialment en l'Europa de l'Est, a on les històries sobre morts que tornaven a la vida per a assolar …