Bloc Flamenc
| Bloc Flamenc Vlaams Blok | |
|---|---|
| President | |
| Líder | |
| Portaveu | |
| Fundació | 1978 |
| Dissolució | 14 de novembre de 2004 |
| Sèu | |
| Ideologia política | Extrema dreta, nacionalisme flamenc, conservadurisme social, lliberalisme econòmic |
| Afiliació internacional | |
| Partits que la componen | |
| Web | vlaamsblok.be |
El Bloc Flamenc (Vlaams Blok en neerlandés) fon un partit nacionaliste flamenc, i a voltes considerat d'extrema dreta de Bèlgica. Naixcut en 1978, fon illegalisat per racisme, per lo que des del 14 de novembre de 2004 es denomina Vlaams Belang.
El seu lema era Eigen Volk Eerst (El nostre poble primer).
Programa polític[editar | editar còdic]
- Defensa a ultrança del nacionalisme flamenc
- Autodeterminació de Flandes per a formar un estat.
- Oposició a l'ingrés de Turquia en l'Unió Europea.
- En els seus principis pretenia la regulació sistemàtica de tots els immigrants de Bèlgica, encara que en l'actualitat els seus líders afirmen que es conformarien en que deprengueren el neerlandés, assimilaren les costums flamenques i s'adaptaren a la societat del país, sense cap intenció d'oprimir les seues respectives religions. No consideren el vel islàmic com a suficient motiu d'expulsió.
- Privatisació del sistema de pensions.
- La seua ideologia mescla el lliberalisme econòmic en el conservadurisme social.
Representació institucional[editar | editar còdic]
En el Parlament Europeu forma part de Identitat, Tradició i Sobirania. Va obtindre el 24,2 % dels sufragis en les Eleccions municipals del 24 de juny de 2004. Les expectatives de creiximent d'este partit per a les Eleccions municipals belgues de 2006 varen ser molt bones. El restant de partits belgues tant d'esquerra com de dreta han mantengut fins ara una criticada cordonera sanitària similar al que es va tractar de mantindre en Espanya en el Grup Independent Lliberal de Jesús Gil per a intentar bloquejar el seu creiximent, encara que en els últims temps han sorgit crítiques per part de certs líders conservadors que veuen en esta cordonera un instrument de l'esquerra per a conservar el poder.