Resultats de la busca
Anar a la navegació
Anar a la busca
¡Crea la pàgina "Arquitectura cristiana" en L'Enciclopèdia en valencià!
- …l]], tenen un estil clar i reconeixible entre la família d'estils de les [[arquitectura eclesial|arquitectures eclesials]]. …habitualment influïdes pel llegat de l'[[Imperi Romà d'Orient]] i de l'[[arquitectura bizantina]], totes compartixen un conjunt de similituts fonamentals que les1 kB (166 paraules) - 08:26 23 jul 2025
- …de la Sèu de Sevilla''' és la [[catedral]] [[arquitectura gòtica|gòtica]] cristiana en major superfície del món. L'[[Unesco]] la va declarar en l'any [[1987] [[Categoria:Arquitectura]]640 bytes (95 paraules) - 00:44 27 ago 2023
- …omà es varen trobar les que constituïxen la primera iglésia [[cristianisme|cristiana]] al nort del riu Danubi. [[Categoria:Arquitectura]]1 kB (191 paraules) - 21:46 29 nov 2021
- …a dedicada a Sant Miquel Arcàngel, un dels sants guerrers de l'iconografia cristiana. Curiosament dels tres sants guerrers que més devoció valenciana tenim - Murla ha segut des dels inicis de la conquista cristiana de [[Jaume I]] en els tumults d'[[Al-Azraq]] fins a l'expulsió dels [[Mori2 kB (310 paraules) - 18:47 17 set 2025
- …o''' (en [[idioma búlgar|búlgar]]: Беловска базилика) és una gran basílica cristiana parcialment preservada de l'Antiguetat tardana, prop del llogaret de Golyam [[Categoria:Arquitectura de Bulgària del sigle VI]]797 bytes (128 paraules) - 10:02 6 maig 2025
- …' o '''de Cantorbery''' és una de les més antigues i famoses estructures [[cristiana]]s en [[Anglaterra]]. És la [[catedral]] del [[arquebisbe de Canterbury]], [[Categoria:Arquitectura d'Anglaterra del sigle XV]]972 bytes (140 paraules) - 10:34 4 maig 2024
- 2 kB (292 paraules) - 16:28 24 oct 2024
- …tura romànica''' és l'estil de [[construcció]] desenrollat en l'[[Europa]] cristiana propi de l'[[art romànic]]. Majoritàriament s'accepta que es desenrollà …ionals i s'originen moviments artístics historicistes, entre els quals l'[[arquitectura neorromànica]].5 kB (720 paraules) - 11:24 30 oct 2025
- …monge|monges]]. Els monasteris estan presents en la religió [[cristianisme|cristiana]] i [[budisme|budista]]. [[Categoria:Arquitectura]]1 kB (167 paraules) - 17:40 7 nov 2025
- …s com a monuments culturals. La població de la fortalea era [[cristianisme|cristiana]], i la fortalea albergava al voltant de 20 [[iglésia (edifici)|iglésies] [[Categoria:Arquitectura]]2 kB (308 paraules) - 15:37 8 ago 2025
- …a la comunitat ilicitana des del naiximent de la mateixa a la civilisació cristiana i en ella ha compartit els seus avatars històrics i el seu desenroll fins La mesquita transformada en iglésia cristiana es va mantindre en peu, fins a [[1334]] en que va ser derrocada i alçat u4 kB (615 paraules) - 16:55 2 jul 2023
- …es va establir per la Plaça de Mossen Sorell, posteriorment a la conquista cristiana de la ciutat. * Mariano Torreño Calatayud.: Arquitectura y Urbanismo en Valencia. Colección Tierra viva. 179 pp. ISBN 97884964190874 kB (605 paraules) - 11:45 7 jul 2024
- …icació del [[sigle XIII]] d'arquitectura islàmica en reformes posteriors d'arquitectura medieval. …icació del [[sigle XIII]] d'arquitectura islàmica en reformes posteriors d'arquitectura medieval.5 kB (899 paraules) - 18:49 10 dec 2025
- …cint principal, se situen dos torrellons quadrats. Un construït en l'época cristiana, fabricat en selleria, i un atre confeccionat de tapiador i pinyonat, relat En l'interior de l'edifici, es poden observar importants restants d'arquitectura gòtica tardana flamígera, aixina com el majestuós art alcançat en algep3 kB (507 paraules) - 17:20 9 oct 2024
- …o, Ramón; García Fernández, Manuel; (1996). «Marchena: la villa señorial y cristiana (siglos XIII al XV)».(Volumen I) (1.ª edición). Marchena. pp. 73-91. ISB …onio (2011). «Una visita a la comarca de Los Alcores». eDap: documentos de arquitectura y patrimonio (3): 24-302 kB (336 paraules) - 11:40 2 set 2025
- …la vida eterna. Els sarcòfecs eren depositats en [[mastabe]]s, [[Piràmide (arquitectura)|piràmides]], [[hipogeu]]s, i atres tipos de soterraments o edificacions f …bé foren utilisats pels [[Antiga Roma|romans]] fins que aparegué la costum cristiana de l'enterrament en [[sepulcre]]s, en lo que caigué en descostum el sarcò2 kB (301 paraules) - 01:45 31 ago 2022
- …spuix de l'oficialisació en l'[[Imperi romà]] de la [[Cristianisme|religió cristiana]], que considerava immorals les representacions teatrals. L'edifici fon cob [[Categoria:Arquitectura romana]]2 kB (293 paraules) - 11:40 12 set 2025
- …va continuar residint en el [[Regne de Valéncia]] despuix de la conquista cristiana, fa possible la continuïtat dels modos i pràctiques constructives ([[tapi …de la cort, en esta época apareixen noves estructures: torres, [[Miramar (arquitectura)|miramars]], llògies, com les que veem en les alqueries del [[Alqueria del7 kB (1001 paraules) - 12:11 12 jul 2025
- …astell fon reconstruït i ampliat durant el periodo inicial de la possessió cristiana, per a garantisar les terres conquistades, i mantingut, en més o menys cui [[Categoria:Arquitectura]]3 kB (509 paraules) - 12:30 13 oct 2024
- …nscripció cúfica d'alabança a Alà) i més tart coronats per almenes d'época cristiana i un recint superior en el que es trobaven les dependències. [[Categoria:Arquitectura]]3 kB (500 paraules) - 18:27 17 dec 2025
Vore (20 previes | 20 següents) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).