Anar al contingut

Espècie centinela

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Canari domèstic, usat historicamente per a detectar gas en mines de carbó

Una espècie centinela és aquella capaç d'acumular contaminants en els seus teixits i ser utilisada per a detectar riscs per als sers humans en proporcionar alerta anticipada d'un perill. Açò pot deure's a una major susceptibilitat o exposició d'estes espècies al perill que les pròpies persones.

Segons National Research Council, una bona espècie centinela deu:

  • Oferir resposta a l'agent o grup d'agents estudiats.
  • Habitar en un territori o ranc d'influència que comprenga l'àrea de monitorisació.
  • Ser fàcilment censada i capturada.
  • Existir un tamany de població suficient i una densitat adequada.

Història

[editar | editar còdic]

L'us d'animals com centinela per a evaluar el grau de contaminació ya tenia lloc en l'época dels romans, a on els miners del carbó sabien que les aus eren més sensibles que els mamífers al monòxit de carbono, per lo que se solien utilisar com alerta d'un risc imminent. De fet, la [enllaç trencat] recomanava utilisar canaris per a este propòsit.

Desenrolle

[editar | editar còdic]

Les espècies centinela, formades per animals, plantes, o uns atres organismes,  permeten correlacionar el grau de contaminants presents en els seus teixits en els de el mig ambient, podent-se extrapolar la biodisponibilidad d'estos contaminants en la present en atres animals exposts a la font de contaminació, com poden ser els sers humans.[1]

Per lo general, es troben majors concentracions de contaminants en els organismes evaluats que en el mig, per la seua capacitat de bioacumulación a lo llarc de la cadena trófica i sobretot en els animals que es troben en la part alta d'esta.[2] Eixemple característic de bones espècies centinela són les aus rapaces i, en especial, el Muçol real en el surest d'Espanya, ya que és un excelent indicador de la calitat ambiental.

Un dels reptes fonamentals de la toxicologia ambiental és relacionar la presència d'una substància química en l'ambient en una predicció vàlida del consegüent perill per als possibles receptors biològics. Les conseqüències nocives per a la salut comencen en l'exposició d'un contaminant i poden evolucionar cap a una deterioració o alteració de la funció d'una organela, cèlula o teixit. Els métodos que utilisen biomarcadores obtenen una determinació directa dels efectes tòxics en les espècies afectades.[3]

Espècie centinela vs grup centinela

[editar | editar còdic]

En un estudi toxicológico no es deu confondre l'espècie centinela en el grup centinela, sent este últim un grup d'animals adicionals, tractat en alguna substància, que es manté durant un major interval de temps, per a estudiar la regressió de les lesiones en cas de presentar-se.

Com a eixemple de publicació científica a on es mostra l'us de grup centinela, es troba “Toxicitat aguda oral i subcrónica en rates d'un extracte acuoso liofilizado de Ocimum tenuiflorum L”[4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Pilar Gómez Ramírez. «El Muçol Real com a espècie biomonitora de contaminants ambientals persistents en el Surest d'Espanya». Consultat el 8 de novembre de 2011.
  2. «Bolletí Informatiu Jaina vol.19 nº1». Consultat el 8 de novembre de 2015.
  3. D. Klaasen Curtis, B Watkins John (2003). Fonaments de la toxicologia.
  4. 17 nº 6208.