Escut de Berlín
El escut de la ciutat de Berlín té la següent descripció heràldica: En un camp d'argent, un orso rampante de sabre (negre) armat i linguado de gules (roig). Al timbre, una corona d'or decorada en huit florones del mateix metal, vists cinc. L'orige d'este símbol és desconegut, encara que lo més provable és que s'adoptara com a homenage al duc Alberto I de Brandenburgo, malnomenat l'orso. També s'afirma que este escut podria aludir a l'etimologia popular del nom de la ciutat, ya que en alemà Bär, pronunciat [ber], significa orso.[1]
L'orso s'utilisa com a símbol de l'escut d'armes de Berlín des de 1709, antigament junt a les àguiles de Brandeburgo i Prusia.[2] Un orso apareix en sagells, monedes i anells de sagell des de finals del XII (pero no com a càrrega heràldica abans de 1709), presumiblement per una associació hipòcrita en el nom de la ciutat.[3]
Història
El sagell de Berlín més antic que es conserva i es coneix data de l'any 1253. Representa l'àguila de Brandeburgo desplegant les seues ales en un arc en forma de trébol. El text del sagell és "Sigillum de Berlin Burgensium" (sagell dels ciutadans de Berlín). Supostament era el sagell del primer alcalde de Berlín, Marsilius.
Un sagell posterior, datat en 1280, mostra orsos com soports de l'escut d'armes de Brandeburgo. L'orso sembla haver guanyat popularitat durant el XVII, en una representació primerenca en un escut d'armes en un anell de sagell datat en 1603, i va ser adoptat com a càrrega heràldica en 1709. L'escut ara estava dividit en tres parts, mostrant a l'orso baix de les àguiles de Brandeburgo i Prusia. L'heralt Adolf Matthias Hildebrandt va dissenyar en 1883 una série de propostes per a un nou escut d'armes. Una d'elles era l'orso rampante d'argent simplificat en una corona mural en la cresta. Este es va utilisar com a escut d'armes menor a partir de 1920, i va ser adoptat com l'únic escut d'armes de Berlín Occidental en 1954, mentres que Berlín Este va continuar utilisant el disseny de 1935.
-
El sagell de la ciutat de Berlín més antic conegut, de 1253, copiat en l'anvers d'una medalla Klippe per la Deutscher Kulturbund, l'associació cultural de la RDA.
-
Sagell del gremi de Berlín, 1280
-
Sagell de 1338
-
Anell de sagell de Berlín, 1603
-
Escut d'armes de Berlín, 1709
-
Escut d'armes menor (1883)
-
Escut d'armes de la ciutat de Berlín, segons la versió d'Hugo Gerhard Ströhl, Deutsche Wappenrolle, 1897
-
Escut d'armes del Gran Berlín 1920-1934
-
Sagell de Berlín com a capital de la República de Weimar
-
Escut d'armes 1935-1954 i de Berlín Este, 1954-1990.
-
Escut d'armes de Berlín Occidental, 1954-1990.
Logo estatal
Per a permetre als civils i a les institucions no governamentals expressar la seua afinitat en Berlín, el Senat de l'Interior i de Deports va proporcionar un logotip que presenta l'escut d'armes sense la corona, en versions en blanc i negre o en color.
Vore també
- Berolina, personificació de Berlín
- Bandera de Berlín
- Escut de Berna
Referències
- ↑ Parker, Joshua (en anglés). Tals of Berlin in American Literature up to the 21st Century, pág. 162. BRILL, 2016. En Google Books. Consultat el 26 d'agost de 2020.
- ↑ Senatsverwaltung für Inneres und Sport. «Der Bär im Berliner Wappen - ein geschichtlicher Abriss».
- ↑ Konrad Berlin, "Berliner Bär und Mäuseturm", Muttersprache 1958, pp. 271-273. El nom Berlín és d'orige eslau i no té relació en la paraula gose, pero la zona va ser colonisada per parlants d'alemà ya en el sigle XII. Reinhard I. Fischer: Die Ortsnamen der Länder Brandenburg und Berlin. Alter – Herkunft – Bedeutung. be. bra wissenschaft verlag, Berlín-Brandenburgo 2005, ISBN 3-937233-30-X, S. 25.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Escudo de Berlín» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.