Anar al contingut

Escopeta antidisturbis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Policia espanyol sostenint una escopeta antidisturbis.

Escopeta antidisturbis és un arma de fòc usada per policies antidisturbis i militars contra disturbis.[1] És una modificació d'una escopeta convencional en un canó més curt que dispara cartuchos d'escopeta modificats, perdiganes o balines d'acer i, a voltes, en una capacitat de càrrega major que les escopetes comercialisades per a la caça. El seu us es troba regulat per protocols policials que poden canviar de país a país.[2]

Organisacions de drets humans han qüestionat el seu us illegítim i desproporcionado[3] com a forma de brutalitat policial en el control de la protesta social en poder ferir greument o assessinar a les persones en usar municions o perdiganes inadequades o en ser accionadas indegudament o a curta distància.[4]

Us

Chilé

Alguns models d'escopetes antidisturbis i municions no letals estan permesos en el país com a forma de control policial a cossos com Carabineros de Chile. Alguns models són Escort Aimguard de l'empresa turca Hatsan i Benelli M3 de l'empresa italiana Benelli.[5]

Les escopetes antidisturbis usades en les protestes en Chile de 2019 varen provocar traumatismes oculars a centenars de persones en rebre dispars de municions publicitadas com de caucho o goma pero compostes principalment per plom, com va concloure l'Universitat de Chile despuix d'un estudi.[6] En 2012 un document intern de Carabineros de Chile va indicar recomanacions en l'us d'estes armes, advertint el seu risc letal en usar-se en cinc metros o menys de distància, entre cinc i trentacinc metros en possibilitats de ferir greument i a més de trentacinc metros conservar el poder de danyar el cos, com en cas dels ulls.[5]

Colòmbia

Alguns models d'escopetes antidisturbis i municions menys letals estan permesos en el país com a forma de control policial i estan regulats per la Resolució 02903 Reglament per a l'us de la força i l'ocupació d'armes, municions, elements i dispositius menys letals.[7]

L'assessinat de l'estudiant Dilan Cruz en el context de les protestes en Colòmbia de 2019 i la posterior investigació forense va revelar l'us d'una escopeta antidisturbis calibre 12 en la seua mort que va disparar un cartuig bean bag.[8] Tant l'arma com la munició amprada són d'us comú del Esquadró Mòvil Antidisturbis de la policia colombiana.

Mèxic

El seu us està regulat per l'artícul 11 de la Llei Nacional sobre l'Us de la Força promulgada en 2019.

Per distints conflictes socials estats com Pobla i Chiapas varen promoure llegislacions que toleraren el seu us, proyectes que varen ser mediáticament denominats Llei bela.

Referències

  1. ↑ «ACNUDH | Principis Bàsics sobre l'Ocupació de la Força i d'Armes de Fòc pels Funcionaris Encarregats de Fer Complir la Llei». www.ohchr.org. Consultat el 29 de novembre de 2019.
  2. ↑ «Protocols de l'actuació policial en Chile».
  3. ↑ (2011) Amnistía Internacional (ed.). Armes per a la repressió. ¿Estaran incloses en un tractat sobre el comerç d'armes? (en es), Regne Unit.
  4. ↑ Avenue, Human Rights Watch | 350 Fifth (26 de novembre de 2019). «Chile: Cridat urgent a una reforma policial despuix de les protestes» (en es). Human Rights Watch. Consultat el 29 de novembre de 2019.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Ya en 2012 informe de Carabineros va advertir que escopetes antidisturbis provoquen lesions letals i esclat ocular – CIPER Chile» (en es). Consultat el 29 de novembre de 2019.
  6. ↑ «Estudie de l'Universitat de Chile conclou que perdiganes de Carabineros contenen plom» (en es). El Mostrador (16 de novembre de 2019). Consultat el 29 de novembre de 2019.
  7. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  8. ↑ «Policia seguirà utilisant escopeta calibre 12, la mateixa en la que varen disparar a Dilan Cruz» (en es). Notícies Caragol (28 de novembre de 2019). Consultat el 29 de novembre de 2019.