Anar al contingut

Escolión

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Escolión (del grec skolion pl. skolia), també (scolion pl. scolia), és un tipo de poema líric curt, generalment d'una sola estrofa, que es cantava en els convits en l'antiga Grècia. Principalment enaltien les virtuts dels deus i els héroes, normalment els escoliones s'improvisaven per a l'ocasió adequada i eren acompanyats en la lira, i anaven passant la tanda d'un cantant a un atre cantant variant cada volta la versió original.[1] Es canviaven els versos principals variant-los de diverses formes, fent jocs de paraules, introduint adivinanzas o modificant de qualsevol atra forma ingeniosa la versió prèvia.[2]

Els escoliones són a sovint denominats "cançons de convit", "cançons de reunió" o "cançons de beguda". El terme també es referix a la poesia composta d'esta forma.[3] En un us posterior, la fòrmula és usada en una manera més elegant per la poesia per a cors en alabanza dels deus o héroes.

Es creu que l'inventor d'esta forma poètica va ser Terpandro, encara que no és segur. Potser ell els haja adaptat per a ser acompanyats musicalment. Que importants poetes com Alceo, Anacreonte, Praxilla, Simónides, Safo i Píndaro demostra l'estima que tenien els grecs per este gènero, que "els deus de l'Olimp cantaven en els seus convits".[4]

l'escolión de Seikilos, datat entre el 200 a. C. i el 100 a. C., trobat en la seua música original escrita en la forma de notació de la Grècia antiga és l'obra musical completa coneguda més antiga de l'antiga Grècia.[5][6]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]